Promoció de l’autonomia personal - IOC

L’orientació i la mobilitat (OiM) són dos components essencials... per mantenir la llibertat i la dignitat de les persones que presenten discapacitat o dependència. per mantenir la llibertat i la dignitat de les persones que presenten discapacitat. per mantenir la llibertat i la dignitat de les persones que presenten dependència.

El fet de poder-nos ORIENTAR i DESPLAÇAR per un entorn, ens permet poder interactuar amb altres persones, enfrontar-nos a situacions diverses i millorar el nostre creixement personal, entre moltes altres accions. Vertader. Fals.

El dia a dia de les persones amb discapacitat física està ple d’imprevistos. Vertader. És força habitual que aquestes persones de tant en tant demanin la col·laboració d’altres professionals, familiars o amics en la gestió i desenvolupament de les tasques de la vida quotidiana. Fals. No és gens habitual que aquestes persones demanin la col·laboració d’altres professionals, familiars o amics en la gestió i desenvolupament de les tasques de la vida quotidiana.

Quines són les consignes generals que haurem de tenir clares com a tècnics a l'hora de tractar amb persones amb discapacitat?. • Els preguntarem si necessiten ajuda abans de donar-los-la. • Evitarem que hi hagi obstacles dins de les zones de pas. • Proposarem posar dins de la llar terra antilliscant, perquè els sigui més fàcil poder-se desplaçar de manera autònoma. • Si l’usuari porta un gos d’assistència, aquest haurà d’estar sempre al seu costat i se li permetrà el pas. • Sempre que ens dirigim a l’usuari, ho farem mirant-lo a la cara i si és possible a la mateixa altura. • Sempre els tractarem com a persones adultes. • Donare'm per fet que necessiten ajuda. • Evitarem que hi hagi obstacles dins de les zones de pas. • Proposarem posar dins de la llar terra antilliscant, perquè els sigui més fàcil poder-se desplaçar de manera autònoma. • Si l’usuari porta un gos d’assistència, aquest haurà d’estar sempre al seu costat i se li permetrà el pas. • Sempre que ens dirigim a l’usuari, ho farem mirant-lo a la cara i si és possible a la mateixa altura. • Sempre els tractarem com a persones adultes.

La mobilitat és la capacitat de moure cadascuna de les extremitats del cos, possibilitant la deambulació d’un lloc a un altre mantenint una alineació i estabilitat corporals. Vertader. Fals. És l'orientació.

El fet de poder-nos moure ens facilita: • Millorar i afavorir les condicions musculars de l’usuari així com la seva autonomia alhora de desplaçar-se. • Evitar postures incorrectes. • Enriquir les interaccions socials amb altres persones o usuaris. Totes les respostes són correctes.

Postures ergonòmiques: 2. Els peus hauran d’estar junts per millorar l’equilibri i un dels peus col·locat en la posició a la qual es procedirà a fer la mobilització. Fals. Els peus han d'estar separats. Vertader.

Postures ergonòmiques: 1. Mantenir l’esquena recta i els genolls flexionats. Vertader. Fals. L'esquea s'ha de flexionar i els genolls rectes.

Postures ergonòmiques: 3. En el moment de la mobilització, ens recolzarem sobre el nostre cos. Vertader. Fals.

Postures ergonòmiques: 4. Mantenir una seguretat correcta a l’hora d’agafar la persona, perquè no ens caigui. Vertader. Fals.

Postures ergonòmiques: 5. El cos no ha d’actuar de contrapès. Fals. Vertader.

Postures ergonòmiques: 6. Per moure persones amb greus dificultats de mobilitat, s’aconsella que la mobilització la facin dos professionals. Vertader. Fals.

Postures ergonòmiques: 7. S’ha de fer de forma rítmica i suau. Vertader. Fals.

Postures ergonòmiques: 8. Utilitzar una cadira, per ajudar l’usuari a aixecar-se sol sense perdre l’equilibri. Vertader. Fals. No cal.

Postures ergonòmiques: 9. Intentar demanar la col·laboració de la persona us facilitarà la maniobra. Vertader. Fals.

A l’hora de fer qualsevol mobilització, els tempos destinats a fer-la es regulen cada: 2 ó 3 hores, sempre respectant les hores de son. 2 ó 3 hores, sempre respectant les hores de son. 4 ó 5 hores, sempre respectant les hores de son. 2 ó 3 hores, independentment de les hores de son. 4 ó 5 hores, independentment de les hores de son.

Les ajudes tècniques que s’utilitzen per ajudar a facilitar les maniobres de mobilització són: • Grues elevadores o de bipedestació, tant manuals com elèctriques • Safata amb disc de desplaçament • Cadires de rodes • Llits articulats. • Grues elevadores o de bipedestació, tant manuals com elèctriques • Safata amb disc de desplaçament • Cadires convencionals • Llits no articulats. • Grues elevadores o de bipedestació, tant manuals com elèctriques • Safata amb disc de desplaçament • Cadires de rodes i convencionals • Llits articulats i no articulats.

Mobilització de persones dependents al llit. Quan tenim un usuari que ha de passar-se molt de temps enllitat i hem de realitzar els canvis de roba del llit, els tècnics hauran de seguir les següents consignes: 1. Preparem tot el material. 2. Per canviar els llençols ens col·loquem davant del llit. 3. Posem una mà a l’espatlla de l’usuari i l’altra a la seva cuixa. 4. La girem cap a nosaltres. 5. Enrotllem el llençol que volem canviar i en posem un de nou a la meitat del llit que tenim lliure. 6. Col·loquem de nou l’usuari de forma plana. 7. Ens dirigim a l’altre cantó del llit. 8. El tornem a girar cap a nosaltres. 9. Traiem el llençol brut i acabem de posar el net. 1. Preparem tot el material. 2. Per canviar els llençols ens col·loquem davant del llit. 3. Posem una mà al braç de l’usuari i l’altra al seu maluc. 4. La girem cap a nosaltres. 5. Enrotllem el llençol que volem canviar i en posem un de nou a la meitat del llit que tenim lliure. 6. Col·loquem de nou l’usuari de forma fetal. 7. Ens dirigim a l’altre cantó del llit. 8. El tornem a girar cap a nosaltres. 9. Traiem el llençol brut i acabem de posar el net.

Mobilització cap la part superior del llit Quan fem aquesta mobilització haurem d’avaluar en primera instància si ens trobem davant d’un usuari que col·laborarà en la mobilització o ho haurem de fer nosaltres sols. Si es donés aquesta segona opció, sempre hem de fer la mobilització demanant ajuda a un altre professional. El procediment és el següent: 1. Ens col·loquem al lateral del llit on farem la mobilització. 2. Comencem desplaçant la part superior del cos. 3. Col·loquem el braç per darrere del coll portant-lo fins a l’esquena, tot assegurant l’estabilitat del cap. 4. Elevem i desplacem el tronc de l’usuari cap a ell mateix i al mateix temps fem un balanceig de davant cap enrere. 5. A continuació passem a desplaçar la part superior del cos. 6. Col·loquem un dels nostres braços per sota de la lumbar de l’usuari i l’altre sota les seves cuixes. 7. Fem el mateix balanceig que en la part superior i l’apropem fins al lateral del llit. 8. Ara ja només falta desplaçar la part inferior del cos. Per fer-ho, col·loquem un dels nostres braços per sota de les cuixes de la persona i l’altre per sota del seu turmell i fem el desplaçament. 1. Ens col·loquem als peus del llit on farem la mobilització. 2. Comencem desplaçant la part inferior del cos. 3. Col·loquem el braç per sobre del coll portant-lo fins a un maluc, tot assegurant l’estabilitat del cap. 4. Elevem i desplacem el tronc de l’usuari cap a ell mateix i al mateix temps fem un balanceig de davant cap enrere. 5. A continuació passem a desplaçar la part inferior del cos. 6. Col·loquem un dels nostres braços per sota de la lumbar de l’usuari i l’altre sota les seves cuixes. 7. Fem el mateix balanceig que en la part superior i l’apropem fins al lateral del llit. 8. Ara ja només falta desplaçar la part superior del cos. Per fer-ho, col·loquem un dels nostres braços per sota de les cuixes de la persona i l’altre per sota.

