Promoció de l'Autonomia Personal - IOC

Què és la mobilitat?. La capacitat voluntària o involuntària de realitzar moviments. La capacitat de desplaçar-nos amb o sense estabilitat, amb una alienació corporal correcta o no, de forma segura o insegura, amb o sense eficiència i efectivitat i ensopegant o no amb l'entorn. La capacitat per moure una part del cos i/o desplaçar-se d’un lloc a un altre mantenint una estabilitat i alienació corporal correctes, sempre de forma segura, eficient i efectiva, sense ensopegar amb cap mena d’obstacle. La capacitat de realitzar moviments interns i externs.

Dos conceptes bàsics en l’evolució de qualsevol dels éssers humans?. El clima. L'orografía. La tecnologia. L’orientació i la mobilitat.

La mobilitat no deixa de fer referència al moviment, però aquest no implica exclusivament la necessitat de desplaçar-nos d’una banda a una altra, que també, sinó que comporta: Saber on ens trobem. Saber a on ens volem dirigir. Quins sistemes farem servir per arribar al nostre destí final. Totes les respostes són correctes.

Des que naixem, tenim la necessitat d’explorar el nostre entorn, d’analitzar tot el que hi ha al nostre voltant. Vertader. Fals.

Què són les habilitats motrius bàsiques?. Són una sèrie de moviments que ens ajuden a desenvolupar-nos amb total normalitat, afavorint la relació amb altres persones, adquirint coneixements, ajudant a explorar nous objectes, noves dimensions, nous espais. Són una sèrie de moviments que ens ajuden a relacionar-nos millor amb l’entorn que ens envolta. Les dues respostes anteriors són correctes.

Què entenem per ’moviment’?. El moviment es compon d’una sèrie d’accions simples que hem après amb els anys. Des del moment del naixement, el nostre cos es troba disposat a realitzar una sèrie d’exercicis motors que ajuden al correcte desenvolupament del nostre cos. A mesura que anem creixent, els exercicis motors es van perfeccionant fins al punt d’integrar-se definitivament dins del nostre repertori de moviments corporals. Totes les respostes són correctes.

Per al desenvolupament de les activitats de la vida diària (AVD), els humans hem hagut d’aprendre i dominar una sèrie de moviments bàsics que són necessaris per sobreviure. Entre aquests moviments destaquen: El desplaçament, l'esquema corporal, els moviments del cos a l’espai, la lateralitat, els plans corporals (sagital, frontal i transversal), la velocitat, el manteniment de l'equilibri, l'estabilitat i l'alineació corporal. Tots els moviments corporals. El moviments d'orientació.

Els desplaçaments: com per aprendre a caminar, a córrer, a arrossegar-se... Fals. Vertader.

Els moviments del cos a l’espai són una representació del nostre cos. Cadascú de nosaltres té una idea sobre el seu cos i les diferents parts que l’integren. Així doncs, tots som capaços d’establir i definir els moviments que podem arribar a fer o no amb el nostre cos dins del medi en el qual ens trobem immersos. Vertader. Fals. És l'esquema corporal.

Què és la lateralitat ?. Es tracta de la influència que tenim els humans per escollir un dels dos costats del nostre cos. Per exemple, el més comú és que la majoria dels humans emprem més la dreta que l’esquerra, això vol dir que la nostralateralitat dretana predomina sobre l’esquerrana. És un dels moviments bàsics pel desenvolupament de les activitats de la vida diària (AVD). Les dues respostes són correctes.

Quina utilitat tenen els plans corporals?. Ajuden els usuaris a entendre millor la situació o la direcció que tenen les seves estructures corporals. Ajuden els usuaris a caminar per superfícies planes. Les dues respostes anteriors són correctes.

Quins plans corporals en destaquen?. Pla sagital, frontal i transversal. Pla mitjà i pla sencer. Totes les respostes són correctes.

El pla frontal passa des de la part anterior del cos fins a la part posterior. És el que s’encarrega de dividir el cos en dues parts: dreta i esquerra. Vertader. Fals. És el pla sagital. Fals. És el pla transversal.

Pla frontal: passa des d’un extrem lateral del cos fins a l’altre extrem. És el que s’encarrega de dividir el cos en anterior i posterior. Vertader. Fals. És el pla transversal. Fals. És el pla sagital.

Pla transversal: passa de manera horitzontal pel cos. És el que s’encarrega de dividir el cos en superior i inferior. Vertader. Fals. És el pla vertical.

La velocitat: es tracta de la relació que hi ha entre l’espai o la distància que utilitza una persona en el moment de desplaçar-se, així com el temps que necessita per establir i portar a terme aquest desplaçament. Vertader. Fals. És la marxa.

L'estabilitat es centra en el fet que l’usuari, tot i tenir poca base de sustentació, aconsegueix mantenir-se dret sense caure a terra. Vertader. Fals. És el manteniment de l'equilibri.

L’estabilitat: es tracta que els usuaris aprenguin a mantenir l’equilibri de manera estable o tornar a recuperar-lo si han patit alguna mena de caiguda. Vertader. Fals. És l'alienació corporal.

L’alineació corporal: es tracta de recol·locar les diferents parts del cos, principalment l’esquelet, en el moment de desenvolupar determinats moviments. Vertader. Fals.

L’equilibri és l’estat del cos quan determinades forces hi actuen contrarestant-lo i provocant que la persona en moments determinats tingui poca base de sustentació amb el terra; això provoca que el cos actuï de contrapès, donant-li estabilitat i evitant que caigui a terra. Vertader. Fals.

La marxa, a diferècia de l'equilibri, és l’indicador principal de l’autonomia amb relació al moviment i al desplaçament. Implica controlar l’equilibri en relació amb la posició estàtica i en moviment dels usuaris. Vertader. Fals. És el manteniment de l'equilibri.

Què entenem per ’orientació’?. La capacitat de saber situar-se en un espai concret i ajuda els nostres usuaris a ser conscients de qui són i del context en el qual es troben immersos, donades les diverses situacions del dia a dia. Els ajuda a comprendre i controlar tots aquells aspectes que engloben el seu dia a dia, per tant els dóna seguretat. Les dues respostes anteriors són correctes.

Depenent de la situació, ens podem trobar davant de tres tipus d’orientacions: Personal (del cos i de la nostra vida), temporal i espacial. Vertader. Fals.

Quina funció té l'orientació personal?. Ens ajuda a integrar tota aquella informació relativa a la nostra identitat personal. Per exemple, edat, estat civil, estudis... Orientar-nos cap a altres persones.

L’orientació personal la podem dividir en dos tipus més d’orientació: Orientació personal del cos: ens ajuda a captar tota la informació referent als hemisferis del nostre cos. És l’encarregada d’establir els conceptes de dreta, esquerra, a dalt i a baix, nord i sud... Orientació personal de la nostra vida: ens ajuda a orientar-nos cronològicament per totes les etapes de la nostra vida personal. Per exemple, s’encarrega d’establir l’edat dels fets, les dates importants, els esdeveniments... Orientació vertical i hortitzontal. Les dues primeres respostes són correctes.

