Economia

Què és l'economia?.

Quines són les característiques de les necessitats?. Són limitades, es poden satisfer de diverses maneres i es senten de manera diferent (subjectivitat). Són il·limitades, es poden satisfer de diverses maneres i es senten de manera diferent (subjectivitat). Són il·limitades, només hi ha una manera de resoldre-les i es senten de manera diferent (objetivitat). Cap de les anteriors.

Què són els béns?. Són diferents elements que satisfan una necessitat concreta. Poden ser materials o inmaterials i proporcionen també cert valor o utilitat a qui els poseeix. Són dieferents elements que satisfan una necessitat concreta. Generalment són béns materials i tothom te accés a tots ells. Són dieferents elements que sutilitzen per la compra-venda en el lliure mercat. Poden ser materials o inmaterials i proporcionen també cert valor o utilitat a qui els poseeix. Són els benefivis materials (diners) que es guanyen en la compra-venda, i on la seva regularització està vinculada al lliure mercat.

Quins són els factors que influeixen en les necessitats de cada persona?. Lloc on es viu, entorn on ens desenvolupem i relacionem, publicitat, moda i l'edat. Poder adquisitiu, pes, grup sanguini i lloc de neixament. Lloc on es viu, edat i nivell acadèmic. Cap de les anteriors.

Què és la piràmide de Maslow?. És una teoria de la psicologia proposada per Abraham Maslow (encara que va ser creada per John Stuart Mill) que explica la jerarquia de les necessitats humanes. Es representa com una piràmide amb cinc nivells, on les necessitats més bàsiques s’han de satisfer abans que una persona pugui aspirar a nivells superiors. És una teoria de la psicologia proposada per Abraham Maslow que explica la jerarquia de les necessitats humanes. Es representa com una piràmide amb quatre nivells, on les necessitats més bàsiques no son necesaries per poder aspirar a les necessitats superiors. És una teoria de la psicologia proposada per Abraham Maslow que explica la jerarquia de les necessitats humanes. Es representa com una piràmide amb cinc nivells, on les necessitats més bàsiques s’han de satisfer abans que una persona pugui aspirar a nivells superiors. És una teoria de la sociológica proposada per Abraham Maslow que explica la jerarquia de les necessitats humanes en relació als béns de consum. Es representa com una piràmide amb quatre nivells, on les necessitats més bàsiques no son necesaries per poder aspirar a les necessitats superiors.

Relaciona cada concepte amb la seva definició. Necessitats fisiològiques (base de la piràmide). Necessitats de seguretat. Necessitats socials o d’afiliació. Necessitats d’estima. Necessitat d’autorealització (cim de la piràmide).

Segons la Piràmide de Maslow, quina és la necessitat més bàsica que s'ha de satisfer primer?. Necessitats socials. Necessitats de seguretat. Necessitats fisiològiques. Necessitats d’autoestima.

Quin d’aquests exemples correspon a una necessitat d’estima segons Maslow?. Tenir un sostre on viure. Rebre reconeixement pels teus èxits. Fer amics nous a l’institut. Sentir-se segur a la feina.

L’Anna és una estudiant de 4t d’ESO que acaba de mudar-se a una nova ciutat. Encara no coneix ningú i se sent sola. Tot i així, té una casa on viure, menjar cada dia i els seus pares li han assegurat que poden cobrir totes les seves despeses bàsiques. Quin nivell de la Piràmide de Maslow està intentant cobrir ara l’Anna?. Necessitats fisiològiques. Necessitats de seguretat. Necessitats socials. Necessitats d’autorealització.

Què representa el cost d’oportunitat?. Els diners que gastes en una compra. El benefici que obtens en prendre una decisió. El valor de l’alternativa que renuncies en triar una opció. El cost total d’un producte o servei.

