TEST BORRADO, QUIZÁS LE INTERESE:
BIO VEGETAL P2
COMENTARIOS |
ESTADÍSTICAS |
RÉCORDS
|
|---|
REALIZAR TEST
|
Título del Test:
BIO VEGETAL P2 Descripción: PARCIAL 2 Autor: Q OTROS TESTS DEL AUTOR Fecha de Creación: 03/05/2024 Categoría: Otros Número Preguntas: 54 |
COMPARTE EL TEST
COMENTAR
No hay ningún comentario sobre este test.
Temario:
|
La paret cel·lular dels ¡ rodòfits està constituïda per cel·lulosa juntament amb diferents tipus de substancies col·loïdals les quals s’utilitzen a la industria alimentaria V F. Les zignematofícies són algues verdes unicel·lulars o filamentoses que es reprodueixen per conjugació V F. Els líquens són organismes formats a partir de la simbiosi entre un fong i una alga V F. Els fongs que es liquenitzen són majoritàriament ascomicets V F. Les hifes ascògenes dels Ascomicets són les hifes dicariòtiques on es formen els ascs V F. L’aparell vegetatiu dels fongs veritables és el miceli, el qual està constituït per un conjunt d’hifes, amb o sense septes, i amb paret cel·lular de quitina V F. El cos vegetatiu dels Mixomicets està constituït per una massa de plasma plurinucleada, sense paret cel·lular, que s’alimenta per fagocitosi i rep el nom de plasmodi V F. La cariogàmia correspon a la fusió d’hifes monocariòtiques per formar un cos fructífer V F. Els cianòfits són organismes procariotes, autotròfics amb fotosíntesi oxigènica V F. Els apotecis són un tipus de cos fructífer dels ascomicets V F. Els llevats són Ascomicets unicel·lulars que es reprodueixen per gemmació V F. L’esporòfit dels briòfits és lliure i viu independent V F. Les micorrizes són la simbiosi entre: Un fong i l’arrel d’una planta Una alga i un fong. Les hepàtiques són plantes no vasculars amb el gametòfits, tal·lós o foliós, verd i fotosintètics, i l’esporòfit sense clorofil·la V F. Els licopodis i les selaginel·les són pteridòfits molt antics que tenen els esporangis situats a l’axil·la de les fulles especialitzades, anomenades esporofil·les V F. Els Pteridòfits són plantes vasculars que fan flors i llavors V F. El gametòfits dels pteridòfits és generalment tal·lós, i independent de l’esporòfit V F. La fulla de les falgueres rep el nom de fronda V F. Els sorus són els porus que hi ha a la cara superior dels tal·lus de les hepàtiques V F. En els tal·lus heteròmers dels líquens les cèl·lules de les algues queden situades a la capa superior, en contacte directe amb l’aire exterior V F. A l’esporòfit de les molses la càpsula s’obre per una fissura circular, on hi ha el peristoma V F. Els líquens fruticulosos són els que tenen el tal·lus unit al subsaturat i formen crostes de colors diversos V F. A l’interior de les cèl·lules de les hepàtiques hi ha els cossos oleífers que contenen substàncies aromàtiques que els hi donen una olor característica V F. Les plantes dicotiledònies i monocotiledònies són angiospermes V F. Els bolets de soca són els cossos fructífers formats per basidiomicets del grup de les afil·loflorals V F. En els briòfits foliosos el gametòfit consta de: rizoides, caulidi i fil·lidis V F. ls pins i els avets són gimnospermes amb fulles aciculars V F. Els equisets són un grup de pteridòfits que poden tenir les tiges aèries ramificades en verticils V F. Les Angiospermes tenen les llavors tancades dins d’un fruit V F. Els briòfits i els pteridòfits són plantes terrestres amb una cutícula ben desenvolupada que impermeabilitza totalment la part aèria de la planta V F. La llavor ha suposat pels espermatòfits una avantatge evolutiva en la colonització i dispersió en el medi terrestre V F. En la reproducció sexual dels fongs veritables es produeix la plasmogàmia i després la cariogàmia V F. Les algues procariotes tenen reproducció sexual V F. El tal·lus sifonats tenen algunes algues és un tal·lus format per cèl·lules unninucleades V F. La línia tetrasporina és una línia evolutiva que han seguit un grup de cloròfits, la qual a partir d’un grup d’organismes unicel·lulars flagel·lats s’han arribat a les formes filamentoses, simples o ramificades, amb cèl·lules uninucleades V F. Els euglenòfits són algues pluricel·lulars, amb cèl·lules flagel·lades i sense cel·lulosa a la paret cel·lular V F. Totes les algues tenen com a substancia de reserva mido i lípids V F. Els fongs son organismes heteròtrofs que obtenen la matèria orgànica per fagocitosi, o lisotròfia o fermentació V F. Els Zigomicets inclouen les floridures que tenen el miceli format per hifes sifonades i es espores es formen dins d’un esporang V F. Els conidis són un tipus d’espores asexuals dels fongs que es formen a l’interior d’un esporangi V F. En el desenvolupament gimnocàrpic del basidioma, l’himeni sempre queda en contacte amb l’exterior V F. Les algues verdes són totes pluricel·lulars amb el tal·lus format Per cèl·lules uninucleades V F. Les algues més abundants en el plàncton marí són els dinoflagel·lats i les diatomees, i en plàncton d’aigua dolça els euglenòfits i els cloròfits V F. Les diatomees són algues unicel·lulars que tenen una coberta externa anomenada frústul, que és rica en sílice V F. Els ascocarps són els cossos fructífers dels ascomicets, on es formen els ascs, i estan constituïts per: Hifes dicariòtiques i monocariòtiques Només hifes dicariòtiques. En l’evolució de les plantes el gametòfit s’ha anat reduint de mida i en els espermatòfits és microscòpic V F. Les molses i les hepàtiques tenen xilema i floema ben desenvolupat per això els ha permès adaptar-se i viure en el medi terrestre V F. Les Gimnospermes són plantes llenyoses amb flors unisexuals, sense periant i amb llavors nues V F. Les feofícies són majoritàriament algues marines bentòniques que formen denses poblacions a la zona intermareal V F. Les molses són plantes vasculars que es reprodueixen per espores V F. Els euglenòfits són algues unicel.lulars, amb cèl·lules flagel·lades i sense cel·lulosa a la paret cel·lular. V F. Totes les plantes monocotiledònies són llenyoses. V F. les plantes no vesículas es reprodueixen per espores V F. la reproducció assexual dels fongs es per fregmantació i despres per clanidospores V F. |
Denunciar Test