Transferència del llit a la cadira de rodes: Anticipem a l’usuari el que farem perquè hi col·labori. L’asseiem al llit i li posem les sabates. Ens col·loquem al davant i l’agafem per sota de la cintura. Seguidament, li demanem que ens abraci. Flexionem els genolls. Posem els nostres peus davant dels seus. Després l’aixequem i fem la rotació de cintura cap a on tenim situada la cadira. L’asseiem i felicitem l’usuari per la seva col·laboració. La mateixa tècnica la podem aplicar quan passem l’usuari des de la butaca a la cadira de rodes o a la inversa. És una de les transferències més habituals de la nostra pràctica com a professionals. Totes les respostes són correctes.

Què són els canvis posturals?. Fan referència a les diferents posicions que ha d’adoptar el cos i l’alternança per evitar i prevenir possibles complicacions en la salut dels usuaris. Fan referència als diferents moviments que ha d’adoptar el cos i l’alternança per evitar i prevenir possibles complicacions en la salut dels usuaris.

Quines són les funcions o objectius dels canvis posturals?. • Prevenir úlceres per pressió. • Mantenir un bon estat del sistema musculoesquelètic. • Afavorir la funció cardiovascular i respiratòria. • Prevenir complicacions genitourinàries o digestives. • Prevenir úlceres per pressió. • Mantenir un bon estat del sistema inmunològic. • Afavorir la funció cardiovascular i respiratòria. • Prevenir complicacions genitourinàries o digestives.

Com a tècnics, haurem de fer canvis posturals cada 2 hores aproximadament si... es tracta d’usuaris que es troben convalescents al llit. són usuaris asseguts a la cadira de rodes.

Com a tècnics, haurem de fer canvis posturals cada hora aproximadament si. són usuaris asseguts a la cadira de rodes. si es tracta d’usuaris que es troben convalescents al llit.

Les movilitzacions d'usuaris asseguts a la cadira de rodes s’han de fer cada hora. En aquest últim cas seria molt convenient ensenyar-los a fer-los ells mateixos. Vertader. Fals. És convenient que ho facin ells mateixos per guanyar autonomia.

Per portar a terme les movilitzacions d'usuaris... ens ajudarem de coixins, i hem de tenir en compte la posició que emprem: la de decúbit supí o decúbit lateral. ens ajudarem de coixins, i hem de tenir en compte la posició que emprem: la de decúbit prono o decúbit ventral.

Per portar a terme el canvi postural en decúbit lateral, el professional haurà de col·locar un coixí entre les cames i un altre als turmells per poder mantenir els talons elevats. Vertader. Fals. És per portar a terme el canvi postual en decúbit supí.

En canvi, per portar a terme el canvi postural en decúbit lateral el professional posarà l’usuari de costat, posant-li un coixí entre les cames per evitar la pressió, i un altre coixí a l’esquena per evitar que es giri. Vertader. Fals. És per portar a terme el canvi postural en decúbit supí.

Com a ajuda tècnica per les movilitzacions, podem fer servir els matalassos d’aire. Vertader. Són uns matalassos que es posen sobre el matalàs i funcionen com un compressor, movent l’aire de dins i modificant constantment les zones de pressió. Fals. No són d'aire sinó matalassos de cotó.

Quin és l’indicador principal de la conservació de l’autonomia amb relació al moviment i al desplaçament?. La marxa. L'impuls.

Hi ha diverses tècniques per ajudar a desenvolupar correctament la marxa dels nostres usuaris; en destaquen: La marxa guiada La marxa amb crossa o bastó La marxa amb caminador Les tècniques per afavorir la pujada i baixada d’esglaons. La marxa sotinguda La marxa amb parcial La marxa amb caminador Les tècniques per afavorir la pujada i baixada d’esglaons.

Conversar la marxa no implica controlar l’equilibri amb relació a la posició estàtica i en moviment. Fals. Vertader.

Les persones que pateixen dependència poden veure alterada de manera molt frustrant els nivells de la seva marxa. És per això que saber acompanyar correctament la persona dependent afavorirà els seus desplaçaments i li proporcionarà confort i seguretat. Vertader. Fals.

Tècnica per millorar la marxa guiada: El tècnic o el cuidador s’ha de posar al costat de la persona que pretén guiar, una miqueta més avançat, però mai massa allunyat de l’usuari perquè no perdi el seu camp de visió. Seguidament ajudarà l’usuari perquè s’agafi de l’avantbraç del tècnic per tal de mantenir l’estabilitat de la marxa. Tot seguit, s’inicia la marxa, i el tècnic ha d’indicar en tot moment amb quina cama comencen a caminar i s’ha d’adaptar sempre al ritme de l’usuari. El tècnic o el cuidador s’ha de posar al costat de la persona que pretén guiar, una miqueta més avançat, però no a prop de l’usuari perquè no perdi la seva autonomia. Seguidament ajudarà l’usuari perquè s’agafi de l’avantbraç del tècnic per tal de mantenir l’estabilitat de la marxa. Tot seguit, s’inicia la marxa, i el tècnic ha d’indicar en tot moment amb quina cama comencen a caminar i l'usuari s’ha d’adaptar sempre al ritme del tècnic.

Com és la tècnica per afavorir la marxa amb crossa o bastó?. El tècnic o el cuidador s’ha de posar al costat de la persona que pretén guiar, una miqueta més avançat, però mai massa allunyat de l’usuari perquè no perdi el seu camp de visió. Tot seguit se li dona el bastó perquè el faci servir com a suport. Se li ha de dir que agafi el bastó amb una mà i es recolzi sobre ell, sempre una miqueta més avançat que la resta del cos. El tècnic ha d’agafar el bastó per la part de sota de l’empunyadura i aguantar-lo durant tot el desplaçament. L’altra mà l’ha de situar sobre la part baixa de l’esquena de l’usuari per tal d’afavorir la mobilitat. Aquesta mà l’ajudarà a poder iniciar i controlar el desplaçament. Un cop preparat se li diu a l’usuari que comenci a caminar tot avançant el bastó. El tècnic o el cuidador s’ha de posar al costat de la persona que pretén guiar, una miqueta més avançat, però mai massa allunyat de l’usuari perquè no perdi el seu camp de visió. Tot seguit se li dona el bastó perquè el faci servir com a suport. Se li ha de dir que agafi el bastó amb una mà i es recolzi sobre ell, sempre una miqueta més endarrerit que la resta del cos. El tècnic no ha d’agafar el bastó per la en cap moment durant el desplaçament. L’altra mà l’ha de situar sobre la part alta de l’esquena de l’usuari per tal d’afavorir la mobilitat. Aquesta mà l’ajudarà a poder iniciar i controlar el desplaçament. Un cop preparat se li diu a l’usuari que comenci a caminar tot avançant el bastó.

Quines són les ajudes tècniques més habituals per millorar les maniobres en la marxa i ajudaran els nostres usuaris a millorar la seva estabilitat i disminuir càrrega en les cames?. Bastons, crosses i caminador. Bastons i crosses. Crosses i caminador.

Com és la tècnica per afavorir la marxa amb el caminador?. El tècnic o el cuidador s’ha de posar al costat de la persona que pretén guiar, una miqueta més avançat, però mai massa allunyat de l’usuari perquè no perdi el seu camp de visió. Tot seguit li entrega el caminador perquè el faci servir com a suport. Li ha de dir que agafi el caminador amb les dues mans. El tècnic ha d’agafar el caminador amb una mà per sota, i situar l’altra mà sobre la part baixa de l’esquena de l’usuari per tal d’afavorir la mobilitat. Aquesta mà l’ajudarà a poder iniciar i controlar el desplaçament. El tècnic o el cuidador s’ha de posar al costat de la persona que pretén guiar, una miqueta més endarrerit, però mai molt a prop de l’usuari perquè no perdi lla seva mínima autonomia. Tot seguit li entrega el caminador perquè el faci servir com a suport. Li ha de dir que agafi el caminador amb una o dues mans. El tècnic ha d’agafar el caminador amb una mà per sota, i situar l’altra mà sobre la part baixa de l’esquena de l’usuari per tal d’afavorir la mobilitat. Aquesta mà l’ajudarà a poder iniciar i controlar el desplaçament.