L’Arnau té 3 hores lliures i ha de decidir entre estudiar per un examen o treballar en una cafeteria per guanyar diners. Finalment, decideix estudiar. Quin és el seu cost d’oportunitat?. El temps que passa estudiant. Els diners que podria haver guanyat treballant. El cost dels materials d’estudi. No té cap cost d’oportunitat perquè ha pres la millor decisió.

Una empresa té 100.000 € per invertir i ha de decidir entre comprar nova maquinària o fer una campanya de màrqueting. Finalment, decideix comprar la maquinària. Quin és el seu cost d’oportunitat?. El preu de la maquinària. El benefici que podria haver obtingut amb la campanya de màrqueting. Els 100.000 € que tenia disponibles. No hi ha cap cost d’oportunitat perquè la maquinària és necessària.

Quin d’aquests és un exemple de cost monetari?. El temps que passes estudiant en lloc de treballar. Els diners gastats en comprar material per a un negoci. L’energia i esforç dedicats a un projecte. La satisfacció personal que guanyes en prendre una decisió.

Què és el cost monetari?. És el cost que implica una despesa indirecta de diners. És fàcil de mesurar perquè està expressat en termes econòmics. És aquell que no suposa una despesa directa de diners però que igualment afecta la decisió econòmica. Són recursos o oportunitats que es perden, com el temps, l'esforç o les alternatives no triades. És el cost que implica una despesa directa de diners. És fàcil de mesurar perquè està expressat en termes econòmics. És aquell que no suposa una despesa directa de diners i que no afecta a la decisió econòmica. Són recursos o oportunitats que es perden, com el temps, l'esforç o les alternatives no triades.

La Júlia decideix deixar la seva feina per muntar el seu propi negoci. Quin d’aquests és un cost invisible en la seva decisió?. Els diners que paga pel lloguer del local. El sou que deixa de guanyar en la seva antiga feina. El preu del material per a la seva empresa. Els impostos que ha de pagar per obrir el negoci.

En quin cas es pot identificar un cost invisible?. Un estudiant paga 100 € per un curs en línia. Una empresa paga 50.000 € per renovar la seva maquinària. Un emprenedor inverteix temps en el seu negoci i no pot dedicar-lo a altres projectes. Un restaurant compra ingredients per preparar nous plats.

Què és l'anàlisi marginal?. És un concepte econòmic que estudia els canvis o els efectes de les decisions quan es fa una petita variació en els recursos, els costos, els beneficis o altres factors rellevants en una situació econòmica. En termes senzills, es tracta d'analitzar com afecta una petita addició o reducció a la situació actual. És un concepte pisicològic que estudia els canvis o els efectes psicològics de les decisions quan es fa una petita variació en els recursos, els costos, els beneficis o altres factors rellevants en una situació econòmica. En termes senzills, es tracta d'analitzar com afecta psicològicament una petita addició o reducció a la situació actual. És un concepte econòmic que estudia els efectes de canvis grans en els recursos, costos i beneficis, i com afecten les decisions econòmiques. És un concepte econòmic que es fa servir per analitzar l'impacte de les decisions a llarg termini en la situació econòmica.

Relaciona els principals elements de l'anàlisi marginal. Cost Marginal. Benefici Marginal. Productivitat Marginal.

Per què és important l'anàlisi marginal?. Per determinar quan s'ha de reduir una activitat sense tenir en compte els beneficis. Per maximitzar els costos i minimitzar els beneficis en una empresa. Per prendre decisions eficients en economia i negocis, maximitzant els beneficis i minimitzant els costos. Per analitzar només els canvis grans en els costos i beneficis.

Què són els costos irrecuperables?. Són els costos que es poden recuperar mitjançant noves inversions. Són els costos que ja s’han pagat i no es poden recuperar, independentment de les decisions futures. Són els costos que augmenten a mesura que la producció creix. Són els costos associats a la contractació de nous empleats.

