option
Cuestiones
ayuda
daypo
buscar.php

METODOLOGIA CIENTIFICA INFERMERIA II

COMENTARIOS ESTADÍSTICAS RÉCORDS
REALIZAR TEST
Título del Test:
METODOLOGIA CIENTIFICA INFERMERIA II

Descripción:
examen pracric

Fecha de Creación: 2024/06/10

Categoría: Otros

Número Preguntas: 55

Valoración:(0)
COMPARTE EL TEST
Nuevo ComentarioNuevo Comentario
Comentarios
NO HAY REGISTROS
Temario:

En la TEORIA FONAMENTADA. S’exploren fenòmens poc estudiats. Es requereix passar com a mínim un any en el context d’investigació. El rigor depèn de la mida de la mostra. Es vol generar teoria a partir de dades empíriques.

Assenyala la CORRECTA. En la investigació qualitativa es busca establir generalitzacions. En la investigació qualitativa la realitat pot ser MULTIPLE I SUBJECTIVA. En la investigació qualitativa s’estableixen processos deductius. En la investigació qualitativa l’investigador és independent de la investigació.

Quins són els PRINCIPALS CRITERIS de la SELECCIÓ MOSTRAL. Homogeneïtat, recursos, factibilitat i accessibilitat. Equilibri, homogeneïtat, recursos. Heterogeneïtat, factibilitat i accessibilitat, i recursos. Inaccessibilitat, heterogeneïtat, factibilitat i equilibri.

En relació a L’INVESTIGADOR QUALITATIU , és CERT que: No s’adapta a la realitat que s’evidencia. Busca entendre superficialment el fenomen d’estudi. Es manté immutable amb la definició del problema d’investigació. Cal que sigui reflexiu i crític per a poder comprendre el fenomen del estudi.

Assenyala la opció INCORRECTA , referida a la CONSISTÈNCIA d’una investigació qualitativa: Seria l’equivalent al criteri de “fiabilitat” utilitzant en metodologia quantitativa. És un criteri que vetlla per l’estabilitat i la replicabilitat dels resultats obtinguts. Es basa en la saturació de les dades. Es refereix a la triangulació de situacions , persones i tècniques.

Són dissenys típics de l'abordatge qualitatiu: Dissenys experimentals. Estudis fenomenològics. Estudis de cohorts. Estudis quasi-experimental.

L'investigador qualitatiu parteix dels següents supòsits i assumpcions. El coneixament es construeix en la interacció entre persones. El context condiciona i influencia les perspectives individuals i dels grups. Les realitats són múltiples perquè el significat el construeix subjectivament cada individu. Totes són correctes.

Els resultats d'un estudi qualitatiu: No es generalitzen de la mateixa manera que els estudis quantitatius. Totes les anteriors són correctes. Han de representar les perspectives dels investigadors amb precisió. No ajuden a generar teories noves sobre els fenòmen.

El rigor d'uns resultats qualitatius es basen: En la quantitat de persones que hi participen. En la possibilitat de contrastar-los quantitativament. Totes són correctes. En el detall del disseny d'investigació, la cura en l'obtenció de dades i la minuciositat en el seu análisis.

El disseny més adecuat per a la investigació quanlitativa: És l'estudi fenomenològic. És el que pugui incloure dades quantitatives addicionals. Depèn de l'objectiu d'estudi i del que es pretengui investigar. És l'etnografia.

La fenomenologia: Explora els significats de les experiències viscudes de cada individu. És una filosofia però no un mètode d'investigació. És propia de les ciències socials, i no es pot utilitzar en ciències de la salut. Parteix de la idea de millorar l'hermeneutica des d'una visió més global..

En teoria fonamentada: Es vol contrastar empíricament una hipòtesis d'estudi. El rigor és dóna per suposat. S'exploren fenòmens poc estudiats. Es diu fonamentada perquè es fonamenta en una teoria preestablerta.