Com és la tècnica per afavorir la pujada d’esglaons amb cadira de rodes?. Aquesta tècnica s’hauria de desenvolupar sempre amb dos cuidadors, però si no disposem de ningú més, la podríem desenvolupar de manera individual. El primer que farem serà situar la cadira de rodes d’esquena a les escales que volem pujar. El primer cuidador s’ha de col·locar uns esglaons més amunt i agafar ben fort les nanses de la cadira pressionant cap avall, fins a col·locar-la a dues rodes. Per altra banda, el segon cuidador s’ha de situar davant de la cadira i agafar-la pels pedals. Serà necessari anivellar la posició de la cadira de rodes entre els dos cuidadors, per tal de no forçar l’esquena del cuidador que es troba situat a la part superior de l’escala i, a més a més, tots dos cuidadors hauran d’exercir el mateix nivell de força a l’hora de desplaçar la cadira. Recordeu que és molt important que feu lliscar la cadira, mai la pugeu a pols, ja que us podríeu fer molt mal a l’esquena. Aquesta tècnica s’ha de desenvolupar sempre amb dos cuidadors. Si no disposem de ningú més, no es pot desenvolupar de manera individual. El primer que farem serà situar la cadira de rodes d’esquena a les escales que volem pujar. El primer cuidador s’ha de col·locar uns esglaons més amunt i agafar ben fort les nanses de la cadira pressionant cap avall, fins a col·locar-la a dues rodes. Per altra banda, el segon cuidador s’ha de situar davant de la cadira i agafar-la pels pedals. Serà necessari anivellar la posició de la cadira de rodes entre els dos cuidadors, per tal de no forçar l’esquena del cuidador que es troba situat a la part superior de l’escala i, a més a més, tots dos cuidadors hauran d’exercir el mateix nivell de força a l’hora de desplaçar la cadira. Recordeu que és molt important que feu lliscar la cadira, mai la pugeu a pols, ja que us podríeu fer molt mal a l’esquena.

Com és la tècnica per afavorir la baixada d’un esglaó amb cadira de rodes?. Aquesta tècnica la pot portar a terme un únic cuidador i es desenvolupa amb la cadira mirant d’esquena a l’esglaó. Passos a seguir a la baixada d’esglaons (1) Primer, col·locarem la cadira d’esquena a l’esglaó i el cuidador es col·locarà en un nivell superior. (2) Posteriorment agafarem ben fort les nanses i la farem lliscar inclinant-la sobre nosaltres mateixos, fins que les rodes grans baixin per la força de gravetat l’esglaó. Aquesta tècnica només es pot portar a terme amb dos cuidadors i es desenvolupa amb la cadira mirant de front a l’esglaó. Passos a seguir a la baixada d’esglaons (1) Primer, col·locarem la cadira de front a l’esglaó i el cuidador es col·locarà en un nivell superior. (2) Posteriorment agafarem ben fort les nanses i la farem lliscar inclinant-la sobre nosaltres mateixos, fins que les rodes grans baixin per la força de gravetat l’esglaó.

Com és la tècnica per afavorir la pujada d’un esglaó amb cadira de rodes?. Aquesta tècnica la pot portar a terme un únic cuidador i es desenvolupa amb la cadira mirant d’esquena a l’esglaó. (1) Primer col·locarem la cadira davant de l’esglaó. (2) Posteriorment agafarem ben fort les nanses de la cadira pressionant cap avall i elevant les dues rodes davanteres fins a recolzar-les en l’esglaó. (3) A continuació, la impulsarem ben fort i l’elevarem cap amunt. Aquesta tècnica només es pot portar a terme amb dos cuidadors i es desenvolupa amb la cadira mirant de front a l’esglaó. (1) Primer col·locarem la cadira davant de l’esglaó. (2) Posteriorment agafarem ben fort les nanses de la cadira pressionant cap avall i elevant les dues rodes davanteres fins a recolzar-les en l’esglaó. (3) A continuació, la impulsarem ben fort i l’elevarem cap amunt.

Quan s'utilitzen les cadires de rodes?. S’utilitzen quan l’usuari presenta una gran dificultat en la deambulació o es fatiga a l’hora de realitzar desplaçaments molt llargs. Hi ha dos tipus de cadires de rodes: manuals i de propulsió motoritzada. S’utilitzen quan l’usuari presenta una gran dificultat en la deambulació. Hi ha dos tipus de cadires de rodes: manuals i de propulsió motoritzada. S’utilitzen quan l’usuari es fatiga a l’hora de realitzar desplaçaments molt llargs. Hi ha dos tipus de cadires de rodes: manuals i de propulsió motoritzada.

Mobilitat i desplaçaments de persones amb discapacitat visual Per poder ensenyar un usuari invident a orientar-se i moure’s per diversos espais, emprarem diversos programes d’entrenament on treballarem: La conscienciació dels sentits: com que l’usuari ha perdut el sentit de la visió, ens centrarem a reforçar i treballar la resta de sentits, sobretot l’oïda i el tacte. Conceptes d’espai i de recerca: la nostra missió és ajudar-los a adonar-se d’on estan ubicats els objectes. Guia amb visió: una segona persona que farà de guia a la persona invident. Protecció davant d’obstacles o perills aliens. Tècniques de bastó: es tracta d’ensenyar a la persona invident a moure’s i localitzar objectes emprant el bastó com a guia. La conscienciació dels sentits: com que l’usuari ha perdut el sentit de la visió, ens centrarem a reforçar i treballar la resta de sentits, sobretot l’oïda i l'olfacte. Conceptes d’espai i de recerca: la nostra missió és ajudar-los a adonar-se d’on estan ubicats els objectes. Guia amb visió: una segona persona que farà de guia a la persona invident. Protecció davant d’obstacles o perills aliens. Tècniques de bastó: es tracta d’ensenyar a la persona invident a moure’s i localitzar objectes emprant el bastó com a guia.

Els principis bàsics de l’orientació i la mobilitat (OiM) se centren en ajudar a l’usuari a: Definir la ubicació. Establir la destinació final. Decidir de quina forma arriba al seu destí. Definir la ubicació. Establir la destinació final. Decidir quan arriba al seu destí.

El suport personal s'enten com la persona preparada per a facilitar o garantir l’ús de productes i serveis, la comunicació o la mobilitat a les persones amb discapacitat, com ara l’intèrpret de la llengua de signes, el guia intèrpret o l’assistent personal. Vertader. Fals.

El suport animal: Fa referència a un animal ensinistrat especialment per a cobrir necessitats concretes d’una persona amb discapacitat, com els gossos d’assistència. Vertader. Fals.

El dia a dia de les persones que presenten discapacitat visual és ple d’imprevistos. És força habitual que aquestes persones, de tant en tant, demanin la col·laboració de persones vidents en la gestió i desenvolupament de les tasques de la vida quotidiana. Com a tècnics, haurem de tenir clares les següents consignes: Una persona cega es pot tacar la roba mentre menja. Serà important notificar-li la situació amb tota naturalitat. De manera educada, ens aproparem a la persona cega i li direm que porta una taca a la roba, d’aquesta manera la posem en situació perquè de manera autònoma faci les gestions oportunes per solucionar el problema. Una persona cega es pot tacar la roba mentre menja. Serà important notificar-li la situació amb tota naturalitat. De manera educada, sense apropar-nos a la persona cega i li direm que porta una taca a la roba, d’aquesta manera la posem en situació perquè de manera autònoma faci les gestions oportunes per solucionar el problema.

El dia a dia de les persones que presenten discapacitat visual és ple d’imprevistos. És força habitual que aquestes persones, de tant en tant, demanin la col·laboració de persones vidents en la gestió i desenvolupament de les tasques de la vida quotidiana. Com a tècnics, haurem de tenir clares les següents consignes: Salutació: abans d’acostar-nos a la persona cega, li anticiparem qui som amb total naturalitat. Si li volem donar la mà, també li anticiparem, d’aquesta manera l’avisem de l’acció que volem portar a terme. Salutació: abans d’acostar-nos a la persona cega, li anticiparem qui som amb total naturalitat. Si li volem donar la mà, li donarem directament perquè se n'adoni.

El dia a dia de les persones que presenten discapacitat visual és ple d’imprevistos. És força habitual que aquestes persones, de tant en tant, demanin la col·laboració de persones vidents en la gestió i desenvolupament de les tasques de la vida quotidiana. Com a tècnics, haurem de tenir clares les següents consignes: Comunicació: quan ens dirigim a una persona invident, ho farem sempre mirant-la a la cara. Comunicació: quan ens dirigim a una persona invident, ho farem sempre mirant-la directament.

El dia a dia de les persones que presenten discapacitat visual és ple d’imprevistos. És força habitual que aquestes persones, de tant en tant, demanin la col·laboració de persones vidents en la gestió i desenvolupament de les tasques de la vida quotidiana. Com a tècnics, haurem de tenir clares les següents consignes: Ajudar una persona invident: abans d’ajudar una persona cega, ens aproparem i li preguntarem si vol que l’ajudem. Si accepta, li direm que s’agafi del braç i l’ajudarem a desplaçar-se. En cas de travessar per semàfors, se li anunciarà si està verd o vermell. Ajudar una persona invident: Si creiem que una persona cega necessita ajuda, ens aproparem i li oferirem directament. Li direm que s’agafi del braç i l’ajudarem a desplaçar-se. En cas de travessar per semàfors, se li anunciarà si està verd o vermell.