Un empresari ha gastat 10.000 € en el desenvolupament d’un nou producte. Després de diversos mesos de treball, el producte no té èxit al mercat. Quin d’aquests costos és un cost irrecuperable?. Els diners que l’empresa haurà de gastar per promocionar el producte en el futur. Els 10.000 € invertits en el desenvolupament del producte, ja que no es poden recuperar. El salari d’un empleat que continua treballant en el projecte. Els diners que l’empresa guanyarà en el futur amb la venda d’altres productes.

Una empresa va pagar 5.000 € per una màquina que finalment no pot utilitzar-se perquè no compleix amb els requisits. Quin dels següents costos és irrecuperable?. El cost de manteniment de la màquina. Els costos laborals dels treballadors que usaven la màquina. El cost de l'electricitat per fer funcionar la màquina. Els 5.000 € pagats per la màquina, ja que no es poden recuperar.

Què són els incentius en la presa de decisions?. Són les conseqüències que no tenen cap influència sobre les decisions dels individus, ja que no afecten la seva conducta.". Són factors que influeixen en les decisions dels individus ja que poden motivar determinades accions o desactivar-ne d'altres. Són només diners o recompenses materials que es donen a les persones per fer alguna cosa. Són decisions que els individus prenen de manera espontània sense cap influència externa.

Relaciona els tipus d'incentius amb la seva deficinició. Incentiu Positiu. Incentiu Negatiu. Incentiu Neutre.

Relaciona cada incentiu amb el seu exemple corresponent. Incentiu Positiu. Incentiu Negatiu. Incentiu Neutre.

Què és l'economia conductual?. Estudia com les persones prenen decisions econòmiques seguint el model de "l'homo economicus", que actua de manera sempre racional. Estudia com els factors econòmics i financers influencien les decisions emocionals de les persones. Estudia com els factors psicològics, socials i emocionals influeixen en les decisions econòmiques de les persones, sovint allunyant-se del model tradicional de "l'homo racional" (homo economicus). Estudia com els individus prenen decisions econòmiques només a partir de les seves experiències passades.

Què és l'efecte àncora. L’ús d’una primera informació com a referència per avaluar decisions posteriors. La tendència a seguir el comportament de la majoria, independentment de les conseqüències. La preferència per evitar perdre el que ja tenim, fins i tot si això comporta perdre més a llarg termini. La influència de les decisions anteriors en les noves eleccions econòmiques.

Què és l'efecte manada?. Quan les persones prenen decisions de forma independent, basant-se en la seva pròpia experiència. Quan les persones prenen decisions influenciades pel comportament de la majoria. Quan una persona ignora completament les influències socials i pren decisions racionals. Quan les persones es resisteixen a seguir el comportament dels altres.

Què descriu el concepte de "compatibilitat mental"?. La tendència a buscar informació que reforci les nostres creences preexistents. La capacitat de prendre decisions basades en la lògica i la racionalitat pura. La facilitat amb què les persones poden adaptar-se a noves idees que encaixen amb les seves creences o mentalitat prèvia. La tendència a sobrevalorar els beneficis de les opcions que ja tenim.

Quin fenomen descriu l'efecte marc?. Quan el primer detall d'una situació influeix indegudament en la nostra percepció global d’aquesta. Quan la presentació d’una opció o situació d’una manera determinada fa que la percebem de manera diferent. Quan les decisions es veuen influenciades pel nombre de opcions disponibles. Quan una opció es considera millor només perquè té un preu més alt que una altra.

Quin fenomen descriu l’efecte dotació?. La tendència a sobrevalorar els objectes que ja posseïm. La tendència a subestimar les coses que tenim, en comparació amb les que podríem obtenir. La tendència a valorar més les coses que no tenim perquè les desitgem. Quan una persona es resisteix a vendre un bé perquè no vol assumir les pèrdues.

Què és l'aversió a la pèrdua?. La tendència a assumir més riscos per evitar una pèrdua. La tendència a preferir evitar pèrdues que obtenir guanys iguals. La tendència a perdre oportunitats per la por a prendre decisions arriscades. La tendència a sobrevalorar els beneficis en lloc dels costos associats a una elecció.

