OPOS - PART ESPECÍFICA

Quina de les següents és una part obligatòria del procés d’exploració diagnòstica: Realitzar una entrevista pont entre els SSB i referent i coreferent EAIA. Visita al domicili. Reunió amb l'equip interdisciplinar per l'anàlisi del cas. Planificar/temporalitzar el procés d'intervenció.

Quina de les següents afirmacions sobre el pla de millora COSE és correcta: Acompanya l'informe proposta quan es determina una situació de risc greu. Quan es declara situació de risc/desemparament o tutela. Documents d'acords que signen els tutors legals. Totes són correctes.

Per què es creen els processos tècnics dels Equips d’Atenció a la Infància i Adolescència (EAIA)?. Millorar la qualitat de l'atenció. Homogeneïtzar i unificar criteris tècnics. Sistematitzar metodològicament els processos tècnics d'intervenció dels EAIA. Totes les anteriors són correctes.

Quin és l'ordre correcte dels processos claus o operatius (relacionats directament amb la prestació de serveis): Entrada i anàlisi de la informació - Exploració diagnòstica - Anàlisi valoració i pronòstic - Pla d’intervenció (pla de millora/acords COSE) i devolució a la família. Entrada i anàlisi de la informació - Exploració diagnòstica - Anàlisi valoració i pronòstic - Pla d’intervenció (pla de millora/acords COSE) - Intervenció amb la família i infant/adolescent - Devolució a la família - Seguiment de la família. Entrada i anàlisi de la informació - Exploració diagnòstica - Anàlisi valoració i pronòstic - Pla d’intervenció (pla de millora/acords COSE) - Devolució a la família - Seguiment de la família. Entrada i anàlisi de la informació - Exploració diagnòstica - Anàlisi valoració i pronòstic - Pla d’intervenció (pla de millora/acords COSE) - Intervenció amb la família i infant/adolescent - Seguiment de la família.

A quin model teòric per a l’anàlisi, la valoració i el pronòstic fa referència: explicar els comportaments de les persones no només a partir de les seves característiques individuals, sinó també en funció de les reaccions que aquestes persones estableixen amb els seus contextos més propers. Model sistèmic. Model ecològic. Avaluació de competències parentals (Barudy). Guia pràctica per a la intervenció familiar (Escudero).

A quin model teòric per a l’anàlisi, la valoració i el pronòstic fa referència: observar el problema amb tota la seva complexitat. Model sistèmic. Model ecològic. Avaluació de competències parentals (Barudy). Guia pràctica per a la intervenció familiar (Escudero).

A quin model teòric per a l’anàlisi, la valoració i el pronòstic fa referència: aferrament, empatia, models de criança, recursos i xarxa de suport familiar i social, impacte de la incompetència parental i avaluació dels contextos socials i familiars que influeixen en la parentalitat positiva. Model sistèmic. Model ecològic. Avaluació de competències parentals (Barudy). Guia pràctica per a la intervenció familiar (Escudero).

A quin model teòric per a l’anàlisi, la valoració i el pronòstic fa referència: equilibri entre els factors o estructures de la família que mantenen el problema (emp) i l’estructura de recursos per al canvi (erc). Model sistèmic. Model ecològic. Avaluació de competències parentals (Barudy). Guia pràctica per a la intervenció familiar (Escudero).

Quin és l’informe que es presenta a la DGAIA en cas de desemparament: Síntesi avaluativa. Informe proposta. Informe de derivació als SSB.

Quin és l’informe que es presenta a la DGAIA en cas de COSE o tancament: Síntesi avaluativa. Informe proposta. Informe de derivació als SSB.

Quin és l’informe que es presenta a la DGAIA a la DGAIA segons model quan el risc és lleu: Síntesi avaluativa. Informe proposta. Informe de derivació als SSB.

Quin és l’organisme competent del sistema de protecció a la infància i l’adolescència?. EAIA. DGAIA.

Quina és la llei de referència per la DGAIA?. Llei 14/2010 dels drets i les oportunitats de la infància i l'adolescència. Decret 261/2003, es regulen els serveis d'atenció precoç. Declaració Universal dels drets de l'infant. Llei orgància 14/2010 dels drets i les oportunitats de la infància i l'adolescència.

Quina de les següents informacions és falsa: Les denúncies o atestats policials sobre casos que atempten als drets i oportunitats de la infància i adolescència es deriven a fiscalia de menors. El Fiscal de menors remet la informació a DGAIA per iniciar el seguiment. Les situacions greus es deriven a SSB. La DGAIA forma part del departament de Benestar i família de la Generalitat de Catalunya.

Dins de quin procés trobem els següents documents: marc competencial, marc conceptual i tècnic, marc planificador, estructura organitzativa i seguiment i avaluació. Processos tècnics. Processos estratègics. Processos claus o operatius (relacionats directameent amb la prestació del servei). Processos de suport.

Dins de quin procés trobem els següents documents: entrada i anàlisi de la informació, exploració diagnòstica, anàlisis valoració i pronòstic, pla d’intervenció (pla de millora/acords COSE) i devolució a la família. Processos tècnics. Processos estratègics. Processos claus o operatius (relacionats directameent amb la prestació del servei). Processos de suport.