Orientació temporal: ens ajuda a gestionar la informació de diverses situacions i a saber-la col·locar cronològicament en el temps. Per exemple, el dia, l’hora, el mes, les estacions de l’any... Vertader. Fals.

Quina és l'orientació que ens ajuda a gestionar la informació amb relació al lloc que ocupa dins de l’espai. Per exemple, el lloc on vivim, el lloc on ens trobem actualment, el lloc on ens volem desplaçar...?. L'orientació espacial. L'orientació temporal.

Què és el Tauler d’orientació?. És un suport en què es presenta la informació bàsica de manera estructurada: dia de la setmana, data, estació de l’any... I també s’hi poden afegir elements variables que ajudin l’usuari a identificar si fa sol, si plou, si està ennuvolat... Es tracta d’una tècnica molt utilitzada que té com a objectiu fixar les nocions espacials i temporals d’un moment concret. Les dues respostes anteriors són correctes. És un taulell on hi ha un mapa de la zona.

Com es diu la teràpia basada en el conjunt de tècniques mitjançant les quals l’usuari pren consciència de la seva situació en el temps (orientació temporal), l’espai (orientació espacial) i respecte a la pròpia persona (orientació personal). Teràpia d’orientació a la realitat (TOR). Teràpia tempoespacial i personal.

Com actua la Teràpia d’orientació a la realitat (TOR)?. Proporciona una major comprensió d’allò que l’envolta, i produeix un augment en la sensació de control i en la seva autoestima, tot reduint els nivells de confusió i evitant la desconnexió amb l’entorn que l’envolta. Millora la mobilitat.

Com és la Tècnica d'Orientació de la Realitat (TOR)?. Aquesta tècnica va aparèixer per 1a vegada als EUA als anys 60. Anava destinada a usuaris que tenien deteriorament cognitiu. Amb la tècnica se’ls proporcionaven elements d’orientació (en temps, lloc, persona i situació) tant de manera individual com en grup. Les sessions són sempre gestionades per un terapeuta especialitzat que s’encarrega de programar les activitats tenint en compte els materials necessaris per assolir els objectius planificats. Aquesta tècnica va aparèixer al Canadà als anys 70. Anava destinada a usuaris que tenien deteriorament cognitiu. Amb la tècnica se’ls proporcionaven elements d’orientació (en temps, lloc, persona i situació) tant de manera individual com en grup. Les sessions poden ser gestionades per qualsevol persona.

Orientació i mobilitat (OiM) són dos conceptes no sempre vinculats que es poden entendre de manera independent, ja que la mobilitat no sempre implica directament orientació. Vertader. Fals. Orientació i mobilitat (OiM) són dos conceptes vinculats que NO es poden entendre de manera independent, ja que la mobilitat sempre implica directament orientació.

L’orientació ajuda els nostres usuaris a posicionar-se en l’espai. Per fer-ho, inconscientment emprem punts fixos que ens ajuden a saber on ens trobem ubicats. Vertader. Fals.

Per orientar-nos, els humans utilitzem els nostres sentits; per saber-nos ubicar i orientar dins d’un espai concret. Els procediments més habituals els podem englobar en: Procediments perceptius. Procediments cognitius. Procediment d’interacció. Totes les respostes són correctes.

Procediments perceptius: són els encarregats de captar la informació que ens arriba des del nostre entorn a través dels sentits. Si disposem d’algun sentit alterat, la transmissió de la informació també es pot veure afectada. Vertader. Fals. Són els procediments cognitius.

Com es diuen els procediments encarregats de captar la informació i emmagatzemar-la a la memòria?. Procediments perceptius. Procediments cognitius. Procediments d’interacció.

Procediment cognitiu: Quan un usuari es vol desplaçar d’un lloc a un altre, el nostre cervell crea... Una ruta. Un camí.

Quan un usuari es vol desplaçar d’un lloc a un altre el nostre cervell crea una ruta. Per fer-ho es basa en tres principis bàsics: – Ubicació: la podríem definir com el punt de partida des del qual iniciarem la nostra marxa. – Destí: el lloc on l’usuari vol arribar. – Camí a seguir: és considera l’espai que hi ha entre el punt de partida i el destí final. – Punt inicial. – Punt intermig. – Punt final.

Quin nom rep el Procediment basat en l’actualització de la informació que ens arriba de l’entorn per mitjà del desplaçament continu i de l’observació directa. D’aquesta manera els usuaris elaboren els seus recorreguts, modificant-los segons la informació rebuda de l’exterior. Procediment cognitiu. Procediment perceptiu. Procediment d'interacció.

Quin és l'origen del concepte d’orientació i mobilitat (OiM)?. El concepte d’orientació i mobilitat (OiM) es va començar a aplicar després de la Segona Guerra Mundial. A partir de llavors es van començar a desenvolupar diverses tècniques per ajudar els veterans de guerra que havien perdut la vista. En dècades posteriors, les universitats van trobar interessants aquestes tècniques i van començar a crear programes d’entrenament per a persones amb discapacitat visual. Actualment hi ha cursos especialitzats de professionals que treballen tant amb adults com amb infants. La funció d’aquests professionals es ensenyar aquestes persones a saber-se orientar i moure’s per l’entorn. El concepte d’orientació i mobilitat (OiM) es va començar a aplicar després de la Primera Guerra Mundial. A partir de llavors es van començar a desenvolupar diverses tècniques per ajudar els veterans de guerra que havien perdut la vista i l'audició. En dècades posteriors, les universitats van trobar interessants aquestes tècniques i van començar a crear programes d’entrenament per a persones amb discapacitat visual i auditiva.

Com ens ajuda a l'orientació espacial?. Ens ajuda a percebre els objectes, les persones i els animals i a situar-los dins d’un espai determinat. Ens ajuda a dirigir-nos cap a un lloc determinat.

Com funciona l'orientació espacial?. Caminant. El nostre cervell analitza els estímuls, externs i interns, que li arriben a través dels sentits, creant una representació mental de l’objecte, la persona o l’animal; així com de tots els components que configuren aquesta informació procedent de l’exterior. Un cop la informació arriba al cervell, aquest s’encarrega d’analitzar com es troben distribuïts en l’espai, quina orientació tenen, quina capacitat ocupen, a quina distància es troben de nosaltres...

Quan es comença a desenvolupar l'orientació espacial?. Durant la infantesa. Quan l’infant és conscient del seu propi cos. Ja des de ben petits tenim curiositat per saber quin espai ocupa el nostre cos en relació amb els objectes que hi ha on som nosaltres. Durant l'adolescència. Quan l'adolescent és conscient del seu propi cos. Ja des d'adolescents tenim curiositat per saber quin espai ocupa el nostre cos en relació amb els objectes que hi ha on som nosaltres.

A què es deuen les alteracions espacials?. Lesions cerebrals. Dèficits en el desenvolupament. Malalties. Discapacitats. Totes les respostes són correctes.

Com es classifiquen les principals alteracions espacials?. suborientació espacial, suborientacions temporals i doble desorientació. Desorientació espacial, desorientacions temporals i doble orientació.