El dia a dia de les persones que presenten discapacitat visual és ple d’imprevistos. És força habitual que aquestes persones, de tant en tant, demanin la col·laboració de persones vidents en la gestió i desenvolupament de les tasques de la vida quotidiana. Com a tècnics, haurem de tenir clares les següents consignes: Acompanyar una persona cega al lavabo: quan fem de guia d’una persona cega, serà necessari indicar-li la localització geogràfica dels diferents objectes que hi ha al lavabo, perquè es pugui orientar més fàcilment i evitar així ensopegades o caigudes. Acompanyar una persona cega al lavabo: quan fem de guia d’una persona cega, no serà necessari indicar-li la localització geogràfica dels diferents objectes que hi ha al lavabo.

El dia a dia de les persones que presenten discapacitat visual és ple d’imprevistos. És força habitual que aquestes persones, de tant en tant, demanin la col·laboració de persones vidents en la gestió i desenvolupament de les tasques de la vida quotidiana. Com a tècnics, haurem de tenir clares les següents consignes: Riscos: davant d’un obstacle imprevist, farem exclamacions informatives com “aturi’s”, “pari”, per tal d’ajudar la persona a entendre que es troba davant d’un perill imminent. Riscos: davant d’un obstacle imprevist, farem exclamacions informatives com “per aquí no”, per tal d’ajudar la persona a entendre que es troba davant d’un perill imminent.

El dia a dia de les persones que presenten discapacitat visual és ple d’imprevistos. És força habitual que aquestes persones, de tant en tant, demanin la col·laboració de persones vidents en la gestió i desenvolupament de les tasques de la vida quotidiana. Com a tècnics, haurem de tenir clares les següents consignes: Manipulació d’objectes: quan donem un objecte a l’usuari, l’hi posarem a la mà, tot descrivint-lo o deixant-lo en un lloc on l’usuari el pugui agafar. Manipulació d’objectes: quan donem un objecte a l’usuari, l’hi posarem a la mà, sense necessitat de describir-lo o deixant-lo en un lloc on l’usuari el pugui agafar.

El dia a dia de les persones que presenten discapacitat visual és ple d’imprevistos. És força habitual que aquestes persones, de tant en tant, demanin la col·laboració de persones vidents en la gestió i desenvolupament de les tasques de la vida quotidiana. Com a tècnics, haurem de tenir clares les següents consignes: Verbalitzacions a l’hora d’orientar: en el moment d’orientar un usuari invident, emprarem termes que s’entenguin, com per exemple a la seva esquerra, darrere seu… Hem d’intentar evitar utilitzar termes com aquí, allí, allò…, ja que els confonen molt. Verbalitzacions a l’hora d’orientar: en el moment d’orientar un usuari invident, emprarem termes que s’entenguin, com per aquí, allí, allò….

Com a tècnics d’integració social, davant d’una persona que presenta discapacitat visual, sempre heu de: Oferir la vostra ajuda sempre que l’usuari cec us ho demani o ho necessiti. Parlar directament a l’usuari cec i no al seu acompanyant. Tractar-los com a adults que són. Oferir la vostra ajuda sempre que l’usuari cec us ho demani o ho necessiti. Parlar directament al seu acompanyant. Tractar-los com a adults que són.

En què consisteixen els programes d’entrenament de competències bàsiques de mobilitat i orientació de persones invidents?. En una sèrie de tècniques que ajudaran la persona amb discapacitat visual a desplaçar-se amb autonomia, tant per espais oberts com per espais tancats. En una sèrie de tècniques que ajudaran la persona amb discapacitat visual a desplaçar-se amb autonomia en espais oberts. En una sèrie de tècniques que ajudaran la persona amb discapacitat visual a desplaçar-se amb autonomia en espais tancats.

Programes d'entrenament de competències bàsiques d'OiM de persones cegues Podem classificar les principals tècniques que s’ensenyen a aquests usuaris en les següents: Tècnica del guia vident Tècnica de protecció personal Tècnica de resseguir superfícies Tècnica de determinació de la direcció Tècnica d’enquadrament Tècnica de contacte amb persones vidents. Tècnica del guia visual Tècnica de protecció personal Tècnica de resseguir superfícies Tècnica de determinació del sentit Tècnica d’enquadrament Tècnica de contacte amb persones vidents.

Aquesta tècnica es caracteritza per dotar l’usuari de les habilitats perquè es desplaci de forma autònoma dins d’espais coneguts i desconeguts, acompanyat d’un guia vident, un guia amb visió. Per portar a terme aquesta tècnica, serà necessari que l’usuari tingui consciència: del seu propi cos i del cos del guia, dels plans corporals, dels diversos moviments, de la postura i de la marxa correcta. Tècnica del guia vident. Tècnica de protecció personal. Tècnica de resseguir superfícies. Tècnica de determinació de la direcció. Tècnica d’enquadrament. Tècnica de contacte amb persones vidents.

Aquesta tècnica és de les primeres que se sol ensenyar; no només a l’usuari, sinó també als familiars. Pot passar que la persona amb discapacitat visual un dia necessiti un guia que no domini prou bé la tècnica. Per això la persona amb ceguesa ha de dominar prou bé la tècnica per poder-la ensenyar a altres usuaris vidents i evitar que aquests s’acabin posant davant seu, impedint o dificultant el seu desplaçament. Tècnica del guia vident. Tècnica de protecció personal. Tècnica de resseguir superfícies. Tècnica de determinació de la direcció. Tècnica d’enquadrament. Tècnica de contacte amb persones vidents.

Tècnica del guia vident; inici de la marxa. (1) La persona amb discapacitat visual desplaçarà la mà fins a tocar el braç del guia. (2) Es subjectarà al guia per sobre del seu colze, amb el dit polze en el costat exterior del braç del guia i creant un angle de 90 graus. D’aquesta manera, l’usuari pot detectar tots els moviments que fa el guia. (3) La persona amb discapacitat visual se situarà per darrere del guia. (4) La persona que fa de guia mantindrà el braç sempre al costat del seu cos. (5) La velocitat de la marxa la marcarà l’usuari empenyent si vol anar més ràpid i estirant del braç si vol afluixar la marxa. (1) La persona amb discapacitat visual desplaçarà la mà fins a tocar el braç del guia. (2) Es subjectarà al guia per sobre del seu colze, amb el dit polze en el costat exterior del braç del guia i creant un angle de 90 graus. D’aquesta manera, l’usuari pot detectar tots els moviments que fa el guia. (3) La persona amb discapacitat visual se situarà per davant del guia. (4) La persona que fa de guia mantindrà el braç sempre al costat del seu cos. (5) La velocitat de la marxa la marcarà l’usuari empenyent si vol anar més ràpid i estirant del braç si vol afluixar la marxa.

Tècnica del guia vident. L’usuari pot agafar-se de qualsevol dels dos braços, segons la seva preferència i la distància entre els dos haurà de ser d’una passa. A banda, el guia sempre s’haurà d’adequar a la marxa de la persona amb discapacitat visual. L’usuari pot agafar-se de qualsevol dels dos braços, segons la seva preferència i la distància entre els dos haurà de ser d’una passa.A banda, la persona amb discapacitat visual sempre s’haurà d’adequar a la marxa del guia.

Tècnica del guia vident. Per efectuar els girs, el guia no ha de separar el braç del cos, d’aquesta manera no augmentarà la distància que hi hagi entre les dues persones: Quan l’usuari cec vulgui canviar de direcció i el guia es trobi que hi ha molta gent al voltant, el més aconsellable és emprar el gir enfrontat. Quan l’usuari vulgui canviar de costat perquè necessita pujar o baixar esglaons o agafar-se de la barana, el guia es canviarà de costat o bé deixarà a l’usuari que efectuï per si sol el canvi. Per efectuar els girs, el guia no ha de separar el braç del cos, d’aquesta manera no augmentarà la distància que hi hagi entre les dues persones: Quan l’usuari cec vulgui canviar de direcció i el guia es trobi que hi ha molta gent al voltant, el més aconsellable és emprar el gir enfrontat. Quan l’usuari vulgui canviar de costat perquè necessita pujar o baixar esglaons o agafar-se de la barana, el guia es canviarà de costat o bé deixarà a l’usuari que efectuï per si sol el canvi.