Dins de quin procés trobem els següents documents: recursos humans, suport tècnic, recursos econòmics, recursos informàtics i comunicació i imatge. Processos tècnics. Processos estratègics. Processos claus o operatius (relacionats directameent amb la prestació del servei). Processos de suport.

Què inclou el document de processos tècnics: Processos estratègics. Processos claus o operatius. Porcessos de suport. Tots són correctes.

Qui s’encarrega de valorar la prioritat d’atenció del cas segons indicadors de risc/desemparament: Direcció. Referent. Referent i coreferent. Tot l'equip.

Qui s’encarrega de fer l’anàlisi de la informació i revisió de tota la documentació: Direcció. Referent. Referent i coreferent. Tot l'equip.

Qui assigna referent i coreferent segons criteris establerts?. Direcció. Referent. Referent i coreferent. Tot l'equip.

Qui revisa en profunditat la documentació?. Direcció. Referent. Referent i coreferent. Tot l'equip.

Qui realitza les primeres hipòtesis?. Direcció. Referent. Referent i coreferent. Tot l'equip.

Qui realitza una primera aproximació dels objectius generals i intervencions?. Direcció. Referent. Referent i coreferent. Tot l'equip.

Qui programa la primera citació i/o primeres accions a fer?. Direcció. Referent. Referent i coreferent. Tot l'equip.

Qui planifica/temporalitza el procés d’intervenció?. Direcció. Referent. Referent i coreferent. Tot l'equip.

Quina de les següents NO és una funció de direcció: Fer anàlisi de la informació i revisió de tota la documentació. Valorar la prioritat del cas segons indicadors de risc/desemparament. Assignar referent i coreferent segons criteris establerts. Programar la primera citació i/o primeres accions a fer.

Quina de les següents NO és una funció del referent-coreferent: Programar la primera citació i/o primeres accions a fer. Planificar i temporalitzar el procés d'intervenció. Revisar la profunditat de la documentació. Realitzar una primera aproximació dels objectius generals i intervecions.

Quina de les següents són funcions de direcció: Fer anàlisi de la informació i revisió de tota la documentació. Programar la primera citació i/o primeres accions a fer. Valorar la prioritat del cas segons indicadors de risc/desemparament. Planificar i temporalitzar el procés d'intervenció. Assignar referent i coreferent segons criteris establerts. Revisar la profunditat de la documentació. Realitzar una primera aproximació dels objectius generals i intervecions. Realitzar les primeres hipòtesis.

Quina de les següents són funcions del referent i coreferent. Fer anàlisi de la informació i revisió de tota la documentació. Programar la primera citació i/o primeres accions a fer. Valorar la prioritat del cas segons indicadors de risc/desemparament. Planificar i temporalitzar el procés d'intervenció. Assignar referent i coreferent segons criteris establerts. Revisar la profunditat de la documentació. Realitzar una primera aproximació dels objectius generals i intervecions. Realitzar les primeres hipòtesis.

Quina de les següents són funcions de tot l'equip. Fer anàlisi de la informació i revisió de tota la documentació. Programar la primera citació i/o primeres accions a fer. Valorar la prioritat del cas segons indicadors de risc/desemparament. Planificar i temporalitzar el procés d'intervenció. Assignar referent i coreferent segons criteris establerts. Revisar la profunditat de la documentació. Realitzar una primera aproximació dels objectius generals i intervecions. Realitzar les primeres hipòtesis.

Amb quant temps es fan els estudis considerats d'atenció ordinària: 6 mesos. 3 mesos. 15 dies. 2 mesos.

Amb quant temps es fan els estudis considerats d'atenció preferent: 6 mesos. 3 mesos. 15 dies. 2 mesos.

Amb quant temps es fan els estudis considerats d'atenció prioritària: 6 mesos. 3 mesos. 15 dies. 2 mesos.

Qui s'encarrega de realitzar els estudis dels casos d'atenció prioritària: EAIA. DGAIA. SSB. ECEIA.

Quins criteris es tenen en compte per determinar atenció prioritària: Rebuig explícit per part dels progenitors. Maltractaments físic o psíquic reiterat i contrastat per algun servei. Indicis d’abús sexual. Indicis de prostitució de l’infant/adolescent. Tots són correctes.

Què ha d'incoure el pla de millora o COSE (marca incorrecte): Definició d’objectius de canvi (individual i familiar). Funcions i tasques específiques i límits de cada servei implicat i recursos que es posaran a l’abast. Conductes concretes i les accions que ha de realitzar cada membre de la família. Temporalització de l’avaluació amb la família i quins indicadors s’utilitzaran per avaluar. Diagnòstic de l'infant o adolescent del cas. Avaluació final de les nostres hipòtesis de treball i grau d’assoliment dels objectius definits.

A quina part del pla d'intervenció fa referència el següent procés: tancar el procés d’estudi. Es retorna a la família i a l’infant/adolescent la valoració i la proposta tècnica (objectius de treball i la proposta administrativa (mesura COSE). Elaboració del pla de millora o acrods de COSE. Entrevista de devolució a la família i a l'infant/adolescent. Signatura de documents. Elaboració de l'informe que cal presenta a la DGAIA.