Com es presenten els problemes de desorientació espacial?. Provoca dificultats per moure’s i orientar-se dins d’un entorn quotidià. El problema recau en la dificultat que presenta l’usuari per percebre les relacions espacials i les distàncies entre els diversos punts de referència. L’usuari no és capaç de reconèixer on és; en aquest cas l’afectació es troba immersa en els diversos processos cognitius, com ara l’atenció, la memòria... Les dues respostes anteriors són correctes.

Quins són els usuaris que presenten desorientacions temporals?. Usuaris que no saben orientar-se respecte al quin dia és, el mes, l’any.... Usuaris que no saben orientar-se si hi ha un canvi de temps sobtat. Les dues respostes anteriors són correctes.

Quins són els usuaris que presenten doble orientació?. Aquells que no són capaços d’orientar-se segons el temps que faci o bé que tendeixen a barrejar el que perceben en aquest mateix moment amb elements irreals o imaginaris. És el cas d’usuaris que són per exemple al centre de dia però que a la vegada diuen que són a la platja. És cert que són al centre de dia, però no a la platja. Aquells que no són capaços d’orientar-se en determinades parts del dia o bé que tendeixen a barrejar el que perceben en aquest mateix moment amb elements irreals o imaginaris. És el cas d’usuaris que són per exemple al centre de dia però que a la vegada diuen que són a la platja. És cert que són al centre de dia, però no a la platja.

Què és el Wayfinding?. És un sistema d’informació d’origen anglosaxó que s’encarrega de guiar i orientar les persones dins dels entorns físics pels quals es desplacen, tot ajudant-les a millorar la seva comprensió i experiències dins de l’espai. Es centra en la diversitat de les persones i en tenir en compte les seves capacitats físiques, socials i comunicatives en el moment de fer els diversos desplaçaments. És un sistema de control d’origen canadenc que s’encarrega de guiar i orientar les persones dins dels entorns físics pels quals es desplacen, tot ajudant-les a millorar la seva comprensió i experiències dins de l’espai. És un sistema universal que no es centra en la singularitat de les persones i no té en compte les capacitats físiques, socials i comunicatives en el moment de fer els diversos desplaçaments.

El desenvolupament de l’orientació i la mobilitat en els humans és un factor molt important?. Sí, però no té gran incidència en el el desenvolupament de les diverses activitats de la vida diària (AVD). Sí, perquè afavoreix de manera positiva els usuaris en el desenvolupament de les diverses activitats de la vida diària (AVD).

Desplaçar autònomament ajuda a l’hora de realitzar per si mateix i de manera autònoma les AVD. Vertader. Fals.

Els factors psicològics: els ajuda a afavorir les relacions socials amb d’altres usuaris i/o familiars. Fals. Són els factors socials. Vertader. Fals. Són els factors físics.

Factors físics: els ajuda a desenvolupar determinats moviments que impliquen treballar la psicomotricitat fina i la psicomotricitat gruixuda. Vertader. Fals.

Factors psicològics: els possibilita poder tenir més confiança i seguretat en si mateixos, afavorint la seva autoestima i motivació. Vertader. Fals. Són els facors socials.

Què és la Psicomotricitat gruixuda?. Es caracteritza perquè l’usuari empra les extremitats superiors i inferiors així com el seu tòrax en la realització dels diversos exercicis. Els exercicis que se solen emprar per reforçar aquest tipus de psicomotricitat són: exercicis de força, d’agilitat, de ritme, d’equilibri, de coordinació, de lateralitat, de control de la marxa... Es caracteritza perquè l’usuari emprarà els dits per treballar. Aquest tipus de psicomotricitat l’ajudarà a desenvolupar diverses activitats de la vida diària. Els exercicis principals: coordinar els dits, fer la pinça, coordinar les dues mans, tallar, repassar...

Què és la Psicomotricitat fina?. Es caracteritza perquè l’usuari empra les extremitats superiors i inferiors així com el seu tòrax en la realització dels diversos exercicis. Els exercicis que se solen emprar per reforçar aquest tipus de psicomotricitat són: exercicis de força, d’agilitat, de ritme, d’equilibri, de coordinació, de lateralitat, de control de la marxa... Es caracteritza perquè l’usuari emprarà els dits per treballar. Aquest tipus de psicomotricitat l’ajudarà a desenvolupar diverses activitats de la vida diària. Els exercicis principals: coordinar els dits, fer la pinça, coordinar les dues mans, tallar, repassar...

Quienes són en termers generals les mancances en relació amb les discapacitats?. Discapacitat visual. Discapacitat cognitiva. Discapacitat motriu. Discapacitat intel·lectual. Totes les respostes són correctes.

És discapacitat cognitiva? Aquests usuaris presentaran dificultats en la detecció d’obstacles, com ara escales, desnivells, objectes sortints... A més a més, presenten dificultats en el seguiment d’itineraris i tenen greus limitacions a l’hora d’identificar els missatges i els senyals visuals, com ara els cartells, els avisos, els semàfors, les senyalitzacions... Sí. No. És discapacitat visual. No. És discapacitat motriu. No. És discapacitat intel·lectual.

Discapacitat intel·lectual: els problemes més importants els tenen respecte a l’orientació espacial i temporal. Vertader. Fals.

Quina discapacitat presenta dificultats per salvar desnivells i escales, tant per problemes musculars com per no poder mantenir l’equilibri, passar per portes o passadissos estrets o executar trajectes llargs sense poder descansar o accionar mecanismes relativament complexos i que es troben a diferents altures?. Discapacitat motriu. Discapacitat visual. Discapacitat cognitiva. Discapacitat intel·lectual.

Discapacitat cognitiva: presenten dificultats tant en l’orientació espacial com temporal, tot i que també és força freqüent que presentin limitacions en altres àrees com per exemple en l’equilibri i en la percepció. Vertader. Fals.

En el nostre dia a dia com a tècnics ens trobarem davant d’usuaris que presentaran problemes de mobilitat. El fet que no es puguin desplaçar, no es puguin alimentar per si mateixos, no puguin agafar un transport públic, entre d’altres situacions, els provoca... Frustració, malestar, desmotivació... i en alguns casos greus problemesu emocionals. No els provoca res.

Què són les barreres arquitectòniques?. És l'obstacle físic, social, econòmic o arquitectònic que dificulta o limita la llibertat de moviments i la integració de les persones en la societat. Són les tanques posades per evitar entrar a un edifici.

Les barreres arquitectòniques afecten, en bona part, l’accessibilitat i el desplaçament. Vertader. Els usuaris que necessiten, per exemple, una cadira de rodes o bastons per desplaçar-se, necessitaran disposar d’uns espais mínims per poder maniobrar i, per tant, la distribució del mobiliari ha de ser l’apropiada i estar adaptada a les necessitats personals de la persona amb discapacitat. Fals. Els usuaris disposen d'habilitats i eines per superar-les.

Com a tècnics, la nostra funció serà assessorar en les millors ajudes tècniques que facilitin l’autonomia i la independència dels nostres usuaris. Vertader. Fals.