El mètode etnogràfic: Totes són correctes. Requereix molt poc temps per a portar-la a la pràctica. És una eina que només s'utilitza en antropologia per estudiar cultures remotes. La tècnica principal que s'utilitza per recullir dades es l'observació participant.

En relació a les ciències de la salut i la investigació qualitativa, quina de les següents afirmacions és verdadera: No ens pot ajuda ni en el tractament ni en la pràctica clínica. La mateixa concepció i construcció social de la malaltia. Els tractaments més eficaços per tractar les malalties. L'hemodinàmica farmacològic.

En general, la investigació qualitativa és: Un abordatge inductiu i sistemàtic per conèixer le sperspectives de les persones d'un fet/situació/fenòmen. La metodologia científica oposada i incomensurable a la quantitativa. Totes les anteriors són correctes. Una metodologia sense aplicabilitat ni rigor científic.

Que preten realitzar el pradigma socio-crític?. Explicar, predir i/o controlar. Transformar i/o canviar situacions establertes en la societat. Entendre i interpretar. Millorar l'abordatge d'un pacient crític en l'àmbit sociosanitari.

Quins són els principals paradigmes científics en investigació qualitativa?. El positivista i post-positivista. El sociocrític i l'interpretatiu. El positivista i el naturalista. L'interpretatiu i el postpositivista.

En relació a les diferències entre investigaciò qualitativa i quantitativa, marca la resposta erronea. La recerca quantativa usa l'estadística per a refutar hipòtesis. La recerca qualitativa no és rígida, pot adaptar-se al llarg del proces d'investigació. La recerca quantitativa no és flexible, sinò que ha de seguir un ordre preestablert. La recerca qualitativa és lineal i rígida.

Com sabem que ja tenim una mostra suficient en el nostre estudi qualitatiu?. No ho sabem perquè és impossible. La subjectivitat de la vida ens impossibilita arribar a aquesta conclusió. Perquè s'ha arribat al calcul mostral preestablert. S'ha saturat la informació, és a dir, no sorgeixen temes nous. No s'hi arriba mai. S'ha de continuar l'estudi ad eternum.

Que és un paradigma científic?. Una veritat absoluta que marca l'objectivitat de la realitat a estudiar. Una forma de recollir dades per a analitzarles estadísticament. Una metodologia d'estudi. Una manera de veure el món i interpretar la realitat que marcarà la metodologia d'investigació.

Quina de les següents preguntes no seria adecuada per a ser estudiada a través d'una metodologia qualitativa. Quins són els motius (barreres i facilitadors) per marxar abans de l'hora durant les classes dels dimecres als matins?. Quines són les percepcions dels i les alumnes de tercer d'infermeria en relació a l'investigació qualitativa?. Quines són les vivències i experiències dels i les alumnes d'infermeria durant l'exàmen d'investigació qualitativa?. Quin és el percentatge d'assistència a l'assignatura de metodologia científica en infermeria II?.

Marca la resposta correcta en relació als paradigmes d'investigació. Segons el paradigma positivista la realitat és una construcció social. Els paradigmes no són incumensurables. Poden conviure entre ells. Tota investigació es desenvolupa sota un determinat filtre, és a dir, sota un paradigma concret. Per tal de fer una investigació qualitativa fa falta està en un paradigma postpositivista.

Com s'analitzen les dades d'un estudi qualitatiu?. Codificant les dades i reordenant-les a través de categories i temes. Ha través d'estadística, usant proporcions i mitjanes. No s'analitzen. La subjectivitat de la vida m'impossibilita fer un anàlisis ja que només sabem que no sabem res. Un cop codificades les dades analitzo quin és el percentatge de respostes i ho dividim pel nombre total de respostes obtingudes. Així tenim la proporció de respostes i podem quantificar els resultats de manera objectiva.

Quins dels següents són estudis qualitatius?. Casos-Controls, cohorts. Fenomenològic, teoria fonamentada, etnografia. Assaig clínic aleatoritzat. Estudi observacional epidemiológic.