A quina part del pla d'intervenció fa referència el següent procés: devolució tècnica als progenitors /compareixença de l’infant/adolescent de +12 anys / compareixença dels acollidors (en cas de proposta d’acolliment) / consentiment de consultar antecedents penals sexuals / pla de millora o COSE. Elaboració del pla de millora o acrods de COSE. Entrevista de devolució a la família i a l'infant/adolescent. Signatura de documents. Elaboració de l'informe que cal presenta a la DGAIA.

A quina part del pla d'intervenció fa referència el següent procés: síntesi avaluativa, informe proposta o informe de derivació als SSB. Elaboració del pla de millora o acrods de COSE. Entrevista de devolució a la família i a l'infant/adolescent. Signatura de documents. Elaboració de l'informe que cal presenta a la DGAIA.

A què fa referència l'espai de treball conjunt: Espai de treball entre SS i EAIA. Espai periòdic i estable. Espai on es pacta derivació del cas a EAIA. Totes són correctes.

Si la valoració de l'EAIA és de risc greu (marca la incorrecta): EAIA elabora COSE (coordinació SS i Xarxa de Serveis). Signatura COSE per part de l'Ajuntament i la família. Derivació a SS. Avaluació del procés de canvi.

Si la proposta de l'EAIA és de desemparamant (marca la incorrecta): EAIA elabora un informe de síntesi avaluativa. DGAIA realitza resolució de desemparament. EAIA tanca el cas. EAIA fa seguiment i/o tancament del cas.

Si la valoració per part de l'EAIA és de risc lleu: EAIA tanca el cas. EAIA fa l'informe proposta COSE. EAIA fa síntesi avaluativa.

Quan s'elabora el pla de millora?. Risc lleu. Risc greu. Desemparament o tutela.

Què inclou el pla d'intervenció: Definició dels objectius que es volen assolir. Els recursos necessaris per portar-los a terme. La metodologia a seguir (com es farà, quines activitats i accions es duran a terme). Delimitació de la temporalitat de la intervenció i dels períodes d’avaluació. Avaluació final de les nostres hipòtesis de treball i grau d’assoliment dels objectius definits. Tots són correctes.

Què ha de constar en el pla de millora (marca la incorrecta): Objectiu general del cas. Temporalitat i com s'avaluarà. Quines conseqüències pot tenir l'incompliment. Intervenció a seguir.

Com han de ser els objectius reflectits en el pla de millora: Clars. Avaluables. Coherència interna. Subjectius.

Quina de les següents afirmacions sobre el pla de millora no és correcte. S'elabora el pla de millora una vegada es defineix el pla d'intervenció. Document on es recull l'acord per escrit entre professionals i família respecte a la naturalesa del problema. Apareixen els objectius que cal assolir i les conseqüències d'incomplir-lo. L'acord i els objectius venen marcats pels professionals de l'EAIA.

Quina de les següents informacions no venen recollides dins el pla de millora: Finalitat del pla. Durada (data inici i revisió). Objectius concrets que es volen assolir (família i infant/adolescent). Tractaments específics (família i adolescent). Compromisos assolits per cada part. Diagnòstic.

Quin d'aquests ítems no és correcte: El pla de millora ha de ser coherent amb el.. Diagnòstic. Pla de treball. Pronòstic.

Quin d'aquests ítems no ha de constar en el pla de millora: Durada. Règim de visites. Finalitat. Objectius concrets que es volen assolir.

Com s'estructura la llei 14/2010 de 27 de maig de drets i oportunitats a la infància i adolesccència: 6. 7. 4. 1. 4.

De què parla cada títol. Títol I. Títol II. Títol III. Títol IV. Títol V. Títol VI.

Quins són els principis rectors de la Llei 14/2010: L'interès superior de l'infant o adolescent. Responsabilitat ciutadana i pública. Desenvolupament de les potencialitats personals. Dret d'ésser escoltat. Protecció contra els maltractaments. No - discriminació. Perspectiva de gènere i de diversitat funcional. Ciutadania activa. Foment i suport a l'educació. Exercici dels drets propis dels infants i adolescents.

Dins de quin títol es troben els següents drets: Drets civils i polítics. El defensor/a dels drets dels infants i els adolescents. Dret a la identitat, al nom, a la nacionalitat i a conèixer els orígens. Llibertat d'expressió. Accés a la informació. Llibertat de pensament, consciència i religió. Dret de participació. Llibertat d'associació i reunió. Dret a la protecció de l'honor, dignitat, intimitat i la pròpia imatge. Títol I. Títol II. Títol III. Títol IV.

La notificació del procediment de desemparament en quin termini s'ha de fer: 2 dies. 1 dia. 10 dies. 15 dies.

L'infant o l'adolescent té dret a conèixer, en funció de la seva edat i capacitat, la seva història personal i familiar i, si ha estat separat de la seva família d'origen de manera definitiva, els seus antecedents culturals i socials, que han d'ésser sempre respectats?. Si. No.

Assolida la majoria d'edat, la persona interessada té dret a accedir al seu expedient i a conèixer les dades sobre els seus orígens i parents biològics?. Si. No.