Es tracta només d’assessorar als nostres usuaris per facilitar la seva autonomia i independència?. Sí. No. També es tracta d’intentar que la nostra societat, i sobretot les nostres administracions públiques obliguin els ajuntaments a crear espais, edificis, voreres, carrers que permetin l’accessibilitat de qualsevol persona, tingui o no discapacitat.

A dia d’avui ens trobem immersos en una societat que viu envoltada d’espais molt accessibles. Vertader. Hi ha molta consciència sobre aquest tema i per això hi ha poques barreres arquitectòniques. Fals. Malauradament, a dia d’avui encara ens trobem immersos en una societat que, tot i que ha evolucionat, viu envoltada d’espais poc accessibles.

L'accessibilitat: és una condició important per garantir l’autonomia, la nodiscriminació i la igualtat d’oportunitats per a totes les persones, però malauradament a dia d’avui encara hi ha carrers, parcs i edificis tant públics com privats que no són gens accessibles. és una condició gens important per garantir l’autonomia, la nodiscriminació i la igualtat d’oportunitats per a totes les persones, perquè afortunadament a dia d’avui la immensa majoria de carrers, parcs i edificis tant públics com privats són ben accessibles.

Què garanteix l'accessibilitat?. l’autonomia. la nodiscriminació. la igualtat d’oportunitats. Totes les respostes són correctes.

Pla d’accessibilitat és un: Instrument que identifica i planifica les actuacions que cal dur a terme perquè en l’àmbit d’aplicació del pla s’assoleixin les condicions d’accessibilitat establertes per la Llei 13/2014, del 30 d’octubre, d’accessibilitat. Zona remodelada per facilitar l'accés als usuaris amb discapacitat.

Un entorn és accessible quan: hi ha un increment de la qualitat de vida i una major participació social de les persones que tenen discapacitat, de la gent gran o d’altres persones que temporalment pateixen dificultats per raó de les barreres arquitectòniques. Suposa, a més, un benefici per al conjunt de la societat, ja que facilita que tothom pugui gaudir de l’entorn amb total seguretat i comoditat. Totes les respostes són correctes.

Què implica l’accessibilitat universal?. Que totes les persones amb discapacitat puguin disposar de les infraestructures i els serveis o productes en igualtat de condicions. Que qualsevol persona pugui disposar de les infraestructures i els serveis o productes en igualtat de condicions i utilitzar-los, independentment de la seva condició física, psíquica o sensorial.

L'accessibilitat universal és un concepte aplicable a dues formes bàsiques d’activitat humana: la mobilitat i la comunicació. Totes dues poden estar subjectes a limitacions com a conseqüència de l’existència de barreres. Vertader. Fals.

El desplaçament també es veu afectat per les barreres arquitectòniques?. Sí. El fet que les persones que presenten discapacitat es puguin desplaçar d’un lloc a unaltre, amb total autonomia i llibertat, els ajuda a augmentar la seva autoestima i i a desenvolupar una percepció més positiva envers la seva qualitat de vida. Sí. És per això que serà de vital rellevància fer que tots els transports, tant públics com privats, siguin accessibles per a les persones que presenten alguna mena de discapacitat o dependència. Totes les respostes són correctes.

Com es diu el disseny que fa referència al disseny d’entorns, espais, edificis, serveis, mitjans de transport, processos, productes, aparells, instruments, eines, dispositius i elements anàlegs que garanteix que, sense que calguin adaptacions totes les persones hi poden accedir, en la mesura del possible, sense excloure la utilització de mitjans de suport, si calen, per a grups particulars de persones amb diversitat funcional?. Disseny universal o disseny per a tothom. Disseny polivalent. Totes les respostes són correctes.

Què és la Targeta d’aparcament?. Document vàlid a tota la UE que dóna dret al titular a estacionar el vehicle amb què es desplaça a una plaça d’aparcament reservada per a persones amb discapacitat; entre altres facilitats. Es troba regulat per l’article 48 i determina que les persones que superin el barem de mobilitat reduïda que estigui establert per la normativa reguladora de la qualificació, i el reconeixement del grau de discapacitat, en seran beneficiàries. Document vàlid a tot l'Estat Espanyol que dóna dret al titular a estacionar el vehicle amb què es desplaça a una plaça d’aparcament reservada per a persones amb discapacitat; entre altres facilitats. Es troba regulat per l’article 48 i determina que les persones que superin el barem de mobilitat reduïda que estigui establert per la normativa reguladora de la qualificació, i el reconeixement del grau de discapacitat, en seran beneficiàries.

Les principals barreres arquitectòniques es poden agrupar en: Barreres arquitectòniques urbanístiques (BAU), d’edificació (BAE) i del transport (BAT). Barreres arquitectòniques urbanístiques (BAU), d’edificació (BAE), del transport (BAT), de comunicació (BAC) i socials.

Barreres arquitectòniques urbanístiques (BAU): les trobem en les vies públiques i els espais públics. Les més rellevants són: voreres en mal estat o gens accessibles, ja que algunes presenten desnivells importants, mobiliari urbà mal ubicat, cotxes mal aparcats, parcs i jardins no accessible. Totes les respostes són correctes.

Barreres arquitectòniques d’edificació (BAE): les trobem a l’interior dels edificis tant públics com privats, en els accessos a aquests edificis, en el tipus portes, la majoria força estretes, per on no passa una cadira de rodes... les trobem en les vies públiques i els espais públics. Les més rellevants són: voreres en mal estat o gens accessibles, ja que algunes presenten desnivells importants, mobiliari urbà mal ubicat, cotxes mal aparcats, parcs i jardins no accessibles...

Són les barreres que trobem en els diferents mitjans de transport públics i privats, i provoquen que els usuaris es vegin amb greus dificultats per poder agafar algun dels transports o dificultats per poder gestionar el seu propi vehicle. Barreres arquitectòniques del transport (BAT). Barreres arquitectòniques de comunicació (BAC). Totes les respostes són correctes.

Barreres arquitectòniques de comunicació (BAC): es tracta d’obstacles o impediments que dificulten l’expressió o la recepció dels missatges, ja sigui a través dels mitjans de comunicació, de suports de megafonia, dels senyals acústics o visuals de l’entorn o de la comunicació interpersonal entre la persona discapacitada i altres persones. Vertader. Fals. Són les barreres socials.

Barreres arquitectòniques socials: es tracta de falsos estereotips relacionats amb la discapacitat, com per exemple els sentiments de llàstima o de compassió, la resistència al canvi o la no-acceptació de la diversitat, entre d’altres. Aquestes barreres provoquen interferències en les relacions personals de la persona discapacitada envers la resta de persones i poden arribar a generar situacions de marginació social. Totes les respostes són correctes.

Què és un Itinerari de vianants?. Es tracta d’un espai de pas que permet un recorregut continu, on es relacionen els diferents espais entre si, amb les edificacions i els mitjans de transport de l’entorn, i permeten accedir-hi sense dificultats. Es tracta d’un espai de pas que permet un recorregut continu o no, on es relacionen els diferents espais entre si, amb les edificacions i els mitjans de transport de l’entorn, i permeten accedir-hi sense dificultats.

