Decret 150/2107

Actualment està en vigor a l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu. El decret 175/2017 de 17 d'octubre. El decret 150/2017 de 17 d'octubre. Aquest Decret desplega la Llei 12/2008, del 10 de juliol. El decret 2017/150 de 17 d'ocutre.

Segons l'article 3 en l'àmbit subjectiu. Tots els alumnes són subjectes de l'atenció educativa que regula aquest Decret: els alumnes que requereixen exclusivament mesures universals, els alumnes que, a més, necessiten mesures addicionals, i els alumnes que sumen, a aquestes darreres, les mesures intensives, per tal de garantir l'accés a l'educació i l'èxit educatiu en condicions d'equitat i igualtat d'oportunitats. Els alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu, només necessitaran mesures i suports addicionals i, o també, intensius. Els alumnes que no pressentin cap necessitat educativa especial es beneficiaran en un context ordinari, de les mesures i suports universals, a fi de desenvolupar-se personalment i socialment i avançar en les competències de cada etapa educativa. Els alumnes que són subjectes de l'atenció educativa que regula aquest Decret són: els alumnes que requereixen exclusivament mesures universals i els alumnes que, a més, necessiten mesures addicionals.

En l'article 5. Funcions de l'Administració educativa quines funcions no correspon a l'Administració: Proporcionar models i orientacions de propostes educatives inclusives que donin resposta a tot l'alumnat. Elaborar el mapa territorial de recursos personals i materials per a la planificació estratègica. Sensibilitzar la comunitat educativa sobre l'educació inclusiva en gènere i promoure la coeducació, a fi de potenciar la igualtat real d'oportunitats i l'eliminació de qualsevol mena de discriminació per raó d'orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere. Facilitar orientacions sobre els procediments i instruments per a la detecció i l'avaluació psicopedagògica de les necessitats específiques de suport educatiu.

A l'article Article 6 Funcions dels centres educatius, correspon als centres educatius: Disposar d'un projecte educatiu de centre que fomenti i garanteixi una atenció educativa inclusiva i de qualitat per a tots els alumnes, ajustant a aquest objectiu tots els recursos de què disposa el centre, i que es desplegui mitjançant el projecte de direcció o la programació anual, en cas que no hi hagi projecte de direcció. Adequar l'acció educativa al reconeixement i a la valoració de les diferents característiques i necessitats d'aprenentatge i socialització dels alumnes, mantenint altes expectatives d'èxit per a tots ells. Promoure i participar en programes socioeducatius i treballar en xarxa amb altres agents de l'entorn amb l'objectiu de donar una resposta comunitària als reptes educatius. Totes són correctes.

Segons l'article 7 de mesures i suports per a l'atenció educativa quina d'aquestes afirmacions no és certa. Han de garantir que els contextos escolars ofereixin les condicions d'aprenentatge necessàries per desenvolupar les fortaleses dels alumnes; vetllar per la seva vinculació amb els aprenentatges i el grup, i facilitar l'accés a l'aprenentatge i a la participació i assegurar el progrés de tots. Han de concretar-se en la programació general anual i avaluar-se en la memòria anual i en les programacions d'aula. Han de preveure el grau d'intensitat de suport que correspongui: mesures i suports universals, addicionals i intensius. Han de concretar-se en la programació general anual i avaluar-se en la memòria anual.

L'article 8 parla de les mesures i suports universals que fa referencia a: Les mesures i els suports universals no s'adrecen a tots els alumnes. Les mesures i els suports universals els apliquen tots els professionals del centre liderats per l'equip directiu i coordinats per l'equip docent, amb la implicació de tota la comunitat educativa. Constitueixen mesures i suports universals qualsevol de les actuacions que permeten al centre crear contextos educatius inclusius: MEE, Aula acollida, els processos d'acció tutorial i orientació, i aquelles altres actuacions quecontribueixen a l'escolarització i l'educació dels alumnes. Les mesures i els suports universals s'estableixen en el projecte educatiu de centre i en les normes d'organització i funcionament de centre.