Quina de les següents són drets dels infants i adolescents acollits en centres: Ésser respectats en llur intimitat personal i en llurs pertinences individuals en el context educatiu que regeix el centre. Ésser informats pels responsables del centre de llur situació legal i de participar en l'elaboració de llur projecte individual. Ésser escoltats en les decisions que els afecten, si tenen prou enteniment. Participar d'una manera activa en l'elaboració de la programció d'activitats internes o externes del centre i en el desenvolupament d'aquestes activitats. Ésser escoltats en cas de quiexa i ésser informats de tots els sistemes d'atenció i reclamació que tenen a l'abast. Mantenir relacions amb llurs familiars i rebre'n les visites en el centre, segons el marc establert per la legislació vigent.

L'infant i adolescent té dret a participar, si les condicions d'edat o maduresa ho fan possibla, a: Procés d'estudi de situació. Elaboració de la proposta de mesura. Pla de millora.

Si no s'obté la col·laboració dels progenitors, dels titulars de la tutela o de la guarrda, o si es neguen a participar en l'execució de les mesures acordades i això comporta un perill per al desenvolupament o benestar personal de l'infant o adolescent, o si en el transcurs de la intervenció es dóna qualsevol altra situació de desemparament, els serveis especialitzats d'atenció als infants i als adolescents han d'elabrorar l'informe proposta i elevar-lo al departameent competent perquè incoï el procediment de desemparament corresponent. Vertader. Fals.

Els sergveis socials derieven un cas a l'EAIA quan no és viable continuar treballant amb la família: Pares no col·laboren. Situació de malestar de l'infant/adolescent persisteix i es cronifica. Complexitat i l agravetat del cas supera les possibilitats d'intervenció des dels serveis socials. Es considera necessària la separació de l'infant del seu nucli familiar. SS consideren que és un cas greu i que s'ha de derivar.

Relaciona segons si són situacions de risc o desemparament: Abandonament. Maltractaments físics o psíquics, els abusos sexuals, explotació o altres situacions de la mateixa naturalesa. Perjudicis greus al nadó causats per maltractament prenatal. Exercici inadequat de les funcions de guarda que comporti un perill greu per a l’infant o adolescent. Trastorn o alteració psíquica o la drogodependència dels progenitors, o dels titulars de la tutela o de la guarda, que repercuteixi greument en el desenvolupament de l’infant o adolescent. Conflicte obert i crònic entre els progenitors quan anteposen llurs necessitats a les de l’infant o adolescent. Pràctiques discriminatòries contra les nenes o les noies que comportin un perjudici per a llur benestar i llur salut mental i física, incloent risc de patir ablació o mutilació genital femenina i violència exercida contra elles. Qualsevol circumstància que pugui evolucionar i derivar en el desemparament de l’infant o adolescent. Qualsevol altra situació de desatenció o negligència que atempti contra la integritat física o psíquica de l’infant o adolescent.

Relaciona segons si són situacions de risc o desemparament: Subministrament a l’infant o adolescent de drogues, estupefaents o qualsevol altra substància psicotròpica o tòxica portat a terme per les persones a les quals correspon la guarda o per altres persones amb llur coneixement i tolerància. Inducció a la mendicitat, delinqüència o la prostitució per part d les persones encarregades de la guarda, o l’exercici de les dites activitats portat a terme amb llur consentiment o tolerància, i també qualsevol forma d’explotació econòmica. Desatenció física, psíquica o emocional greu o cronificada. Violència masclista o existència de circumstàncies en l’entorn sociofamiliar de l’infant o adolescent, quan perjudiquin greument el seu desenvolupament. Obstaculització pels progenitors o titulars de la tutela o de la guarda de les actuacions d’investigació o comprovació, o llur falta de col·laboració i a la negació de participació en l’execució de les mesures adoptades en situacions de risc. Situacions de risc que per llur nombre, evolució, persistència o agreujament determinin la privació a l’infant o adolescent dels elements bàsics per al desenvolupament integral de la personalitat. Manca d’atenció física o psíquica de l’infant o adolescent, que comporti un perjudici lleu per a la salut física o emocional de l’infant o adolescent. Dificultat greu per a dispensar l’atenció física i psíquica adequada a l’infant o adolescent. Utilització del càstig físic o emocional sobre l’infant o adolescent. Mancances que puguin produir la marginació, la inadaptació o el desemparament de l’infant o adolescent. Manca d’escolarització en edat obligatòria, absentisme i abandó escolar.

Un cop s'hagi elaborat l'informe proposta pels equips tècnics i s'hagin practicat les altres actuacions acordades, si s'escau, d'ofici o a instància de part, s'ha de donar audiència i vista de l'expedient en un termini de _______ dies als progenitors, o als titulars de la tutela o de la guarda, tenint molta cura que no accedeixin a documents o dades que afectin la intimitat de les persones o siguin reservats o confidencials. 2 dies. 10 dies. 15 dies. 20 dies.

Es pot tornar a incoar un expedient. Si, en qualsevol moment. No. Si, al cap d'un any si no s'ha dictat resolució i ha caducat. Si, al cap de dos anys si no s'ha dictat resolució.

La resolució de declaració de desemparament comporta: L'assumpció immediata de les funcions tutelars sobre l'infant o adolescent. L'assumpció immediata de les funcions de potestat sobre l'infant o adolescent. L'assumpció immediata de les funcions de potestat i tutela sobre l'infant o adolescent.