Les barreres d’actitud són les actituds que, directament o indirectament, per acció o per omissió, generen una situació discriminatòria, ja que obstaculitzen que una persona amb discapacitat pugui gaudir dels seus drets en igualtat de condicions respecte a una altra persona en una situació anàloga. Vertader. Fals.

El marc normatiu en matèria d’accessibilitat i no-discriminació, per raó de barreres físiques, de comunicació o d’actitud: S’ha fet més extens en els darrers anys des de l’aprovació de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides, que ha donat lloc a diverses normes per establir unes condicions bàsiques d’accessibilitat. Però quest ventall de normes sovint ha generat complexitat d’interpretació i aplicació pràctica i concreta. S’ha fet més extens en els darrers anys des de l’aprovació de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides, que ha donat lloc a diverses normes per establir unes condicions bàsiques d’accessibilitat. I la seva interpretació i aplicació pràctica i concreta ha sigut molt fàcil.

La Llei 13/2014, de 30 d’octubre, d’accessibilitat de Catalunya és: l’encarregada d’establir les condicions d’accessibilitat perquè els espais d’ús públic, els edificis, els mitjans de transport, els productes, els serveis i la comunicació garanteixin l’autonomia, la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació de les persones amb discapacitat o amb altres dificultats d’interacció amb l’entorn. l'encarregada de promoure l’ús de sistemes i mitjans de suport que millorin la qualitat de vida de les persones amb discapacitat i d’integrar en el marc normatiu de Catalunya les condicions bàsiques d’accessibilitat. Totes les respostes són correctes.

Segons específica la Llei 13/2014, de 30 d’octubre, d’accessibilitat de Catalunya, qualsevol persona ha de poder accedir amb seguretat a qualsevol mena d’espai... Públic com privat. Públic. Privat.

Segons específica la Llei 13/2014, de 30 d’octubre, d’accessibilitat de Catalunya, qualsevol persona ha de poder accedir amb seguretat a qualsevol mena d’espai, tant públic com privat. És per això que aquesta llei estableix tres subtipus de mitjans de suport: Productes de suport, personal i animal. Vertader. Fals.

Quin mitjà de suport són els instruments, aparells, eines, dispositius, mecanismes o elements anàlegs que permeten a les persones amb discapacitat poder dur a terme les activitats que sense aquesta ajuda no podrien fer, o que només podrien fer a costa d’un gran esforç?. productes de suport. suport personal. suport animal.

Quin mitjà de suport tracta d’un professional preparat per a facilitar o garantir l’ús de productes i serveis, la comunicació o la mobilitat de les persones amb discapacitat, com ara l’intèrpret de la llengua de signes, el guia intèrpret o l’assistent personal. productes de suport. suport personal. suport animal.

Quin mitjà de suport és un animal ensinistrat especialment per a cobrir necessitats concretes d’una persona amb discapacitat, com els gossos d’assistència?. productes de suport. suport personal. suport animal.

Mitjans de suport Són les ajudes que actuen com a intermediàries entre l’entorn i les persones amb discapacitat, permetent-los millorar la qualitat de vida o incrementar l’autonomia persona. Vertader. Fals.

La llei 13/2014, de 30 d’octubre, d’accessibilitat de Catalunya, estableix i dictamina que: Els espais urbans d’ús públic (carrers, places, parcs...) s’han d’adaptar a les condicions dels plans municipals d’accessibilitat... inmediatament. de manera progessiva.

La llei 13/2014, de 30 d’octubre, d’accessibilitat de Catalunya, estableix i dictamina que: Els edificis d’ús privat (habitatges, tallers, oficines...) han de garantir l’accés a les zones d’ús comunitari. Vertader. Fals. Només quan el propietari o conjunt de propiertaris hi estiguin d'acord.

La llei 13/2014, de 30 d’octubre, d’accessibilitat de Catalunya, estableix i dictamina que: Els edificis d’ús públic (teatres, museus, poliesportius...) han de garantir l’accessibilitat als diferents espais que en formen part. Vertader. Fals.

La llei 13/2014, de 30 d’octubre, d’accessibilitat de Catalunya, estableix i dictamina que: Els elements dels espais urbans d’ús públic (bancs, papereres, paviment...) han de ser accessibles... Només si són permanents. Només si són provisionals. Tant si són permanents com si són provisionals.

La llei 13/2014, de 30 d’octubre, d’accessibilitat de Catalunya, estableix i dictamina que: Els espais naturals d’ús públic (zones de muntanya, platges...) han de comptar amb camins i serveis accessibles que respectin el medi ambient. Sempre que es pugui. Sempre sense excepció.

La llei 13/2014, de 30 d’octubre, d’accessibilitat de Catalunya, estableix i dictamina que: Els transports públics han de garantir l’accessibilitat de qualsevol persona als mitjans de transport. Vertader. Fals.

La llei 13/2014, de 30 d’octubre, d’accessibilitat de Catalunya, estableix i dictamina que: Els productes de consum particular han d’incorporar criteris de disseny universal i garantir l’accés de les persones cegues o sordcegues a les dades més importants dels productes: identificació i data de caducitat, informació per evitar al·lèrgies, perills, informació dels prospectes farmacèutics... Vertader. Fals.

La llei 13/2014, de 30 d’octubre, d’accessibilitat de Catalunya, estableix i dictamina que: Informar i promoure l’ús de les noves tecnologies per facilitar la relació amb les persones amb discapacitat, així com utilitzar diversos sistemes per informar les persones que presenten alguna mena de discapacitat (mitjançant textos en lectura fàcil, sistema Braille, lletra ampliada o altres). Vertader. Fals. No és obligatori sinó opcional.

Quina va ser la llei aprovada per unanimitat al Parlament espanyol i es va caracteritzar per abordar totes les problemàtiques socials de les persones amb discapacitat en l’àmbit de salut, de rehabilitació, d’educació, de treball, de serveis socials, de barreres arquitectòniques, entre moltes d’altres? I que també es va caracteritzar per introduir els cinc grans principis d’igualtat, de no-discriminació, d’integració social, de normalització i de participació d’aquests col·lectius dins de la nostra societat, sobretot gràcies a la constància i a l’esforç constant que van desenvolupar el col·lectiu de persones amb discapacitat?. Llei 13/1982, de 7 d’abril, d’integració social dels minusvàlids (LISMI). Llei 51/2003, de 2 de desembre, d’igualtat d’oportunitats, de no-discriminació i d’accessibilitat universal de les persones amb discapacitat (LIONDAU). Llei 13/2014, de 30 d’octubre, d’accessibilitat de Catalunya.

Quina és la llei que gràcies a la LISMI i a les diverses reivindicacions dels col·lectius de discapacitats, al desembre de l’any 2003 es va establir una nova llei que renaixeria dels fonaments de la LISMI?. Llei 51/2003, de 2 de desembre, d’igualtat d’oportunitats, de no-discriminació i d’accessibilitat universal de les persones amb discapacitat (LIONDAU). Llei 13/2014, de 30 d’octubre, d’accessibilitat de Catalunya. Llei 51/2003, de 2 de desembre, contra la discriminació de les persones amb discapacitat.