Per efectuar els girs. S’aconsella fer sempre el moviment parat; tot i que si l’usuari domina prou bé la tècnica podrà fer el canvi en moviment. S’aconsella fer sempre el moviment en marza; tot i que si l’usuari domina prou bé la tècnica podrà fer el canvi aturat.

Tècnica del guia vident. Quan hi hagi baranes, el guia col·locarà la seva mà per sota de la mà lliure de la persona amb ceguesa i la situarà a la barana. Retirarà la seva mà i l’usuari podrà pujar o baixar de manera autònoma. Si no hi hagués barana, pot col·locar la mà a la paret perquè tingui un punt de referència. Quan hi hagi baranes, el guia col·locarà la seva mà damunt de la mà lliure de la persona amb ceguesa i la situarà a la barana. Retirarà la seva mà i l’usuari podrà pujar o baixar de manera autònoma. Si no hi hagués barana, pot col·locar la mà a la paret perquè tingui un punt de referència.

Tècnica del guia vident. Quan hi hagi voreres o esglaons, el guia aproximarà l’usuari a l’escala o a la vorera, es farà una parada per captar l’atenció de l’usuari davant el canvi que patirà en el seu recorregut. Es pot verbalitzar o bé esperar que l’usuari entengui que són davant d’un obstacle. El guia es col·locarà perpendicular a l’inici del primer esglaó i sempre s’avançarà un esglaó per davant de l’usuari. Al finalitzar, cal esperar i seguir la marxa. Quan hi hagi voreres o esglaons, el guia aproximarà l’usuari a l’escala o a la vorera, captarà l’atenció de l’usuari davant el canvi que patirà en el seu recorregut. Es pot verbalitzar o bé esperar que l’usuari entengui que són davant d’un obstacle. El guia es col·locarà perpendicular a l’inici del primer esglaó i sempre anirà un esglaó per darrere de l’usuari. Al finalitzar, cal esperar i seguir la marxa.

Els passos a seguir quan es vulgui passar per espais estrets o superar obstacles. (1) La persona que fa de guia ha d’estendre el seu braç cap enrere i al centre de la seva esquena. (2) L’usuari respondrà estenent el braç. (3) I es col·locarà darrere del guia. (1) La persona que fa de guia ha d’estendre el seu braç cap endavant i al centre de la seva esquena. (2) L’usuari respondrà retraient el braç. (3) I es col·locarà davant del guia.

La tècnica del guia vident es caracteritza perquè les dues persones (guia i persona amb ceguesa) caminen agafades. Vertader. Fals.

Tècnica del guia vident; seure en una cadira. 1) El guia li indicarà si la cadira la té d’esquena, de costat o de cara. (2) Col·locarem la mà sota la mà de la persona cega per indicar-li on hi ha el respatller de la cadira. (3) L’usuari tindrà una idea de la situació de la cadira i es mourà cap a ella. En altres ocasions, també pot utilitzar les cames per ubicar-se en l’espai i controlar on hi ha la cadira. (4) L’usuari girarà per un costat. (5) I finalment s’asseurà. 1) El guia li indicarà si la cadira la té d’esquena, de costat o de cara. (2) Col·locarem la mà sobre la mà de la persona cega per indicar-li on hi ha el respatller de la cadira. (3) L’usuari tindrà una idea de la situació de la cadira i es mourà cap a ella. En altres ocasions, també pot utilitzar les cames per ubicar-se en l’espai i controlar on hi ha la cadira. (4) L’usuari girarà per un costat. (5) I finalment s’asseurà.

Els professionals s’encarregaran d’ensenyar als usuaris a protegir-se amb els seus braços i evitar així cops al cap, al tòrax o a la cuixa per obstacles o objectes mal col·locats o mal posicionats. Hi ha dos tipus de tècniques, alta o baixa; que es poden ensenyar de manera aïllada o combinant-les. Tècnica del guia vident. Tècnica de protecció personal. Tècnica de resseguir superfícies. Tècnica de determinació de la direcció. Tècnica d’enquadrament. Tècnica de contacte amb persones vidents.

La tècnica de protecció baixa ensenya l’usuari a protegir-se de donar-se cops amb objectes situats a l’altura del seu cap o tòrax, fent servir els braços. Vertader. Fals.

La tècnica de protecció baixa és semblant a la de protecció alta, la diferència recau que aquí l’usuari es protegeix dels obstacles estirant el braç des del pit fins a la zona de la pelvis o les cuixes. A banda de protegir-se, aquesta tècnica també li servirà per localitzar objectes que es trobin a una altura baixa. Vertader. Fals.

La tècnica de protecció alta. Li ensenyarem a flexionar el braç en angle recte (90°) cap a l’espatlla contrària amb el palmell de la mà tancat. Creuarem el braç diagonalment per davant del cos, amb el palmell de la mà obert mirant al cos i els dits apuntant cap a terra.

La tècnica de protecció baixa. Li ensenyarem a flexionar el braç en angle recte (90°) cap a l’espatlla contrària amb el palmell de la mà tancat. Creuarem el braç diagonalment per davant del cos, amb el palmell de la mà obert mirant al cos i els dits apuntant cap a terra.

Es tracta d’una tècnica que ajudarà l’usuari a ubicar-se dins de l’espai. Tècnica del guia vident. Tècnica de protecció personal. Tècnica de resseguir superfícies. Tècnica de determinació de la direcció. Tècnica d’enquadrament. Tècnica de contacte amb persones vident.

Tècnica de resseguir superfícies. (1) El que farem com a professionals es posicionar l’usuari invident al costat de la paret, sempre en paral·lel a aquesta. (2) L’usuari haurà d’estirar el seu braç més pròxim a la paret i amb el palmell de la mà mirant cap avall es començarà a guiar. (3) Continuarà caminant, sempre resseguint la paret amb els dits. (1) El que farem com a professionals es posicionar l’usuari invident al costat de la paret, sempre en paral·lel a aquesta. (2) L’usuari haurà d’estirar el seu braç més pròxim a la paret i amb el palmell de la mà mirant cap dalt es començarà a guiar. (3) Continuarà caminant, sempre resseguint la paret amb el palmell.

El recorregut és el camí fixat per arribar a un objecte determinat. Vertader. Fals. És l'alineació.

L’alineació és el procés d’ubicació del cos respecte a determinats estímuls auditius, amb el propòsit d’establir una línia de direcció. Vertader. Fals. És el recorregut.

La tècnica que consisteix en que com a resposta a un determinat estímul, com per exemple la presència d’un objecte conegut, un so o una olor, l’usuari traça mentalment una línia recta des del punt on està fins al punt on hi ha l’estímul per poder-s’hi desplaçar autònomament. L’usuari s’alinea amb l’estímul, es recolza amb el lateral del seu cos (sigui el braç o la cama) contra una superfície que li serveix de guia, i es comença a desplaçar. Per exemple, en seria un cas una persona invident que sap fer el recorregut autònomament des de la porta de casa seva, passant pel forn a comprar el pa i acabant al quiosc a comprar el diari. Tècnica del guia vident. Tècnica de protecció personal. Tècnica de resseguir superfícies. Tècnica de determinació de la direcció. Tècnica d’enquadrament. Tècnica de contacte amb persones vidents.

Aquesta tècnica és similar a la tècnica de determinació de la direcció però no hi ha cap estímul que determini l’orientació, només la capacitat de càlcul de distàncies de manera mental. Es tracta que l’usuari es col·loqui d’esquena al costat de la paret o de qualsevol mena d’objecte que li serveixi de punt de referència inicial per fer el seu recorregut i poder-se desplaçar autònomament, tot establint una línia de direcció mental. Per exemple, l’usuari es posa dret d’esquena a la butaca i sap que a tres passes trobarà el televisor. Tècnica del guia vident. Tècnica de protecció personal. Tècnica de resseguir superfícies. Tècnica de determinació de la direcció. Tècnica d’enquadrament. Tècnica de contacte amb persones vidents.

A aquesta tècnica la persona amb ceguesa és la que pren la iniciativa a través de l’expressió verbal, per exemple, saludant, per poder-se orientar a través del so. Quan l’altra persona li respon, el que farà l’usuari és alinear-se i desplaçar-se fins a la font sonora. Col·locarà la seva mà davant del cos de l’altra persona, amb el palmell de la mà cap avall, a una alçada d’uns 30 centímetres; d’aquesta manera evitarem que les dues persones xoquin frontalment. Tècnica del guia vident. Tècnica de protecció personal. Tècnica de protecció personal. Tècnica de resseguir superfícies. Tècnica de determinació de la direcció. Tècnica d’enquadrament. Tècnica de contacte amb persones vidents.