L'article 0 parla de mesures i suports addicionals , quina d'aquestes afirmacions no es correcta. Les mesures i els suports addicionals els apliquen, d'acord amb el projecte educatiu de centre, els docents i el personal d'atenció educativa designats per la direcció del centre i són orientats pels mestres d'educació especial, els mestres d'audició i llenguatge, els professionals d'orientació educativa i els tutors de l'aula d'acollida, en coordinació amb tot l'equip docent, el personal d'atenció educativa i amb la col·laboració dels serveis educatius. Les mesures i els suports addicionals s'estableixen en el projecte educatiu de centre i es concreten en les programacions d'aula, consten en l'expedient i en l'historial acadèmics de l'alumne i en el pla de suport individualitzat dels alumnes que en tinguin. Constitueixen mesures i suports addicionals les mesures d'acció tutorial específiques, el suport del mestre d'educació especial, el suport del professor d'orientació educativa, el SEP, PIM, CEEPSIR, entre d'altres... Poden requerir-ne els alumnes que temporalment necessiten un recurs que doni resposta a determinades condicions de salut, al compliment de mesures judicials d'internament, o a l'adopció de mesures de protecció de caràcter residencial.

Quina afirmació és correcte segons l'article 10 Mesures i suports intensius: a) Les mesures i els suports intensius són actuacions educatives extraordinàries adaptades a la singularitat dels alumnes amb necessitats educatives especials. b) Les mesures i els suports intensius són actuacions educatives extraordinàries adaptades a la singularitat dels alumnes amb necessitats especifiques de suport educatiu. c) La reducció de la durada d'alguna etapa educativa per als alumnes amb altes capacitats té el tractament d'una mesura i suport intensiu. A i C son correctes. B i C són correctes.

L'article 12 parla de Pla de Suport Individualitzat el qual: Hi ha alguna afirmació errònia ?. És un document que recull les valoracions i la presa de decisions dels equips docents —amb la participació de la família i de l'alumne—, sobre la planificació de mesures, actuacions i suports per donar resposta a situacions singulars de determinats alumnes en tots els contextos en què es desenvolupa el projecte educatiu. Es pot elaborar PI a l'etapa de batxillerat en algun casos. S'elabora a els alumnes als quals es redueix la durada dels estudis en qualsevol etapa. Sempre que l'alumne ocupi una plaça de reserva i així ho requereixi. Totes son correctes.

L'article 14 sobre el contingut i avaluació del pla de suport individualitzat: a) Els resultats de l'avaluació de l'alumne que consten en documents oficials d'avaluació responen a l'aplicació dels criteris establerts en el PI. b )El PI s'avalua i actualitza d'acord amb el progrés personal de l'alumne i es revisa de manera periòdica i, com a mínim, cada curs escolar. c) Del contingut, l'avaluació i la finalització del PI, els pares, mares o tutors n'han de ser degudament informats. d) El PI pot finalitzar en qualsevol moment i abans del temps previst inicialment si l'evolució de l'alumne així ho aconsella. Aquesta decisió, a proposta del tutor o tutora de l'alumne, l'ha de prendre la família. e) La D no és correcte.

L'article 15 parla de les detecció, identificació i avaluació de les necessitats específiques de suport educatiu. Quina afirmació no es del tot correcte: Correspon als professionals dels EAP o als orientadors dels centres d'educació secundària efectuar l'avaluació psicopedagògica en col·laboració amb els docents del centre, i amb la participació dels pares, mares o tutors legals i de l'alumne. L'avaluació psicopedagògica s'ha d'actualitzar en cada etapa i quan ho requereixin l'evolució personal i educativa de l'alumne i, o també, el seu context educatiu. Mitjançant l'escolta activa per part dels mestres i educadors del desenvolupament dels infants en col·laboració amb EAP i en coordinació amb els equips d'atenció primerenca, durant el primer i el segon cicle de l'educació infantil s'ha d'assegurar la detecció precoç de les necessitats educatives específiques dels alumnes, que han de rebre una atenció ajustada a les seves característiques singulars. Aquesta comesa de detecció i prevenció s'ha de continuar a l'educació bàsica. El caràcter continu i formatiu de l'avaluació facilita, als centres, la identificació dels primers indicis de dificultats en el desenvolupament i l'aprenentatge, i permet la planificació de mesures i suports per donar-hi resposta.