La Llei 51/2003, de 2 de desembre, d’igualtat d’oportunitats, de no-discriminació i d’accessibilitat universal de les persones amb discapacitat (LIONDAU): va establir i definir els termes com vida independent, normalització, accessibilitat universal, disseny per a tots/es, transversalitat, igualtat d’oportunitats..., donant la possibilitat de canviar molts plantejaments sobre la prestació i serveis que es donaven fins a l’actualitat a aquests col·lectius. va establir un canvi en la percepció social del terme discapacitat, prioritzant l’oportunitat d’aquests col·lectius a viure la seva vida de la manera més autònoma possible. A partir d’aquesta convenció es va començar a treballar sobre l’eliminació de les barreres en la participació i l’exercici dels seus drets i es va lluitar per garantir la promoció de la seva independència en l’àmbit físic, mental, social i professional.

El 13 de desembre de 2006, la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de les Nacions Unides: va establir un canvi en la percepció social del terme discapacitat, prioritzant l’oportunitat d’aquests col·lectius a viure la seva vida de la manera més autònoma possible. A partir d’aquesta convenció es va començar a treballar sobre l’eliminació de les barreres en la participació i l’exercici dels seus drets i es va lluitar per garantir la promoció de la seva independència en l’àmbit físic, mental, social i professional. va establir i definir els termes com vida independent, normalització, accessibilitat universal, disseny per a tots/es, transversalitat, igualtat d’oportunitats..., donant la possibilitat de canviar molts plantejaments sobre la prestació i serveis que es donaven fins a l’actualitat a aquests col·lectius.

És la llei encarregada d’establir les condicions perquè els espais d’ús públic, els edificis, els mitjans de transport, els productes, els serveis i la comunicació siguin accessibles. Llei 13/1982, de 7 d’abril, d’integració social dels minusvàlids (LISMI). Llei 51/2003, de 2 de desembre, d’igualtat d’oportunitats, de no-discriminació i d’accessibilitat universal de les persones amb discapacitat (LIONDAU). Llei 13/2014, de 30 d’octubre, d’accessibilitat de Catalunya.

La intervenció amb els usuaris en els programes d’entrenament de les habilitats d’orientació i mobilitat (OiM) es fa: Respectant la seva autonomia. Respectant la seva intimitat. Respectant el seu nivell d’autodeterminació. Millorant els processos de comunicació. Totes les respostes són correctes.

L’ètica del professional d’integració social es fonamenta en la relació que s’estableix... amb les persones usuàries, així com amb les seves emocions. amb les persones usuàries. amb les emocions de les persones usuàries.

Per poder portar a terme uns bons programes d’entrenament en les habilitats d’OiM, serà necessari que l’equip interdisciplinari generi el següent: Un bon clima de comunicació entre el professional o professionals i l’usuari o usuaris, promovent una comunicació efectiva, reduint els nivells d’estrès i d’angoixa i afavorint la resolució de conflictes. Estar disposats a millorar les tasques de l’equip interdisciplinari, tot col·laborant de manera eficient i efectiva pel benefici dels nostres usuaris. Ser responsables amb les nostres accions i decisions i no culpabilitzar a la resta dels nostres errors. El tracte tant amb la resta de professionals com amb els usuaris haurà de ser el més tolerant possible. Totes les respostes són correctes.

L’equip interdisciplinari haurà de portar a terme les següents tasques: Analitzar i comprovar les condicions de seguretat i d’accessibilitat dels diferents suports d’ajuda tècnica. Tenir en compte les característiques i interessos dels usuaris en la realització de les diverses tècniques de mobilitat i orientació. Comunicar a l’equip interdisciplinari qualsevol mena d’incidència tant en els suports tècnics com en els humans. Totes les respostes són correctes.

Quan ens plantegem com a professionals l’atenció d’una persona en situació de dependència i/o discapacitat, haurem de tenir en compte les següents premisses: Adequar la nostra intervenció professional a la tasca de mobilitat i orientació. Fomentar les relacions socials i la interacció amb altres familiars, amics o usuaris. Adequar la nostra intervenció professional a la tasca de mobilitat i orientació. Fomentar les relacions socials i la interacció amb altres familiars i amics.

Transferència fa referència... a traslladar un usuari d’un costat a un altre. a moure els usuaris sobre una mateixa superfície, tot realitzant canvis de posicions.

Mobilització fa referència... a traslladar un usuari d’un costat a un altre. a moure els usuaris sobre una mateixa superfície, tot realitzant canvis de posicions.

Les principals malalties dels professionals o dels terapeutes d’orientació i mobilitat solen anar vinculades amb dolors físics. Vertader. Fals.

Els dolors físics són provocats la majoria de les vegades per... una posició incorrecta del cos quan fan les transferències o les mobilitzacions dels usuaris. per un desequilibri en el sistema locomotor. per dificultats de moviments en els espais en els quals han de treballar, com per exemple, espais força reduïts, mobiliari mal posicionat, entre d’altres. totes les respostes són correctes.

La fatiga i l’estrès no són dos elements molt importants en la mala salut del professional. Vertader. Fals.

Com a professionals és de vital importància aplicar i establir criteris d’utilització d’una correcta higiene postural en el moment que fem les diferents mobilitzacions, transferència o programes d’entrenament d’OiM, per evitar tant com sigui possible patir importants lesions corporals. Per això és important que tots els centres de treball disposin dels protocols apropiats per fomentar una higiene postural correcta. Els centres de treball NO disposen dels protocols apropiats per fomentar una higiene postural correcta. És només responsabilitat de cada professional saber-ho i aplicar-ho.

Els protocols d’higiene postural es caracteritzen per: establir les normes que han de seguir els professionals d’atenció a les persones en situació de dependència, per evitar postures corporals incorrectes en el moment de fer les diferents activitats. Es tracta que com a professionals fem els esforços de la vida quotidiana de la millor manera possible i sempre de manera apropiada, només així podrem evitar els riscos de patir problemes a l’esquena o a la columna vertebral. establir les normes que han de seguir els professionals d’atenció a les persones en situació de dependència, per evitar postures corporals incorrectes en els usuaris en el moment de fer les diferents activitats. Es tracta que com a professionals fem els esforços de la vida quotidiana de la millor manera possible i sempre de manera apropiada, només així podrem evitar els riscos als usuaris de patir problemes a l’esquena o a la columna vertebral.

Abans de fer qualsevol mena de mobilització, transferència o programa d’entrenament d’OiM, com a professionals haurem de tenir en compte les següents mesures: • Planificar amb antelació els moviments que farem amb els nostres usuaris. • Desenvolupar una vida activa i fer exercici regularment. • (S’aconsella) No descansar en excés, ja que això ens provoca una disminució de la resistència dels nostres músculs i ossos. • Planificar amb antelació els moviments que farem amb els nostres usuaris. • Desenvolupar una vida activa i fer exercici regularment. • (S’aconsella) Descansar moltíssim, ja que això ens provoca un augment de la resistència dels nostres músculs i ossos.