Un ajut tècnic... És un instrument, equip o sistema utilitzat per una persona discapacitada o dependent, produïda específicament per a ella o disponible per a qualsevol persona, que ajuda a compensar, alleujar o neutralitzar la seva discapacitat o dependència. És un instrument utilitzat per una persona discapacitada o dependent, produïda específicament per a ella o disponible per a qualsevol persona, que ajuda a compensar, alleujar o neutralitzar la seva discapacitat o dependència. s un equip utilitzat per una persona discapacitada o dependent, produïda específicament per a ella o disponible per a qualsevol persona, que ajuda a compensar, alleujar o neutralitzar la seva discapacitat o dependència. És un sistema utilitzat per una persona discapacitada o dependent, produïda específicament per a ella o disponible per a qualsevol persona, que ajuda a compensar, alleujar o neutralitzar la seva discapacitat o dependència.

Com podem cercar l’ajut tècnic més apropiat per al nostre usuari?. podem fer servir la classificació del Centre Estatal d’Autonomia Personal i Ajudes Tècniques (CEAPAT). Dins del seu catàleg, podreu trobar una gran quantitat d’ajudes tècniques tenint en compte la diversitat funcional o el grau de dependència dels nostres usuaris. podem fer servir la classificació del Centre Estatal d’Ajudes Tècniques (CEAT). Dins del seu catàleg, podreu trobar un petit ventall d’ajudes tècniques tenint en compte la diversitat funcional o el grau de dependència dels nostres usuaris.

Quina finalitat tenen els Els ajuts tècnics?. Prevenir: donar seguretat, evitar caigudes i accidents, evitar lesions a la pell o altres, i especialment per al manteniment de la salut i per al manteniment de l’autonomia durant més temps. Millorar l’autonomia: compensar o suplir la limitació funcional i facilitar la participació de la persona en l’activitat. Facilitar la tasca del cuidador: evitar esforços en la cura de la persona amb discapacitat. Prevenir: donar seguretat, evitar caigudes i accidents, evitar lesions a la pell o altres, i especialment per al manteniment de la salut i per al manteniment de l’autonomia. Millorar l’autonomia: compensar o suplir la limitació funcional i facilitar la participació de la persona en l’activitat.

Què és un Producte de suport?. Instrument, aparell, eina, dispositiu, mecanisme o element anàleg que permet a les persones amb discapacitat dur a terme activitats que sense aquesta ajuda no podrien fer, o que només podrien fer a costa d’un gran esforç. Instrument, aparell, eina, dispositiu, mecanisme o element anàleg que permet a les persones amb discapacitat dur a terme activitats que sense aquesta ajuda no podrien fer. Instrument, aparell, eina, dispositiu, mecanisme o element anàleg que permet a les persones amb discapacitat que només podrien fer a costa d’un gran esforç.

Els ajuts tècnics tenen diverses utilitats; així, serveixen: Per a tot tipus de discapacitat (física, sensorial, intel·lectual) En totes les etapes de la vida (nens, adults, persones grans) Per a tota activitat (mobilitat, activitats de la vida diària, comunicació, treball, lleure, esport…) Per a tots els llocs on hi poden haver les persones (espai residencial, transport, zones urbanes o rurals…). Vertader. Fals.

Tipus d’ajudes tècniques segons l’àrea d’afectació. Afavorir la mobilitat. Afavorir la comunicació, la informació i la senyalització. L’abast de productes. Afavorir la conducció de vehicles privats.

L’ús de gossos d’assistència i al bastó per a invidents són ajudes que faciliten, especialment, els desplaçaments, l’orientació i la mobilitat de les persones que presenten discapacitat, per tal que se sentin més segures i autònomes en la realització dels seus desplaçaments. Vertader. Fals.

Què són els gossos d'assistència?. són gossos ensinistrats per un centre oficial per a ajudar les persones amb una discapacitat visual parcial o total, o altres discapacitats, a desplaçar-se amb total seguretat i confiança; tant per entorns quotidians, com en una altra mena d’entorns. són gossos que ho fan tot per la persona invident.

On es sol·licita l'acreditació de gos d’assistència?. L’acreditació de gos d’assistència la sol·licita la persona usuària o el centre d’ensinistrament al Departament de Benestar Social i Família (DBSF), que és l’òrgan competent de la Generalitat. S’entrega un carnet oficial i un distintiu que identifica l’animal com a gos d’assistència. L’acreditació de gos d’assistència la sol·licita la persona usuària o el centre d’ensinistrament a l'ONCE, que és l’òrgan competent de la Generalitat. S’entrega un carnet oficial i un distintiu que identifica l’animal com a gos d’assistència.

De què s'encarrega la Llei 19/2009, de 26 de novembre, d’accés a l’entorn de les persones acompanyades de gossos d’assistència?. de garantir l’accés als espais públics de les persones amb discapacitat acompanyades del seu gos d’assistència, estableix els drets i els deures de les persones usuàries i regula les activitats d’ensinistrament, cura i control del gos d’assistència. de garantir l’accés als espais públics de les persones amb discapacitat acompanyades del seu gos d’assistència, estableix els drets i els deures de les persones usuàries.

Pel que fa a l’actuació davant la presència d’un gos d’assistència, cal pensar que aquests gossos no són animals de companyia, sinó que estan ensinistrats específicament per ajudar les persones que pateixen alguna mena de discapacitat. Per tant, quan ens trobem amb algun gos d’assistència, haurem de tenir en compte les següents consignes: Es tracta de gossos que estan treballant per facilitar l’orientació i la mobilitat dels usuaris amb discapacitat; per tant, no els hem de tocar o acariciar, ni cridar-los l’atenció, ja que els podem distreure de la funció que hagin de desenvolupar i podem provocar un accident important. Els gossos d’assistència tenen permesa l’entrada a qualsevol espai públic, així com a qualsevol establiment privat, excepte quan el seu propietari ha d’entrar a una sala d’operacions. Totes les respostes són correctes.

Tipus de gossos d'assistència. Per servir a l’assistència, normalment s’utilitza una d’aquestes quatre races de gossos: golden retriever, labrador retriever, pastor alemany i coat retriever. Per servir a l’assistència, normalment s’utilitza una d’aquestes quatre races de gossos: golden retriever, labrador retriever, pastor alemany i pastor belga.

El bastó blanc és una ajuda tècnica emprada per persones amb discapacitat visual amb la qual, a través del contacte indirecte amb el terra, poden percebre. Vertader. Fals.

Pel que fa a l’assistència, actualment hi ha cinc tipus d’assistència amb gossos: Gos guia o gos pigall. Gos de servei. Gos de senyalització de sons. Gos d’avís. Gos per a persones amb trastorns de l’espectre autista.

Dret d'accés a l'entorn. És el dret de les persones amb discapacitat d'accedir als espais, locals i transports d’ús públic en condició d’igualtat amb la resta de ciutadans, i sense cap despesa extra. És el dret de les persones amb discapacitat i el seu gos d’assistència a estar junts en els espais, locals i transports d’ús públic en condició d’igualtat amb la resta de ciutadans, i sense cap despesa extra.

Origen del gos pigall. La utilització d’aquests gossos es va començar a impulsar a finals del segle XVIII, però no va ser fins després de la Primera Guerra Mundial que es va potenciar i crear la primera escola ensinistradora de gossos pigall, a Alemanya. Avui dia, hi ha escoles d’ensinistrament a tot el món. La utilització d’aquests gossos es va començar a impulsar a principis del segle XX, però no va ser fins després de la Segona Guerra Mundial que es va potenciar i crear la primera escola ensinistradora de gossos pigall, a Austria Avui dia, hi ha escoles d’ensinistrament a tot el món.

El bastó. és una de les ajudes tècniques més utilitzades per les persones que presenten discapacitat visual. El bastó les ajuda a protegir-se, a localitzar objectes, a proporcionar-los informació del context en el qual es troben immersos. La gran majoria de bastons estan fabricats d’alumini o de fibra de vidre. és una de les ajudes tècniques més utilitzades per les persones que presenten discapacitat visual. El bastó les ajuda a protegir-se, a localitzar objectes, a proporcionar-los informació del context en el qual es troben immersos. La gran majoria de bastons estan fabricats de metall o fusta.