Els processos tècnics dels Equips d'Atenció a la Infància i Adolescència (EAIA) és un document de referència de l'Ajuntament de Barcelona (2017) elaborat amb l'objectiu de millorar la qualitat de l'atenció, homogeneïtzar i unificar criteris tècnics i sistematitzar metològicament els processos tècnics d'intervenció dels EAIA?. Si. No.

A quin procés fa referència: Entrada i anàlisi de la informació, exploració diagnòstica, anàlisis valoració i pronòstic, pla d’intervenció (pla de millora/acords COSE) i devolució a la família. Processos estratègics. Processos clau o operatius (relacionats directament amb la prestació del servei). Processos de suport.

A quin procés fa referència: Recursos humans, suport tècnic, recursos econòmics, recursos informàtics i comunicació i imatge. Processos estratègics. Processos clau o operatius (relacionats directament amb la prestació del servei). Processos de suport.

A quin procés fa referència: Marc competencial, marc conceptual i tècnic, marc planificador, estructura organitzativa i seguiment i avaluació. Processos estratègics. Processos clau o operatius (relacionats directament amb la prestació del servei). Processos de suport.

Què és el pla de millora COSE: Document que es realitza quan la proposta es de desemparament. Document que es realitza quan es declara situació de risc per l'infant. Documents d'acords que signen els pares. Totes són correctes.

Dins l'exploració diagnòstica dels processos claus o operatius trobem l'entrevista pont amb l'agent derivant: referent SSB + referent i coreferent EAIA. Com és aquesta entrevista. Obligatòria. Opcional.

Relaciona cada element amb el nivell a qui fa referència, dins el model ecològic: Persona. Família. Societat. Comunitat.

Quin dels següents no forma part de l'avaluació de competències parentals (Barudy): Aferrament. Empatia. Models de criança. Recursos i xarxa de suport familiar i social. Impacte de la incompetència parental. Avaluació dels contextos socials i familiars que influeixen en la parentalitat positiva. Condicionants relacionals.

Relaciona: Síntesi avaluativa. Informe proposta. Informe de derivació als SSB.

Relaciona: Realitzar el tractament i promoure els canvis necessaris que afavoreixen la protecció i el benestar de l'infant/adolescent. Instrument que serveix per avaluar l'evolució dels pares i justificar la presa de decisions.

Les mesures de protecció poden ésser revisades i modificades en qualsevol moment en funció de l’evolució de la situació de l’infant o l’adolescent. Amb aquesta finalitat, els equips tècnics competents han d’informar ____________ l’òrgan competent en matèria de protecció dels infants i els adolescents de l’evolució de la situació i del seguiment que en fan. Mensualment. Trimestralment. Semestralment. Anualment.

Per quines causes s'extingeixen les mesures de protecció: Adopció. Assoliment de la majoria d'edat, emancipació o habilitació d'edat. Resolució judicial civil ferma. Constitució de la tutela. Acord de l'òrgan competent que declara que han ddesaparegut les circumstàncies que havien donat lloc a l'adopció de la mesura. Mort o declaració de defunció de l'infant o adolescent. Acolliment preadoptiu. Mort o declaració de defunció de la persona acollidora. Decisió de l'infant o adolescent, sempre que aquest tingui prou coneixement.

Relaciona cada Institució amb la funció què ha de fer davant d'un acolliment: Referent de l'infant/adolescent i li pertoca fer els seguiment dels progenitors. Seguiment de l'infant, dels acollidors i de l'acolliment.

Relaciona cada tipus d'acolliment amb la seva explicació: acollir nadons o infants quan s’ha de fer una mesura preventiva de separació familiar però no hi ha temps de fer una valoració. Té una duració de 6 mesos a 1 any i s’elabora la proposta més adient. termini d’uns dos anys l'infant acollit pugui tornar a conviure amb la seva família d’origen. Mantenen visites i sortides freqüents. En comprovar que la família d’origen pot tenir cura de l’infant amb garanties, comença el procés de retorn a la seva família. grups de germans o d’infants amb necessitats especials, malalties cròniques i/o trastorns de conducta, que requereixen una atenció més especialitzada i que seran acollits per famílies amb formació i experiència en matèria d’infància i adolescència. infant acollit té unes necessitats especials a causa de l’edat o d’unes discapacitats físiques, psíquiques i/o sensorials. També poden ser considerats dins d’aquest perfil els infants majors de 10 anys. L’infant és acollit per una família mentre el seu entorn familiar d’origen supera els problemes que poden requerir un temps més llarg de recuperació. Es preveu que el temps de convivència de l’infant amb la família acollidora sigui superior a un període de dos anys. Pot acabar als 18 anys. adreçat a infants i adolescents majors de 9 anys que viuen als Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE). L’objectiu no és l’acolliment sinó permetre’ls complementar el seu procés educatiu amb un model de relació afectiva diferent al que els ofereix el centre, com és un ambient familiar. L’infant conviu amb la família col·laboradora durant els caps de setmana i les vacances escolars. S’allarga el període de temps que es consideri beneficiós per a l’infant. servei que possibilitat l’estada d’un nen o nena o adolescent de manera consensuada i durant un període de temps acordat en una família d’acollida quan la seva família o persona que té la guarda no se’n pot fer càrrec de manera adient per una o varies situacions conjunturals.