En relació amb la columna vertebral haurem de potenciar les següents consignes: Evitar estar molta estona en la mateixa posició. Vertader. Fals.

En relació amb la columna vertebral haurem de potenciar les següents consignes: A l’hora de fer les diverses mobilitzacions i transferències mantindrem l’esquena recta, els peus separats i la planta es enganxada a terra. Quan el centre en el qual ens trobem disposi de grues, les farem servir, ja que d’aquesta manera no lesionem tant la nostra esquena. Si no disposa de grues, sempre podeu fer les mobilitzacions i les transferències entre dos professionals, ja que d’aquesta manera us repartiu equitativament el pes. Vertader. Fals.

En relació amb la columna vertebral haurem de potenciar les següents consignes: Quan vulguem canviar de posició, girarem tot el cos en la mateixa direcció. Quan fem els exercicis d’entrenament d’OiM hem de tenir el cap i el tòrax drets i tirar l’esquena enrere. Sempre s’han de fer els moviments de manera suau i sincronitzada. Quan vulguem canviar de posició, girarem primer la part superior del cos cap a una direcció i després la inferior. Quan fem els exercicis d’entrenament d’OiM hem de tenir el cap i el tòrax drets i tirar l’esquena enrere. Sempre s’han de fer els moviments de manera suau i sincronitzada.

En relació amb la columna vertebral haurem de potenciar les següents consignes: Planifiqueu amb temps les activitats. No aneu amb presses a l’hora de fer les diferents postures corporals, només així evitareu lesionar-vos. No cal planificar amb temps les activitats. Es pot anar ràpid a l’hora de fer les diferents postures corporals, no hi ha més risc que fer-ho lentament.

En relació amb la columna vertebral haurem de potenciar les següents consignes: Quan vulgueu aixecar un pes de terra, flexioneu els genolls, mai l’esquena, i mantingueu els peus separats. Aixequeu-vos suaument, fent força amb les cames. Recordeu que l’esquena ha de continuar estant recta. Quan vulgueu aixecar un pes de terra, no flexioneu els genolls, mai l’esquena, i mantingueu els peus junts. Aixequeu-vos suaument, fent força amb les cames. Recordeu que l’esquena ha de continuar estant recta.

En relació amb la columna vertebral haurem de potenciar les següents consignes: És molt important establir descansos entre les diferents activitats, d’aquesta manera evitarem sobrecarregar la nostra columna vertebral. No és important establir descansos entre les diferents activitats, per no sobrecarregar la nostra columna vertebral és suficient descansant després de la jornada laboral.

Tots necessitem dormir per a recuperar-nos de l’activitat diària desenvolupada. El fet de no descansar correctament ens pot provocar: • Falta d’atenció • Irritabilitat • Augment de la tensió emocional • Adormir-nos mentre portem a terme la nostra tasca. Vertader. Fals.

L’ergonomia és. la disciplina que s’encarrega d’ajustar les condicions de les tasques diàries de les persones així com del seu entorn, per promoure entorns més saludables a nivell d’higiene corporal. la disciplina que s’encarrega d’estudiar la influència dels factors psicosocials en el treball diari dels diversos professionals.

La psicosociologia és. la disciplina que s’encarrega d’estudiar la influència dels factors psicosocials en el treball diari dels diversos professionals. la disciplina que s’encarrega d’ajustar les condicions de les tasques diàries de les persones així com del seu entorn, per promoure entorns més saludables a nivell d’higiene corporal.

A què correspon aquestes consignes? 1. Planificar amb prou antelació totes les activitats que portarem a terme amb els nostres usuaris. 2. Dedicar algunes estones del dia per a poder descansar i airejar-nos. 3. Fer les transferències i les mobilitzacions partint dels principis del treball ergonòmic del nostre cos. 4. Fer exercici amb regularitat o caminar ajudarà a baixar els nivells de tensió i d’ansietat i millorarà la nostra circulació i la tonificació dels nostres músculs i ossos. 5. Mantenir un dieta equilibrada i hidratar-nos bé. 6. Relaxar-nos i respirar correctament. 7. Mantenir contacte amb els nostres amics i familiars i fer diverses activitats que fomentin i estimulin la interacció social. Són les recomanacions dirigides als professionals per evitar dolors físics, la fatiga i l'estrès. Són les recomanacions dirigides als professionals per evitar dolors físics. Són les recomanacions dirigides als professionals per evitar la fatiga. Són les recomanacions dirigides als professionals per evitar l'estrès.

Els principals riscos que es poden trobar els integradors socials i tots els professionals que es facin càrrec de persones amb dependència o discapacitat, els podem englobar en: L’estrès, la síndrome d’esgotament professional (burnout), els problemes físics, l'ansietat, la depresió i l'insomni. L’estrès, la síndrome d’esgotament professional (burnout), els problemes físics i l'ansietat.

L’estrès: pot provocar problemes de memòria, alteracions de l’ànim, nerviosisme i falta de concentració. Vertader. Fals.

La síndrome d’esgotament professional (burnout). es desenvolupa quan hi ha una resposta prolongada de l’estrès en l’organisme. es desenvolupa quan hi ha un professional es cansa mentre treballa.

Per què i quan apareixen els problemes físics vinculats a les males postures no ergonòmiques?. Aquests problemes físics apareixen perquè els cuidadors solen desenvolupar molta fatiga, tensions musculars i certs dolors lumbars, cervicals i abdominals. A l’hora de fer les transferències i les mobilitzacions amb els usuaris. Aquests problemes físics apareixen perquè els cuidadors desenvolupen certa fatiga, tensions musculars i certs dolors lleus lumbars, cervicals i abdominals. A l’hora de fer les transferències i les mobilitzacions amb els usuaris.

L’ansietat en proporcions petites NO és saludable i habitual dins del nostre dia a dia. Vertader. Fals.

L'ansietat és un sistema desenvolupat pel nostre organisme per alertar-nos dels perills als quals ens trobem sotmesos. Vertader. Fals.

Quan és un problema l'ansietat?. El problema sorgeix quan apareix en situacions no perilloses i es desenvolupa de manera prolongada en el temps conjuntament amb sentiments com la preocupació, la inquietud, la por o l’alarma. Quan l’ansietat no es tracta de manera correcta apareix el fenomen de l’estrès. El problema sorgeix sempre tant en situacions no perilloses com perilloses. Independentment de si es espontània o es desenvolupa de manera prolongada en el temps conjuntament amb sentiments com la preocupació, la inquietud, la por o l’alarma. Quan l’ansietat no es tracta de manera correcta apareix el fenomen de l’estrès.

Amb aquesta sèrie de tècniques què es vol controlar? – Exercicis de respiració. – Exercicis de relaxació. – Centrar la nostra atenció en altres punts o altres interessos. – Controlar tots els nostres pensaments negatius i distorsionadors. l'ansietat. la depresió. l'insomni. l'estrès.

Quina és una de les malalties més habituals del segle XXI i també més habituals dins de les tasques del cuidador?. La depressió. La síndrome d’esgotament professional (burnout). L’ansietat.