El color del bastó. Els de color blanc. Els de color blanc amb franges vermelles.

Els moviments bàsics que cal tenir en compte, pel que fa a la utilització del bastó blanc, són tres: 1) Plegar i desplegar el bastó blanc: serà el primer que ensenyarem a l’usuari. 2) Creació del moviment de l’arc: abans d’ensenyar a qualsevol usuari a utilitzar el bastó, primerament se l’haurà d’ensenyar a dissenyar l’arc des del terra. L’arc l’ajudarà a detectar possibles obstacles o a definir el tipus de terreny pel qual s’està desplaçant. 3) Distinció de parets: serà important ensenyar als usuaris amb ceguesa a diferenciar les cantonades, les entrades d’un pàrquing, d’un portal… en el moment d’emprar el bastó. 1) Plegar i desplegar el bastó blanc: serà el primer que ensenyarem a l’usuari. 2) Distinció de parets: serà important ensenyar als usuaris amb ceguesa a diferenciar les cantonades, les entrades d’un pàrquing, d’un portal… en el moment d’emprar el bastó. 3) Creació del moviment de l’arc: dissenyar l’arc des del terra. L’arc l’ajudarà a detectar possibles obstacles o a definir el tipus de terreny pel qual s’està desplaçant.

La tècnica Hoover per a l'OiM. La tècnica més habitual per desplaçar-se de manera segura i independent en exteriors coneguts i desconeguts. Aquesta tècnica consisteix a moure de manera rítmica el bastó per davant del cos, a un metre de distància, tot revisant la zona per on es camina per detectar-hi possibles obstacles, buits o altres irregularitats que podrien fer ensopegar la persona en la seva deambulació i recorregut. La tècnica més habitual per desplaçar-se de manera segura i independent en exteriors coneguts i desconeguts. Aquesta tècnica consisteix a moure de manera rítmica el bastó pels costats del cos, a un metre de distància, tot revisant la zona per on es camina per detectar-hi possibles obstacles, buits o altres irregularitats que podrien fer ensopegar la persona en la seva deambulació i recorregut.

Origen de l'ús del bastó. Les tècniques d’orientació i mobilitat que fan servir el bastó blanc es van començar a utilitzar en finalitzar la Segona Guerra Mundial, a l’hospital Valley Forge Veterans de Pensilvània, als Estat Unitats, mentre es duia a terme un programa de rehabilitació per a militars que s’havien quedat cecs. Va ser llavors quan el sergent Richard Hoover (director de rehabilitació física, d’orientació i de recreació) va crear un bastó adaptat a l’estatura de cada un dels militars cecs, i va determinar que fos blanc amb la part inferior vermella, per establir que es tractava d’una ajuda tècnica per a cecs. Les tècniques d’orientació i mobilitat que fan servir el bastó blanc es van començar a utilitzar en finalitzar la Primera Guerra Mundial, a l’hospital Valley Forge Veterans de la Columbia britànica, al Canadà mentre es duia a terme un programa de rehabilitació per a militars que s’havien quedat cecs. Va ser llavors quan el sergent Richard Hoover (director de rehabilitació física, d’orientació i de recreació) va crear un bastó adaptat a l’estatura de cada un dels militars cecs, i va determinar que fos blanc amb la part inferior vermella, per establir que es tractava d’una ajuda tècnica per a cecs.

La tècnica Hoover per a l'OiM. La tècnica més habitual per desplaçar-se de manera segura i independent en exteriors coneguts i desconeguts és la tècnica Hoover. Aquesta tècnica consisteix a moure de manera rítmica el bastó per davant del cos, a un metre de distància, tot revisant la zona per on es camina per detectar-hi possibles obstacles, buits o altres irregularitats que podrien fer ensopegar la persona en la seva deambulació i recorregut. La tècnica més habitual per desplaçar-se de manera segura i independent en exteriors coneguts i desconeguts és la tècnica Hoover. Aquesta tècnica consisteix a moure de manera rítmica el bastó per davant del cos, a dos metres de distància, tot revisant la zona per on es camina per detectar-hi possibles obstacles, buits o altres irregularitats que podrien fer ensopegar la persona en la seva deambulació i recorregut.

Moviment harmònic Es tracta d’un moviment natural i elegant que intenta que la persona camini de manera habitual sense la necessitat d’haver d’exagerar els moviments o d’haver de canviar determinades postures. Vertader. Fals.

El bastó pot ser portat tant a la mà esquerra com a la dreta; serà l’usuari qui determinarà quina de les dues mans prefereix per fer-lo servir. En qualsevol cas, la tècnica Hoover se centra en tres principis d’aplicació, que són: La subjecció del bastó. El moviment. El desplaçament.

Com portar el bastó: Sempre s’ha de portar el bastó amb el braç una miqueta doblegat, a prop del cos i centrat en una línia mitjana. Podeu aconsellar els vostres usuaris que agafin com a referència el melic per establir la posició correcta. Sempre s’ha de portar el bastó amb el braç totalment doblegat, a prop del cos i centrat en una línia mitjana. Podeu aconsellar els vostres usuaris que agafin com a referència el melic per establir la posició correcta.

Altres tècniques amb bastó per a l'OiM: Tècnica de lliscament. Tècnica del toc. Tècnica per pujar i baixar escales.

Els programes d’entrenament d’orientació i mobilitat (OiM) de competències bàsiques aniran dirigits. a donar eines i afavorir l’autonomia personal de les persones que pateixen discapacitat o dependència. a donar eines i afavorir la tasca dels TIS per ajudar en l’autonomia personal de les persones que pateixen discapacitat o dependència.

Els programes d’entrenament d’orientació i mobilitat (OiM) de competències bàsiques: Com a tècnics hem de tenir en compte que els processos... seran lents i que haurem de motivar contínuament els nostres usuaris. L’entrenament requerirà temps i paciència per ambdues parts. seran relativament ràpids i que haurem de motivar contínuament els nostres usuaris. L’entrenament requerirà poc temps i rapidesa per ambdues parts.

A l’hora de portar a terme els diversos programes d’entrenament d’orientació i mobilitat (OiM) de competències bàsiques hem d’establir, en primera instància, quin necessitarà el nostre usuari. Per fer-ho, tindrem en compte les següents fases d’intervenció: 1). 3). 2).

En el moment d’establir el tipus d’entrenament d’orientació i mobilitat (OiM) de competències bàsiques que portarem a terme amb el nostre usuari, serà necessari diferenciar quin tipus de programa, dels que presentem, s’adequa millor a les seves necessitats personals. Així doncs, els programes els podem classificar en: Programes puntuals. Programes sencer. Programes d’assessorament.

Programes d’entrenament d’orientació i mobilitat (OiM) de competències bàsiques. En el moment de portar a terme els diversos programes, també haurem de partir d’una sèrie de característiques. En primer lloc, haurem d’establir en quin entorn realitzarem l’entrenament del programa; hi destaquen dues opcions: Entorns exteriors. Entorns interiors.

El més recomanable quan comencem a treballar amb persones amb discapacitat o dependència és realitzar l’entrenament en un entorn interior, ja que d’aquesta manera controlem els estats anímics de l’usuari i li facilitem l’èxit del objectius. A mesura que vagi dominant l’entorn, s’aconsella anar ampliant la dificultat de l’aprenentatge i anar-lo traslladant cap a entorns exteriors, fins que tingui la màxima seguretat i confiança en si mateix. Com a tècnics hem de garantir que els nostres usuaris a poc a poc van agafant seguretat en ells mateixos, van identificant les activitats, les van verificant, confirmant i processant. Vertader. Fals.

Un cop hem escollit l’entrenament d'OiM més adient per al nostre usuari i l’entorn on el desenvoluparem, el procediment d’entrenament es configurarà a partir d’una sèrie de fases: 1). 2). 3).

La funció principal del TIS en els programes d’entrenament d’OiM Com a tècnics, haureu de procurar: potenciar les capacitats dels vostres usuaris, emprant estratègies que els ajudin a adaptar-se a la seva nova situació; sempre amb l’objectiu que aconsegueixin, de manera autònoma, realitzar totes les activitats de la vida diària (AVD). desenvolupar una actitud empàtica, allunyada de la sobreprotecció; així com un llenguatge assertiu. serà de vital importància la col·laboració i el treball coordinat amb altres professionals, així com amb la família de l’usuari. Totes les respostes són correctes.