Quina de les següents afirmacions sobre l'ASJTET són correctes: Unitat de la DGAIA que ofereix atenció als joves entre 16 i 19 anys. Unitat de la DGAIA que ofereix atenció als joves entre 16 i 21 anys. Ofereix suport tècnic i educatiu en l'àmbit d'habitatge. Ofereix suport tècnic i educatiu en l'àmbit inserció laboral. Ofereix suport tècnic i educatiu en l'àmbit de suport psicològic. Ofereix suport tècnic i educatiu en l'àmbit suport econòmic i jurídic. Només atén a persones actualment tutelades.

A quins joves s'atenen des de l'ASJTET: Joves atesos per la DGAIA i propers a la majoria d'edat (16 a 18 anys). Joves majors de 18 anys i menors de 21, que han estat atesos per la DGAIA.

Quins són els estadis que configuren l'expedient ASJTET: Recepció de la proposta d'ingrés. Accions del pla de treball. Finalització del procés. Totes són correctes.

Quins diferents tipus d'habitatge ofereix el programa (marca la incorrecta): Servei de pis assistit per a joves majors de 18 anys. Servei de residència o pisos per a joves vinculats a programes d'inserció laboral. Servei d'Acompanyament Especialitzat a Joves Tutelats i Extutelats (SAEJ). Servei de residència en centres d'acolliment per a joves menors de 18 anys.

Programa d'acompanyament jurídic té diferents àmbits d'actuació (marca l'incorrecte): Estrangeria. Matèria penal i civil. Mediació. Matèria processal.

Quin és el paper de l'EAIA en relació a l'ASJTET: Assessorament dels joves. Acompanyament dels joves. Derivació del jove a través d'un informe proposta. Seguiment del procés del jove fins a finalitzar el procés.

Relaciona cada expedient amb la seva definició: té la finalitat d'identificar la situació de desprotecció. té la finalitat d'avaluar i redreçar una situació de risc. té la finalitat d'avaluar situacions de desemparament. té la finalitat de protegir i tenir cura de l'infant/adolescent desemparat. té la finalitat de protegir i tenir cura d'infants o adolescents no desemparats. té la finalitat de cercar recursos de suport i integració per joves extutelats amb dificultats.

En cas de sospites de maltractament prenatal es pot emetre una declaració preventiva de desemparament?. Si. No.

Quins són els òrgans col·legiats que depenen de la DGAIA: Comissió Interdepartamental per a l'Impuls de la Protecció Efectiva davant els Maltractaments a Infants i Adolescents. Observatori dels Drets de la Infància. Consell Nacional dels Infants i els Adolescents de Catalunya (CNIAC). Taula Nacional de la Infància de Catalunya.

A quin servei fa referència: unitats bàsiques de funcionament dels Serveis territorials de la DGAIA. Responsabilitat de gestionar els expedients dels infants i adolescents, les propostes i mesures que se’n deriven, elaborar les dades essencials i de coordinar-se amb els serveis d’infància del seu territori. EFI. ECEAIA. EAIA. ASJTET.

A quin servei fa referència: Coordinar amb eles persones referents de la EFI del seu territori tot allò que té a veure amb els infants i adolescents del territori en qüestió. EFI. ECEAIA. EAIA. ASJTET.

A quin servei fa referència: equip que atén casos prioritaris i urgents que poden ser de qualsevol territori de la ciutat. No té una EFI de referència sinó que es coordina amb la EFI que correspon al territori de l’infant/adolescent atès. EFI. ECEAIA. EAIA. ASJTET.

Relaciona cada concepte amb la seva definició: Qualsevol dels elements, circumstàncies, influències que contribueixen a produir un resultat. Cadascuna de les variables causals, de vegades no directament mesurables, que influeixen o poden influir sobre un resultat mesurable (situacions, condicions i circumstàncies). Instrument per assenyalar la presència d’un fenomen o el valor de la seva magnitud (mostren dades). Condicions o circumstàncies de l’infant/adolescent, la família o el seu entorn, que poden contribuir a fer aparèixer o fer augmentar una situació perjudicial per a l’infant/adolescent. Condicions o circumstàncies que potencien el desenvolupament de l’infant o adolescent i redueixen les probabilitats que aparegui una situació de risc o de desemparament. Situacions, circumstàncies o trànsits que situen l'ifnant i la seva família en un període de crisi, dificultat i/o vulnerabilitat, i que generalment poden ser superats des d'un abordatge preventiu i de suport (no necessàriament han de desencadenar o produir un maltractament). Fets, conductes i símptomes que identifiquen o assenyalen la presència de maltractament. S'han detectat elements objectius que indiquen la presència d'un maltractament infantil.

A qui van dirigides les llistes d’observacions de maltractament infantil del registre Unificat dels maltractaments infantils (RUMI. EAIA. EAIA, SS i òrgans administratius DGAIA. Ciutadania general i professionals dels sectors policial, social, educatiu i de la salut. DGAIA.

A qui van dirigides les llistes d’indicadors per detectar les situacions de risc i de desemparament: EAIA. EAIA, SS i òrgans administratius DGAIA. Ciutadania general i professionals dels sectors policial, social, educatiu i de la salut. DGAIA.

A qui van dirigides les llistes d’indicadors i de factors de risc, protecció i pronòstic: EAIA. EAIA, SS i òrgans administratius DGAIA. Ciutadania general i professionals dels sectors policial, social, educatiu i de la salut. DGAIA.