Aquests són els principals símptomes de la depressió: 1. Baixa motivació i desinterès per tot el que passa al nostre voltant. 2. Esgotament físic i emocional. 3. Desenvolupament de pensaments negatius i distorsionadors. 4. Sentiments de tristesa, ràbia... 5. Dificultats per conciliar el son. 6. Aparença física descurada. 7. Dificultats per menjar que provoquen pèrdua de pes. Vertader. Fals.

L’insomni... Apareix dins del nostre desenvolupament professional com una manca de son propiciada per pensaments de tristesa, de culpa o pel mateix estrès. Però també hi ha diversos estudis que afirmen que l’insomni apareix vinculat amb el consum de tabac, cafè, te i xocolata. Hi ha diversos estudis que afirmen que l’insomni apareix vinculat amb el consum de tabac, cafè, te i xocolata. Apareix dins del nostre desenvolupament professional com una manca de son propiciada per pensaments de tristesa, de culpa o pel mateix estrès.

Per pal·liar aquests símptomes, serà necessari que tots els cuidadors fem el següent: • Planificar amb temps les activitats que portarem a terme ens ajudarà a baixar el nivell d’ansietat i d’estrès. • Aprendre a cuidar-nos, dedicant-nos temps a nosaltres i als nostres amics i familiars, per a les nostres aficions... • Alimentar-nos i hidratar-nos correctament. • Treballar l’autoconeixement, valorant els nostres punts forts i dèbils. • Aprendre i perdonar els nostre errors. • Controlar la nostra pròpia actitud, no hem de perdre l’autocontrol. Hem de ser capaços de transmetre calma en les situacions més agressives o conflictives, hem d’ajudar a donar seguretat i escoltar. • Controlar els nostres pensaments distorsionadors o les nostres interpretacions errònies. • Descansar les hores necessàries. • Fer exercicis amb una certa regularitat. • Demanar ajuda quan considerem que sols no ens en podem sortir. Totes les respostes són correctes.

A l’hora de desenvolupar la nostra tasca professional, ens trobarem amb una sèrie de situacions de conducta alterades desencadenades pels nostres usuaris en el seu dia a dia. Saber com afrontar-les és necessari, per tal de no perdre els papers i portar a terme una correcta atenció individualitzada en cadascun d’ells. Vertader. Fals.

Com es diuen els ricsos següents que poden partir els TIS pel tracte continu amb els usuaris? 1. Desenvolupament, en algunes ocasions, de relacions conflictives dels familiars dels usuaris amb els professionals, que provoquen situacions d’estrès. 2. Exposició continuada de desgast emocional. 3. Ritmes de treball elevats. 4. Treball per torns i a vegades nocturns. 5. Mobilitzacions dels usuaris, la majoria de les vegades manuals. 6. Postures poc ergonòmiques. 7. Jornades de treball on els professionals estan gairebé tot el dia drets. 8. Monotonia i repetició de les tasques. 9. Conflictes amb altres professionals per manca de definició de les funcions de cadascun dels llocs de treball. 10. Inseguretat i falta d’autoestima. Riscos ergonòmics. Riscos psicosocials. Riscos ergonòmics i psicosocials.

Per pal·liar els efectes dels problemes ergonòmics i psicosocials cal que els diversos professionals exposin de manera oberta i concisa els diversos riscos: • Aportant suggeriments, queixes o inquietuds per poder millorar els entorns laborals en els quals es troben immersos. • Planificant amb antelació les tasques que desenvoluparan. • Avaluant l’equipament i en els casos necessaris recomanar als directors/ores dels centres de treball l’adquisició de nous equipaments. • Realitzant grups de treball que s’encarreguin d’avaluar i millorar tots els processos ergonòmics dels treballadors que formen l’equip interdisciplinari. Denunciant-los directament a Inspecció de treball i xarxes socials.

El tècnic en integració social (TIS), a l’hora de desenvolupar la seva tasca professional, no haurà de tenir en compte la visió i la implicació professional d’altres especialistes. Poques vegades el TIS s’haurà de coordinar amb altres professionals per tal de millorar la seva intervenció professional. Serà molt important que tots els professionals que portin a terme tasques d’entrenament en orientació i mobilitat (OiM) treballin independentment per tal que les actuacions de cara als usuaris siguin eficients i tinguin èxitl. Vertader. Fals.

Per coordinar-nos els TIS amb de professionals, serà convenient que tots els professionals s’organitzin en un únic equip de treball, de tal manera que cada professional sigui responsable de l’actuació d’una de les àrees i, entre tots, es respongui de manera global al mateix resultat. Així doncs, el tècnic en integració social pot coordinar-se i treballar amb els següents perfils professionals: • Metges, infermers, auxiliars i tècnics d’infermeria. • Educadors socials, treballadors socials i psicòlegs. • Terapeutes ocupacionals i fisioterapeutes. • Tècnics d’atenció a persones en situació de dependència. • Tècnics d’animació sociocultural. Totes les respostes són correctes.

Quines són les tasques més rellevants que portaran a terme els professionals en col·laboració amb el TIS? Taques encaminades a: • Fomentar i millorar les activitats de la vida diària. • Valorar i entrenar les activitats en OiM. • Facilitar ajudes tècniques o material ortopèdic. • Portar a terme diversos protocols de caigudes i de mobilitat. • Desenvolupar tècnics de mobilitat i transferències. • Atendre els familiars i demanar el seu suport i col·laboració. Totes les respostes són correctes.

Com es diu la eina que s'ha de dissenyar i implementar que es fa servir traspassar correctament la informació entre els diversos professionals que treballen amb els usuaris i garantir millores en l’atenció per ells?. Circuits d’informació i comunicació interns. Circuits d’informació i comunicació externs. Totes les respostes són correctes.

Què s'ha de fer per evitar els problemes de coordinació, d’eficàcia i d’eficiència en el desenvolupament de les nostres tasques?. S'han d'establir canals oportuns de comunicació per dialogar i valorar les evolucions i pronòstics dels nostres usuaris. S'han d'establir canals oportuns de comunicació per valorar les evolucions i pronòstics dels nostres usuaris. S'han d'establir canals oportuns de comunicació per dialogar.

Referent a la informació, de què hem de ser capaços els professionals per tal de poder-la transmetre correctament i objectiva a l’equip interdisciplinari?. Recopilar el màxim d’informació dels nostres usuaris i de manera clara i efectiva. Recopilar un mínim d’informació dels nostres usuaris i de manera clara i efectiva.

Aquests canals de transmissió de la informació es caracteritzen per ser processos estandarditzats, regulats per uns protocols escrits on s’identifica el destinatari, el remitent, els continguts... Són canals molt adients quan es volen tractar temes delicats o es volen agilitzar els processos. Canals de transmissió de la informació formals. Canals de transmissió de la informació informals.

Aquests canals de transmissió de la informació fan referència a tota aquella informació que es dona de manera verbal i de la qual no hi ha cap mena de constància en cap document. Canals de transmissió de la informació informals. Canals de transmissió de la informació formals.