En relaciò a l'ontologia de la investigació qualitativa, quina és l'afirmació correcta?. La realitat és única i objectiva. Es busca l'objectivitat. L'investigador interactua amb els subjectes investigats. La realitat és múltiple i subjectiva.

A Kitchen Stories, el protegonista no té permes parlar amb el subjecte d'estudi el qual està observant ja que arruinaria l'objectivitat i la puresa de l'experiment.Segonaquesta argumentació, quina paradigma d'investigació utilitzen?. Postpositivista. Naturalista. Sociocrític. Interpretatiu.

A quina conclusió ens fa arribar Kitchen Stories sobre com ha de realitzar-se una etnografia. L'etnografia només ens serveix per estudiar cultures i societats exòtiques. La observació participant és bàsica, juntament amb entrevistes i treball de camp. L'observació directa sense involucrar-se en els succesos és bàsica, juntament amb els qüestionaris autoadministrats. Els grups focals i els qüestionaris són bàsics per poder quantificar els resultats.

Que pot succeir quan realitzem una observació directa?. El propi comportament de l'observat és veu alterat. Totes les anteriors són correctes. Es pot interpretar allò observat erroneament ja que s'interpreta des de la propia perspectiva i coneixaments del observador (veiem el que sabem). Ens quedem amb només una part molt petita de la informació.

Quina seria el paradigma més adecuat, i la perspectiva metodològica més idònea, per a abordar l'objectiu que es plantejen els investigadors de Kitchen Stories?. Paradigma interpretatiu i perspectiva etnogràfica. Paradigma positivista i perspectiva fenomenològica. Paradigma sociocrític i perspectiva fenomenològica. Cap de les anteriors.

Titol de l’estudi( millorar l’exit acadèmic i el nivel de sastifacció dels estudiants universitatris durant el 1er. Quina opció es correcta?. La investigación fenomenológica. La investigación-acció. El mètode biogràfic. La investigación etnográfica.

En quin tipus d’estudis l’objectiu principal és millorar la práctica?. La investigación etnográfica. La investigació-acció. La investigación fenomenológica. La teoría fonamentada.

En quin tipus de recerca qualitativa, la fase de l’analisis comença poc després de recopilar les primeres dades. La investigación etnográfica. La investigació-acció. La investigación fenomenológica. La teoría fonamentada.

En quin tiups d’entrevista, l’investigador té menys flexibilitat?. Cap. L’entrevista estructurada. L’entrevista semiestructurada. L’entrevista no estructurada.

De les seguents frases quina NO es un avançament dels grups focals?. Son més rápidas i mes baratos que les entrevistes. Ajuda a recordar els sentiments oblidats. No es poden discutir els temes delicats. Produeix dades a través de la interació social.

Si l’investigador demana que els participants convidin a altres participants amb la mateixa condició, és un mostreig. Mostratge heterogeni. Mostreig de variació máxima. Mostreig homogeni. Mostreig homogeni.

L’objectiu d’aquest estudié s investigar les causes principals del penediment en persones que s’han sotmès a cirugía reconstructiva facial i han tingut resultats estètics negatius. Quin dels mètodes seguents NO es pot aplicar a l’etapa de recopilació de dades d’aquest estudi?. Entrevistes individuals. Grups focals. Diaris sol.locitats. Diaris no sol.licitats.

En quin tipus d’entrevista, comencem només amb una pregunta general. L’entrevista no estructurada. L’entrevista estructurada. L’entrevista semiestructurada. Cap.

Quina de les esntrevistes seguents és la més Inapropiada en els enfocaments qualitatius?. L’entrevista no estructurada. L’entrevista estructurada. L’entrevista semiestructurada. L’entrevista de grups focals.

Si l’investigador va triar el mostreig a l’hospital X no només perquè era a prop aquest tipus de mostreig és. Mostreig de variació máxima. Mostreig de referencia en cadena. Mostreig d’oportunisme. Mostreig de población.

Quin tipus d’estudi está més centrat en l’aspecte cultural d’un grup participants?. La investigación etnográfica. La investigació-acció. La investigación fenomenológica. La teoría fonamentada.