Quins són els grans eixos en què s'agrupen les funcions de l'EAIA (marca la incorrecta): Atenció individualitzada. Suport comunitari (prevenció o treball en xarxa). Col·laboració institucional (Fiscalia o sistema judicial). Suport als professionals (SS o Serveis atenció a la ciutadania). Seguiment i control dels familiars.

Quines són les funcions del personal referent (marca la incorrecta): Persona visible i interlocutor principal davant l'infant/adolescent, la família i els serveis. Coordina i globalitza totes les actuacions dels professionals que intervenen amb la família i fa d'interlocutor/a davant altres serveis i institucions pel que fa a la família, a l'infant i al seu procés d'intervenció. Garanteix el procés i els tempos de la intervenció. Registra i documenta el contingut de les entrevistes.

Quines disciplines s'integren dins l'EAIA: Psicòleg. Pedagog. Treballador social. Educador social. Totes són certes.

Dins el model ecològic, quin dels següents suposa un risc del mesosistema: Presència de grups marginals. Aïllament. Context de violència. Manca de coordinació dels serveis i institucions públiques. Manca de jerarquia familiar.

Dins el model ecològic, quin dels següents suposa un risc del marcrosistema: Acceptació de violència com a forma de resolució de conflictes. Violència intrafamiliar. Creences i rols socials rígids. No valoració dels drets del infants.

Dins el model ecològic, quin dels següents suposa un risc del microsistema: Manca de recolzament social. Pares absents. Grup d'iguals conflictiu. Aïllament familiar. Presència de factotrs de risc de maltractament.

Dins el model ecològic, quin dels següents suposa un risc de la persona: Violència intrafamiliar a la infància. Pares absents. Consum d'acolhol/altres substàncies. Aïllament familiar.

Quin és el temps màxim que es poden restringir o suprimir les sortides en els centres o unitats d'educació intesiva (CREI): 15 dies. 1 mes. No hi ha límit de temps. 10 dies.

Els centres o unitats d'educació intensiva atenen adolescents (de 12 a 18 anys) que no poden conviure en recursos d'acolliment residencial bàsic pel greu perill que suposen per a la seva persones i les del seu entorn, i pels greus danys que poden causar en les instal·lacions i el mobiliari. Vertader. Fals.

És recomanable que l'ingrés a un centre o unitat d'educació intensiva sigui comunicat a l'autoritat judicial?. Si. No. Sí, però la Llei preveu que si per raons d’urgència convenientment motivades fessin necessària l’adopció immediata de l’ingrés, l’entitat pública (DGAIA) o el Ministeri Fiscal ho ha de comunicar al jutjat competent, dins les 24 hores següents (article 778 bis.3 de la LEC).

Quina de les següents afirmacions NO és certa sobre la població que s'atén en els centres o unitats d'educació intensiva. Adolescents de 12 a 18 anys, sota la tutela de l'Administració que presenten alteracions conductuals. Adolescents que requereixen programes educatius de recuperació acadèmica i social. Adolescents que posen en greu perill la seva persona i les del seu voltant. Diagnòstic de trastorn de conducta, emès per la xarxa pública de salut mental.

Quina de les següents afirmacions sobre els centres o unitats d'educació intensiva són certes: Recursos que donen resposta assistencial, escoalr, socioeducativa i terapèutica als adolescents que presenten trastorns de conducta i que requereixen seguir un programa d'educació intensia en un establiment especialitzat. El trastorn de conducta és l'element diagnòstic principal i prioritari que motiva el seu ingrés en un centre o unitat d'educació intensiva. Aquesta mesura protectora ha de tenir un caràcter excepcional i una durada mínima imprescidnbile per acomplir els objectius inicialment previstos, que s'han d'especificar de manera clara en l'informe proposta. Aquests centres han de disposar d'espais d'escolarització propis i reconeguts per l'Adminsitració educativa amb activitats escolars reconegudes pel sistema educatiu, i tallers prelaborals, i han d'incorporar en llur onfiguració arquitectònica elements constructius de protecció. Totes són correctes.

Quin ítem és criteri imprescindible i exclusiu per l'ingrés en un CREI?. Edat (12 a 18 anys). Alteració conductual. Diagnòstic de trastorn de conducta (xarxa pública). Trastorn de conducta que fa inviable viure en un recurs "normal".

Qui estableix els mecanismes de control dins els CREIS: DGAIA. Síndic de Greuges. Ministeri Fiscal. Tots els anteriors.

El programa marc per als centres residencials preveu diferents programes d'acolliment residencial especialitzat (marca l'erroni): Infants i adolescents amb patologies de salut mental. Infants i adolescents amb dependència de tòxics. Infants i adolescents amb una discapacitat greu. Altres recursos residencials especialitzats que no pertanyen a la xarxa de centres de protecció de la infància i adolescència.

Quines són característiques fonamentals dels centres o unitats d'educació intensiva: L'atenció residencial i l'educació integral. L'abordatge socioeducatiu i terapèutic. La interdisciplinarietat. L'atenció integral. El context altament estructurat. Mesures excepcionals de control i supervisió. La temporalitat de l'estada, determinada per la consecució dels objectius terapèutics i en cap cas per la situació de desemparament. L'autorització judicial prèvia a l'ingrés. La restricció de drets i llibertats fonamentals.