La funció principal del TIS en els programes d’entrenament d’OiM Serà molt important reforçar aquests aspectes amb els familiars dels usuaris, sobretot perquè no tendeixin a sobreprotegir-los o a gestionar-los les AVD. Com a professionals, sempre desenvoluparem una actitud col·laborativa envers l’usuari, però mai una relació afectiva. Dins de qualsevol dels programes d’entrenament d’orientació i mobilitat (OiM) crearem una actitud i ambient de treball on: L’usuari serà el principal agent responsable de la seva evolució i dels seus aprenentatges. Es respectarà sempre el seu dret d’autodeterminació. Se’ls motivarà constantment. Es faran pràctiques dins d’entorns reals, ja que d’aquesta manera l’aprenentatge serà més significatiu. Se’ls motivarà a generalitzar tots els aprenentatges en el seu dia a dia. Es treballaran destreses de mobilitat i orientació, de seguretat i eficàcia, mai altra mena d’activitats que no siguin exclusivament les proposades al programa. L’usuari serà el principal agent responsable de la seva evolució i dels seus aprenentatges. Es respectarà sempre el seu dret d’autodeterminació. Se’ls motivarà constantment. Es faran pràctiques dins d’entorns simulats, ja que d’aquesta manera l’aprenentatge serà més segur. Se’ls motivarà a generalitzar tots els aprenentatges en el seu dia a dia. Es treballaran destreses de mobilitat i orientació, de seguretat i eficàcia, mai altra mena d’activitats que no siguin exclusivament les proposades al programa.

Estructura dels programes d'entrenament d'habilitats d'OiM. Són un conjunt estructurat i sistemàtic d’actuacions que tenen com a finalitat augmentar o millorar les habilitats d’orientació i mobilitat dels diversos usuaris. Són un conjunt estructurat i sistemàtic d’actuacions que tenen com a finalitat augmentar les habilitats d’orientació i mobilitat dels diversos usuaris. Són un conjunt estructurat i sistemàtic d’actuacions que tenen com a finalitat millorar les habilitats d’orientació i mobilitat dels diversos usuaris.

Estructura dels programes d'entrenament d'habilitats d'OiM. Es troben organitzats en una seqüència de quatre accions i la 1a és: La valoració inicial de les habilitats d’orientació i mobilitat. Es compon de dos processos: La recollida d’informació, que se centra en l’anàlisi del nivell funcional de l’usuari i dels factors ambientals en els quals es mou. La concreció d’aquestes necessitats en un diagnòstic de la funcionalitat. Aquesta valoració no s’ha de focalitzar en les limitacions o dificultats de l’individu, sinó en la determinació del nivell de capacitat funcional que conserva l’usuari. A partir de l’anàlisi d’aquestes dades es farà un diagnòstic de la funcionalitat de la persona que permetrà iniciar la fase de planificació del programa. La valoració inicial de les habilitats d’orientació i mobilitat. Es compon de dos processos: La recollida d’informació, que se centra en l’anàlisi del nivell funcional de l’usuari i dels factors ambientals en els quals es mou. La concreció d’aquestes necessitats en un diagnòstic de la funcionalitat. Aquesta valoració s’ha de focalitzar en les limitacions o dificultats de l’individu, i no en la determinació del nivell de capacitat funcional que conserva l’usuari. A partir de l’anàlisi d’aquestes dades es farà un diagnòstic de la funcionalitat de la persona que permetrà iniciar la fase de planificació del programa.

Estructura dels programes d'entrenament d'habilitats d'OiM. Es troben organitzats en una seqüència de quatre accions i la 2a és: La planificació del programa d’entrenament. execució del programa d’entrenament d’orientació i mobilitat. avaluació del programa. valoració inicial de les habilitats d’orientació i mobilitat.

Estructura dels programes d'entrenament d'habilitats d'OiM. 1). 2). 3). 4).

La segona fase d’intervenció és la planificació del programa d’entrenament. Està formada per les següents etapes: 1) Plantejament dels objectius de la intervenció. Els objectius indiquen allò que volem aconseguir o els efectes i resultats que s’esperen quan es planteja un programa d’entrenament, ja que el que pretenem és modificar una determinada situació. Els objectius els redactarem en tres nivells; per donar resposta a tres preguntes: 1) Definirem els objectius generals. 2) Dels generals sorgeixen els objectius específic. 3) Finalment, ens trobem amb els objectius operatius.

La segona fase d’intervenció és la planificació del programa d’entrenament. Està formada per les següents etapes: 2) Un cop hem concretat tots els objectius, ens ajudaran a definir les actuacions específiques i pràctiques que ens permetran desenvolupar les tasques d’entrenament. Plantejament dels objectius de la intervenció. disseny de les activitats. cronograma. execució del programa d’entrenament d’orientació i mobilitat.

La segona fase d’intervenció és la planificació del programa d’entrenament. Està formada per les següents etapes: 3) Aquestes activitats hauran d’estar planificades a través d’un calendari, d’una eïna que ens permeti saber en quina seqüència durem a terme les activitats. cronograma. disseny de les activitats. execució del programa d’entrenament d’orientació i mobilitat. Plantejament dels objectius de la intervenció.

La segona fase d’intervenció és la planificació del programa d’entrenament. Està formada per les següents etapes i la 4a és: Plantejament dels objectius de la intervenció. Els objectius indiquen allò que volem aconseguir o els efectes i resultats que s’esperen quan es planteja un programa d’entrenament, ja que el que pretenem és modificar una determinada situació. Els objectius els redactarem en tres nivells; per donar resposta a tres preguntes:. Un cop hem concretat tots els objectius, passarem al disseny de les activitats, que ens ajudaran a definir les actuacions específiques i pràctiques que ens permetran desenvolupar les tasques d’entrenament. Aquestes activitats hauran d’estar planificades a través d’un calendari, d’un cronograma que ens permeti saber en quina seqüència durem a terme les activitats. També ens caldrà determinar les tècniques d’intervenció i els recursos necessaris que necessitarem per a portar a terme cadascuna de les activitats.

La tercera fase és............ Un cop planificat el programa d’entrenament, el durem a terme tenint en compte sempre les necessitats i potencialitats de la persona usuària de les quals partim, és a dir, del diagnòstic de funcionalitat i dels objectius que ens hem proposat assolir. execució del programa d’entrenament d’orientació i mobilitat. avaluació del programa. planificació del programa d’entrenament. valoració inicial de les habilitats d’orientació i mobilitat.

Execució del programa d’entrenament d’orientació i mobilitat Els programes són menys eficaços si es desenvolupen individualment, és a dir, sobre un sol usuari, ja que atendrem més i millor les seves necessitats. Per tant, no prioritzarem l’entrenament individual. Vertader. Fals.

Execució del programa d’entrenament d’orientació i mobilitat També cal tenir en compte l’entorn de la persona usuària. En cas que l’entrenament es doni a la pròpia llar, disposar d’una llar adaptada és una condició bàsica perquè la persona en dependència pugui assolir la màxima autonomia possible. Vertader. Fals.

La darrera fase és.... Permet valorar en quina mesura els objectius previstos s’han assolit. A més a més, s’encarrega de valorar els resultats i definir les conclusions oportunes amb relació a la consecució dels objectius establerts a l’inici. Ens ajuda a detectar deficiències i a reorientar-les. l’avaluació del programa. l'execució del programa d’entrenament d’orientació i mobilitat. planificació del programa d’entrenament. valoració inicial de les habilitats d’orientació i mobilitat.

Una vegada finalitzat el programa d’entrenament d’habilitats d’orientació i mobilitat, com a tècnics haureu d’elaborar un informe on es recullin totes les incidències esdevingudes durant la vostra posada en marxa del programa. Vertader. Fals.

La funció principal de l’OiM és facilitar i donar les eines perquè els nostres usuaris desenvolupin les habilitats necessàries per portar a termes les activitats de la vida diària (AVD) de manera semi autònoma. Vertader. Fals. És de manera autònoma.

Les habilitats d’orientació i mobilitat (OiM) són necessàries perquè l’usuari es desplaci amb total seguretat, eficiència i autonomia en qualsevol mena d’entorn desconegut. També en qualsevol mena d'entorn conegut. Fals.

Els programes d’entrenament en OiM s’han de realitzar de manera................., adaptant-los a les característiques i necessitats de cada usuari i establint un........................... i acomodació dels nous aprenentatges, per aconseguir que l’usuari adquireixi la màxima autonomia possible, realitzant les tasques de manera eficaç i amb total seguretat. Individualitzada i establint un període d’assimilació. Col·lectiva i establint un període d'aprenentatge.