L'article 18 parla de l'Escolarització en centres d'educació especial, quina resposta és la més adequada: En qualsevol cas el pares, mares o tutors legals d'alumnes que requereixen un PI, poden sol·licitar l'escolarització del seu fill o filla en un centre d'educació especial. Únicament els alumnes amb discapacitats greus o severes que necessitin una elevada intensitat de suport educatiu i mesures curriculars, metodològiques, organitzatives o psicopedagògiques altament individualitzades poden ser escolaritzats en centres d'educació especial. Tots els alumnes que necessiten suport de la SIEI, si els tutor i la MEE ho consideri necessari es poden escolaritzar en un CEE. SI els pares no volen escolaritzar es seu fill/a en un CEE, l'última paraula la té EAP.

Quins requisits son necessaris per escolaritzar un infant en un CEE. a) El reconeixement de necessitats educatives especials en l'informe de l'EAP reconeixement de necessitats específiques de suport educatiu, que inclogui la proposta d'escolarització de l'alumne en un centre d'educació especial. b) L'acceptació dels pares, mares o tutors a la proposta d'escolarització feta per l'EAP, o en el supòsit que no hi hagi l'acceptació dels pares, mares o tutors prevista en l'apartat anterior, és preceptiu l'informe de la Inspecció d'Educació. Únicament que la família ho cregui convenient. La A i B són correctes.

Article 19. Alumnat que ha finalitzat l'educació secundària obligatòria sense obtenir el títol. Marca la resposta errònia. Correspon al Departament d'Ensenyament dissenyar i programar l'oferta educativa adreçada a l'alumnat que finalitza l'etapa d'educació secundària obligatòria sense haver obtingut el títol. Afers Socials i Famílies i Dep. Ensenyament, han de fer una difusió coordinada de l'oferta formativa adreçada a aquests alumnes, prioritzant-ne la difusió en els centres educatius i les xarxes d'informació juvenil i professionals de l'orientació educativa. Correspon a Afers Socials I Famílies, orientar als alumnes que no hagin obtingut el títol i presentin unes necessitats educatives especials. Els alumnes que hagin complert com a mínim 16 anys l'any natural en què inicien la formació, excepcionalment poden cursar ensenyaments d'adults tenint en compte les circumstàncies d'excepcionalitat que ho motiven.

Segons l'article 20,Alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu al batxillerat, quines d'aquestes accions són correctes?. Als estudis de batxillerat, els centres han de donar resposta a les diferents necessitats dels alumnes a través d'itineraris flexibles, adaptats als diferents ritmes i estils d'aprenentatge i les diferents situacions personals, i itineraris que permetin modificar la durada de l'etapa. A l'etapa de batxillerat no es pot elaborar un PI, tan sols s'aplicaran mesures universals i addicionals, si s'escau. Els centres han d'elaborar un PI, que en la majoria de casos és la continuïtat de les adaptacions fetes a l'educació secundària obligatòria. Es pot elaborar un PI per als alumnes amb altes capacitats intel·lectuals i elevat rendiment acadèmic, per als alumnes que fan estades a l'estranger durant més d'un mes, per als que repeteixen un curs de batxillerat amb tres o quatre matèries suspeses i per als que no poden assistir presencialment de manera temporal al centre.