Quins són els drets dels adolescents en acolliment residencial especialitzat: Dret d'informació, escolta i participació. Dret a la intimitat i a la pròpia imatge. Dret a decidir el projecte educatiu individualitzat (PEI). Dret a la identitat i a les relacions personals. Dret a presentar sol·licituds i formular queixes. Dret a la protecció de la salut i l'atenció educativa especialitzada. Dret a rebre una assignació econòmica per subvenir a les despeses personals.

Quan es poden dur els registres corporals o de pertinences en els CREIS: Posseeix objectes o instruments perillosos per a la seva seguretat, la de terceres persones o la del mateix centre. Està intentant introduir o treure del centre objectes/instruments perillosos i/o substàncies nocives. Posseeix substàncies nocives, per a consum propi o d'altres adolescents. Totes són correctes.

Quines afirmacions són certes sobre les contencions físiques o mecàniques: S'han de dur a terme d'acord amb els principis de proporcionalitat, excepcionalitat i necessitat i amb una estricta i necesària observança del protocol aprovat per l'òrgan administratiu competent de la Generalitat. Han de tenir una durada estrictament limitada al temps imprescindible i han de finalitzar immediatament quan l'adolescent cessi la conducta que ha provocat la intervenció o quan es revelin inadequades. S'ha de garantir, en tot cas, la integritat física i moral de l'adolescent. Han de ser dutes a terme per professionals amb formació i experiència suficient. Es prohibeix expressament l'ús de mitjans de contenció amb finalitats correctores o sancionadores. La contenció la poden decidir i fer professionals amb autorització judicial.

Les estratègies de contenció física quan s'han de comunicar al Ministeri Fiscal: Sempre. Quan s'han produït lesions que han requerit assistència mèdica en alguna de les persones presents. No cal comunicar. Quan ha estat necessària la participació de més d'un professional.

Quines són les mesures educatives que s'apliquen en cas d'incompliment dels deures de convivència. Les aplica l'educador perquè són lleus (marca la incorrecta): Amonestació. Privació d'activitats quotidianes d'oci, esportives o de caràcter lúdic, tant si són diàries, de cap de setmana o especials, o limitació horària o d'incentius, per un període màxim de quinze dies. Realització d'activitats d'interès per a la col·lectivitat en el mateix centre, per un període màxim de quinze dies. Separació del grup amb privació o limitació incentius per un període màxim de tres dies.

Quines són les mesures educatives que s'apliquen en cas d'incompliment dels deures de convivència. Les aplica el director del centre perquè són greus (marca la incorrecta): Realització d'activitats d'interès per a la col·lectivitat en el mateix centre, per un període màxim d'un mes. Privació d'activitats quotidianes d'oci, esportives o de caràcter lúdic, tant si són diàries, de cap de setmana o especials, o limitació horària o d'incentius, per un període màxim d'un mes. Amonestacions amb separació del grup. Separació del grup amb privació o limitació incentius per un període màxim de tres dies.

El programa de suport a les famílies amb infants i adolescents en situació de risc i desemparament conté els projectes: Cases infants. Serveis d'Atenció social i educativa davant de situacions de risc i serveis de tractament. La meva família m'acull. Totes són correctes.

El servei d'acolliment familiar temporal: Acollir infants desemparats (curta durada). Ajudar una altra família en situacions conjunturals. Acolliments simples en família aliena.

L'acolliment d'urgència i diagnòstic: Família acollidora pot adoptar infant en cas que l'EAIA ho valori. Acolliment té lloc mentree l'EAIA fa l'estudi i diagnòstic. Durada sol ser com el d'un acolliment simple.

Acolliment d'infants NEE i acolliment UCAE: Mateix tipus d'acolliment. S'assemblen perque els infants poden tenir NEE. Acollidors són professionals.

La meva família m'acull: Projecte per donar suport a famílies alienes. Promoure l'acolliment en família extensa. Donar suport a famílies en situació de risc.

Famílies acollidores: Acullen infants i adolescents que viuen en CRAE en períodes curts. Infants i adolescents discapacitats o altres situacions de difícil acolliment. Les dues són correctes.

Acolliment de llarga durada: Infants acollits en família mentre la d'origen supera problemes (temps de recuperació). Temps de convivència superior a 2 anys. Finalitza quan assoleix els 18 anys. Proposar quan no és viable l'adopció. Totes són correctes.

L'acolliment familiar pot ser simple o permanent: Factors de pronòstic. Disponibilitat dels acollidors. Edat ifants.

Quins d'aquests ítems NO és objectiu de "la meva família m'acull"?. Augment fins igualar el suport econòmic que tenen les famílies alienes. Donar suport a les famílies acollidores. Col·laboració amb altres ICIF. Promoure espais grupals i formatius.

Si el pronòstic és de no recuperabilitat: Proposta més idònia acolliment preadoptiu. Caldrà valorar la idoneïtat de l'acolliment permanent o preadoptiu. Proposta més idònia acolliment permanent.

L'acolliment simple en família extensa o aliena: Temporal si l'objectiu principal és treballar la recuperació per part dels pares. Visites no cal que siguin freqüents. Visites supervisades amb l'objectiu d'argumentar la proposta més viable.