Les Entitats Locals

L’Estatut d’autonomia estableix en l’art. 83.1 que Catalunya estructurarà la seva organització territorial bàsica en: Municipis, Província i vegueries. Municipis i vegueries. Municipis, Província, comarques i vegueries. Municipis, comarques i vegueries.

L’Estatut d’autonomia estableix en l’art. 83.2 que l’àmbit supramunicipal és constituït: pels municipis. per les vegueries. per les comarques. per la província.

L’Estatut d’autonomia estableix en l’art. 83.3 que els altres ens supramunicipals que creï la Generalitat es fonamenten en: la voluntat de col·laboració i associació dels municipis. la voluntat de col·laboració i l'associació de les entitats supramunicipals. la voluntat de col·laboració i l'associació de les comarques. la voluntat de col·laboració i l'associació de les vegueries.

Els ens que integren l’Administració local són els establerts en l’art. 3 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de bases de règim local (LBRL): Les comarques o altres entitats que agrupin varis municipis. El municipi, la província i l'illa. Les àrees metropolitanes i les mancomunitats. totes les respostes són correctes.

Està considerat l'ens públic territorial primari i nucli de l’Administració local: El Municipi. La Província. Les àrees metropolitanes i les mancomunitats. La Vegueria i comarques.

Està considerat l'ens públic territorial intermedi entre l’Estat i el municipi: La Comarca. La Província. L'illa en els arxipèlags Balear i Canari. La Vegueria.

Els ajuntaments són definits com: òrgans de govern local dels municipis, que són entitats territorials de dret públic. òrgans de govern local dels municipis, que són entitats territorials de dret administratiu. òrgans de govern local dels municipis, que són entitats territorials de dret públic i privat. cap de les anteriors és correcta.

Quina de les següents no és una característica del Municipi: És una entitat local bàsica i peça bàsica en l’organització territorial de l’Estat. Serveix de via immediata de la participació ciutadana en els assumptes públics. Té autonomia per a la gestió dels seus propis assumptes i posseeix capacitat jurídica plena per al compliment de les seves finalitats. Totes ho són.

Quins són els elements essencials del Muncipi: el territori o terme municipal. l'organització o òrgans de govern i personal al servei de cada corporació. el veïnat o població. Totes ho són.

Entitat local amb personalitat jurídica pròpia, determinada per l’agrupació de municipis i divisió territorial pel compliment de les activitats de l’Estat: Municipi. Província. Comarca. Totes ho són.

L’ens local conegut com a provincia necessita una base territorial on exercir les seves funcions. Aquesta base territorial és la formada per: els habitants que resideixen als municipis que la integren. l'organització o òrgans de govern i personal al servei de cada corporació. l’agrupació de municipis que es troben en el seu àmbit territorial. Cap és correcta.

La provincia és un ens local supramunicipal de caràcter territorial i d’existència obligatòria que disposa d’un òrgan de govern propi: Les Diputacions permanents. La Diputació de Barcelona. La Diputació Provincial. L'Organisme Autònom.

De quins càrrecs és componen les Diputacions Provincials: el president, el vicepresident, els diputats provincials, el Ple, la Comissió de permanent i la Comissió especial de Comptes. el president, el vicepresident, els diputats provincials, el Ple, la Comissió de Govern, el Sindic de Greuges i la Comissió especial de Comptes. el president, el vicepresident, els diputats provincials, el Ple i la Comissió de Govern. el president, el vicepresident, els diputats provincials, el Ple, la Comissió de Govern i la Comissió especial de Comptes.

Quina de les següents no correspon a les Vegueries: és l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local i té personalitat jurídica pròpia. és la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l’organització territorial dels seus serveis. com a govern local, té naturalesa territorial i gaudeix d’autonomia per a la gestió dels seus interessos. Qualsevol alteració dels seus límits haurà de ser aprovada per les Corts Generals mitjançant llei orgànica.

El govern i administració autònoma de les Vegueries correspon: al Consell de Vegueria, format pel president/a i pels consellers de la vegueria. a la Comissió de Vegueria, format pel president/a i pels regidors de la vegueria. al Govern de Vegueria, format pel president/a i pels vicepresidents de la vegueria. als Òrgans de Vegueria, format pel president/a, vicepresidents i pels regidors de la vegueria.

Quines de les següents és correcta: Llei 20/2010, del 2 d’agost, de vegueries. Llei 30/2010, del 2 d’agost, de vegueries. Llei 20/2010, del 3 d’agost, de vegueries. Llei 30/2010, del 3 d’agost, de vegueries.

Ens locals amb personalitat i capacitat jurídica els objectius dels quals són establir, gestionar o executar obres i serveis comuns dels municipis associats: Mancomunitat de municipis. Associacions de municipis. Província. Vegueries.

Quines de les següents no és una finalitat concreta de les mancomunitats de municipis: Matèria urbanística, d’aigües i sanejament. Serveis Socials. Transport. Gestó de residus.

Entre les potestats que se’ls assignin a les Mancomunitats de municipis, tanmateix, s’hi pot incloure: la sancionadora en les matèries sobre les quals tinguin competència. la recaptació impostos. les competències assignades als municipis que les integren. Cap és correcta.

La iniciativa per a constituir una mancomunitat s’ha d’aprovar amb: el vot desfavorable de la majoria qualificada del nombre legal de membres de cadascun dels ajuntaments que s’associïn. el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de cadascun dels ajuntaments que s’associïn. el vot favorable de la majoria simple del nombre legal de membres de cadascun dels ajuntaments que s’associïn. el vot favorable de la majoria de 3/5 del nombre legal de membres de cadascun dels ajuntaments que s’associïn.

Tenen naturalesa d’entitats locals integrades pels municipis compresos en el territori corresponent, amb personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat per a l’exercici de llurs competències: Entitats metropolitanes. Comarques. Vegueries. Macomunitat de municipis.

Els municipis per a gestionar i executar tasques i funcions comuns, poden associar-se amb altres municipis i crear: Entitats metropolitanes. Consells Comarcals. Comunitats de municipis. Macomunitat de municipis.

Per a formar una comunitat de municipis no és indispensable que: els municipis pertanyin a la mateixa comarca, ni que hi hagi continuïtat territorial entre ells. els municipis pertanyin a la mateixa Comunitat Autònoma, ni que hi hagi continuïtat territorial entre ells. els municipis pertanyin a la mateixa Comunitat de municipis, ni que hi hagi continuïtat territorial entre ells. els municipis pertanyin a la mateixa Macomunitat de municipis, ni que hi hagi continuïtat territorial entre ells.

Pel que fa a les seves competències, en el marc del que regula el conveni corresponent, pertocaran a la comunitat de municipis totes les competències, les potestats i les funcions que li atribueixin: la continuïtat territorial entre ells. els municipis agrupats. les lleis. La Generalitat de Catalunya.

l’Administració autonòmica i la perifèrica de l’Estat ha pretès ser solucionada a Catalunya a través de la legislació del Parlament de Catalunya, com a mecanisme de clarificació del règim jurídic aplicable a l’Administració local. Aquestes lleis són: Llei 5/1987, de 4 d’abril i la Llei 7/1987, de 4 d’abril. Decret legislatiu 4/2003, de 4 de novembre. Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril. Totes són correctes.