A l'article 21 ens parla de l' Alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu a la formació professional inicial i als ensenyaments de règim especial. Pel que fa als IFE. Els itineraris formatius específics, de caràcter post obligatori, adaptats en durada i continguts a les característiques dels seus destinataris tenen una durada màxima de 4 anys i per accedir-hi no cal disposar del títol d'educació secundària obligatòria. Els itineraris formatius específics, de caràcter postobligatori, adaptats en durada i continguts a les característiques dels seus destinataris tenen una durada màxima de 4 anys i per accedir-hi cal disposar del títol d'educació secundària obligatòria. Els itineraris formatius específics, de caràcter postobligatori, adaptats en durada i continguts a les característiques dels seus destinataris tenen una durada màxima de 3 anys i per accedir-hi no cal disposar del títol d'educació secundària obligatòria. Els itineraris formatius específics, de caràcter postobligatori, adaptats en durada i continguts a les característiques dels seus destinataris tenen una durada màxima de 3 anys i per accedir-hi cal disposar del títol d'educació secundària obligatòria, així com també un certificat de discapacitat.

L'article 23 ens parla dels Serveis educatius, que volen dir cada nomenclatura: EAP. CREDA. CREDV. CRETDIC. ELIC. CRP. CdA. CESIRE.

Article 24 Recursos personals i programes a les escoles, als instituts i als centres d'educació especial. Els llocs de treball específics que tenen un caràcter temporal en escoles, centres d'educació secundària instituts escola, en tant que recursos conjunturals, són: Les aules d'acollida. Els suports intensius per a l'escolarització inclusiva (SIEI). Els suports intensius a l'audició i el llenguatge (SIAL). Els programes de les aules integrals de suport (AIS). Els suports de la mestra d'educació especial MEE.

Article 25.Centres d'educació especial proveïdors de serveis i recursos . Quins dos tipus poden ser els programes específics de suport a l'escolarització: De col·laboració en l'atenció directa als alumnes amb necessitats educatives especials en coordinació amb el tutor, l'equip docent i el personal d'atenció educativa de l'alumne, l'equip directiu i els serveis educatius. De coordinació amb els diferents professionals tant externs com interns. D'aplicació de programes d'estimulació de la comunicació i el llenguatge, les habilitats adaptatives, l'autoregulació emocional, i programes de suport a la motricitat i mobilitat i a l'adaptació de l'entorn físic, o altres. D'orientació sanitària per als alumnes amb trastorns més greus i limitacions de les seves AVD.

Article 25.Centres d'educació especial proveïdors de serveis i recursos. Quina d'aquestes afirmacions no es del tot certa. Només poden rebre suport d'un centre d'educació especial proveïdor de serveis i recursos els alumnes amb necessitats educatives especials, escolaritzats en l'escola ordinària i l'informe de l'EAP dels quals faci constar la necessitat d'aquest suport. Els suports i recursos intensius que ofereix el centre d'educació especial proveïdor de serveis i recursos han de tenir com a finalitat promoure l'autonomia i l'autodeterminació de l'alumne. Els alumnes amb necessitats educatives especials poden accedir a recursos i serveis que pertanyin a projectes educatius de dos centres diferents. Si s'estableix al PI i en la proposta de l'informe de l'Eap. Els suports i recursos intensius que ofereix el centre d'educació especial proveïdor de serveis i recursos únicament han de tenir com a finalitat promoure l'autonomia i l'autodeterminació de l'alumne.

Article 26 Mapa territorial de recursos per a alumnes amb necessitats educatives específiques Quin òrgan és el responsable d'elaborar el mapa territorial de recursos. La Direcció de Serveis Territorials. El Departament d'Ensenyament. La Direcció dels Serveis Territorials i, si escau, la Gerència del Consorci d'Educació de Barcelona. El Centre Educatiu.

Quins tipus de mesures i suport necessitarien aquests cassos segons el decret 150/2017. INTENSIVES. UNIVERSALS. ADDICIONALS.