Quina de les entrevistes seguents comporta més risc de crear taxa escombreries?. L’entrevista semiestructutada. Cap. Entrevista no estructurada. Entrevista estructurada.

En quin tipus d’obsevarció, l’observador NO pren part en l¡àmbit de la recerca?. El participant com a observador. El participant complet. El participant complet. L’observador complet.

Titul de l’estudi: L’adaptació cultural dels estudiants universitaris japonesos que estudien a l’estranger. Quin tipus d’estudi es?. La investigación-acció. Cap. Investigació etnográfica. Mètode biogràfic.

Quin tipus d’entrevista té menys flexibilitat per a l’investigador durant la fase de fer l’entrevista?. Entrevista no estructurada. Entrevista de grups focals. Entrevista estructurada. Entrevista semiestructurada.

Dels seguents suposits i assupcions en investigación qualitativa, indica la falsa. Les realitats són mútiples perquè el significat el construeix objectvament cada individu. El coneixement es contrueix en la interacción entre persones. El context condiciona i influencia les perspectives individuals i dels grups. Tot i que la realitat pot ser un contructe social, determinat pel poder, s’ha d’aconseguir la máxima objectivitat i rigorositat de les dades.

Són citacions cèlebres, com per exemples de Dostoyevsky, que serveixen per reflexionar sobre les dades i aporten valor als resultats. És el registre de trobaments i relacions sentimentals o de qualsevol tipología entre els investigadors del projecte. Són fragments de text dels documents primaris que utilitzen per a recolzar els resultats obtinguts. És el registre de trobaments i relacions, sentiments o de qualsevol tipología entre els investigadors i els investigats.

En análisis de dades qualitatives, les CITES, que són?. Són citacions cèlebres, com per exemples de Dostoyevsky, que serveixen per reflexionar sobre les dades i aporten valor als resultats. És el registre de trobaments i relacions setiments o de qualsevol tipología entre els investigadors del projecte. Són fragments de text dels documents primera que s’utilitza per a recolzar els resultats obtinguts. És el registre de trobaments i relacions sentimentals o de qualsevol tipología entre els investigadors i els investigats.

Marca quin criteri de rigor alhora de l’analisis de dades NO ES CORRECTE quan parlem d’un estudi qualitatiu?. Ha de tenir validesa externa. Credibilitat en quant el valor de la veritat. Ha de tenir confirmabilitat qunat a la neutralitat. Ha de tenir dependencia.

Com s’analtza les dades d’un estudi qualitatiu?. Ha través d’estadistica, usant proporcions i mitjanes. Codificant les dades i reordenant-les a través de categories i temes. No s’analitzen. La sunjectivitat de la vida m’impossibilita fer un análisis ja que només saben que no saben res. Un cop codificades les dades analitzo qui és el percentatge de respostes i ho dividim pel nombre total se respostes.

La teoría fonamentada. Es vol generar teoría a partir de dades empíriques. S’exploren fenomens poc estudiats. el rigor depen de la mida de la mostra. Es requereix pasar com a mínim un any en el context d’investigació.

Quina característica sobre la investigació qualitativa es falsa. Disseny emergent. Recollida de dades en escenario natural. Mostra intecional. És basa en el ús de números i xifres.

Digues quin dels seguents No és mètode mixt. Disseny Explicatiu seqüencial. Disseny de dominància. Etnografia. Disseny Exploratori Seqüencial.

Quin són els factors que contribueixen en la saturació de la mostra?. Qualitat de les dades. Totes són certes. Abast de l’estudi. La naturaleza de l’estudi.

Assenyala quines són les fases del guió de l’entrevista. Fase inicial, intermitja i avançada. Fase general, estructurad i focalitzada. Fase positiva, neutre i negtiva. Fase curta, mitja i llarga.

Un incovenient dels grups focals són: Gran validesa subjectiva. Costos reduïts. Identifica problenes grupals. Analisis més dificultada.

Denunciar Test