Quin fenomen descriu l'efecte esquer?. La tendència a prendre decisions més arriscades quan es percep una oportunitat de guany. La tendència a sobrevalorar els guanys immediats davant dels beneficis a llarg termini. La tendència a fixar-se en les primeres opcions que es presenten, ignorant altres alternatives. La tendència a veure millor una opció si ve precedida per una altra pitjor.

Què són els biaixos cognitius?. Són errors que es produeixen en el procés de presa de decisions a causa de la manca d'informació. Són alteracions en la forma en què percebem i interpretarem la informació, que poden influir en les nostres decisions i judicis. Són les decisions que es prenen de manera automàtica sense pensar en les conseqüències. Són accions que es prenen basant-se en dades objectives i evidències concretes.

Quina diferència hi ha entre el benestar personal i el benestar social?. El benestar personal es mesura a través del salari, mentre que el benestar social depèn únicament de les polítiques públiques. El benestar personal fa referència a la satisfacció i felicitat individual d'una persona, mentre que el benestar social es refereix al benestar de la comunitat o societat en general. El benestar personal es mesura només pel benestar econòmic, mentre que el benestar social depèn del nivell d'educació de la societat. El benestar personal i el benestar social són exactament el mateix, ja que no es poden separar.

L'eficiència consisteix a utilitzar els recursos de la millor manera possible. Cert. Fals.

L'equitat implicar repartir els beneficis de manera desigual. Cert. Fals.

Què és el flux circular de l'economia?. És el moviment de diners entre els estats membres de la Unió Europea. És el procés pel qual els recursos i els diners circulen entre les empreses, les famílies i el govern. És el moviment de béns i serveis dins de les fronteres d’un país. És el flux de productes exportats d’un país a un altre.

Quins són els dos actors principals en el flux circular de l'economia?. El govern i els ciutadans. Les famílies i les empreses. Els bancs i les empreses. Els consumidors i els exportadors.

Com influeix el govern en el flux circular de l'economia?. Els governs recullen impostos i ofereixen subsidis i serveis públics. Els governs només gestionen els recursos naturals del país. Els governs només regulen el comerç internacional. Els governs no tenen cap influència en el flux circular.

Quin d'aquests factors influeix directament en el flux circular?. El consum d'importacions. Les decisions d'inversió de les empreses. Les polítiques migratòries. El nivell de cooperació internacional.

Imagina que una petita empresa compra matèria primera, paga salaris als treballadors i ven els seus productes a les famílies. Quins factors estan implicats en aquest cas del flux circular?. Només les empreses i els treballadors. Les empreses, les famílies i els treballadors. Les famílies i els consumidors internacionals. Només les famílies i el govern.

Quina d'aquestes opcions NO és un principi econòmic. L'intercanvi millora el benestar social. Eficiència i ís óptim dels recursos. Els mercats tendeixen a l'explotació laboral. Quan el mercat falla l'Estat pot intervenir.

Què és la "mà invisible" segons Adam Smith?. És la capacitat del govern per regular l'economia de manera justa i eficient. És el mecanisme pel qual els mercats autorregulen els preus i l'oferta a través de l'autointerès dels individus. És la intervenció directa de l'estat per corregir els desequilibris del mercat. És un sistema que permet la redistribució de la riquesa de forma equitativa entre la població.

Què és l'avantatge absolut segons la teoria econòmica?. Quan un país pot produir un bé a un cost més baix que altres països. Quan un país pot produir més béns utilitzant els mateixos recursos que altres països. Quan un país té menys recursos per produir un bé en comparació amb altres països. Quan un país té una gran quantitat de recursos naturals però els usa de manera ineficient.

Quin és el concepte d'avantatge comparatiu?. Quan un país produeix tots els béns de manera més eficient que altres països. Quan un país produeix un bé a un cost d'oportunitat més baix que altres països. Quan un país té una major tecnologia per produir un bé. Quan un país pot produir més béns amb menys recursos que un altre.