Psicologia social - UB temas 5, 6, 7, 8

Relaciona aspectes del Self. Autoconcepte. Autoestima. Autoeficacia. Autofocalització. Autovigilancia.

Si regulem el propi comportament en base a factors interns, diem que hi ha una baixa auto-vigilància. Cert. Fals.

Curt Richter, 1950, va fer un experiment posant rates a l'aigua per veure quant de rato intentaven nedar per no ofegar-se. Les rates que van nedar més tenien més esperança. Aquest experiment es pot relacionar amb l'aspecte del Jo de... autoestima. autoeficacia. autofocalització. autoconcepte.

La tendència a sobreestimar les vegades que la conducta dels altres es dirigeix cap a nosaltres (per exemple que es fixen en com anem vestits) s'anomena. Efecte centre de l'univers. Narcisisme. Efecte granota. Autovigilància.

L'efecte granota es pot relacionar amb. les relacions de violèngia de gènere. el millor tracte a persones atractives. el paradigma del grup mínim. el racisme dels petits blancs.

La visió clàssica de la psicologia, el Realisme del jo, era una visió. essencialista. construccionista. existencialista. totes les altres són correctes.

La identitat situada i múltiple, que a l'extrem diu que tenim tantes identitats com relacions personals, és una idea de. el construccionisme. la psicoanàlisi. l'essencialisme. el positivisme.

L'estudi de Daniel Kahneman sobre el dia a dia dels pares i mares, va concloure que. la felicitat és veure que la teva vida té un sentit, no els moments agradables. la felicitat consisteix en la suma de moments agradables. la felicitat és equivalent al plaer. la felicitat es pot trobar sense un sentit vital sempre que no hi hagi un excés de moments desagradables.

Als camps de concentració, Viktor Frankl va observar que els jueus que sobrevivien més eren. els que podien trobar un sentit a aquella experiència i patiment. els que no li tenien por a la mort. els que havien perdut l'esperança en sortir, ja que no tenien expectatives. els que tenien una millor forma física.

La psicoterapia proposada per Victor Frankl, coneguda com a 3º Escola psicoterapeuta de Viena, després de Freud i Adler, es coneix com a. logoterapia. terapia Gestalt. terapia cognitiu-conductual. terapia sistèmica. coaching (sé tu propio jefe).

En l'experiment de Henri Tajfel del "Paradigma del grup mínim", hi havia diverses estratègies a l'hora d'atorgar els recursos als altres membres. Quina va ser la més utilitzada?. buscar la paritat (ser equitatiu al donar diners). màxim benefici conjunt (que tots els grups guanyin el màxim). favoritisme exogrupal (afavorir a l'altre grup). màxim benefici endogrupal (afavorir el meu grup sense tenir en compte el que guanya l'altre). diferenciació màxima a favor de l'endogrup.

La Teoria de la identitat social, de Henri Tajfel i John Turner, diu que les persones mantenen, en part, _________ a través de la identificació amb grups que consideren millors que altres als quals no pertànyen. l'autoestima. la cordura. la cohesió. la identitat.

La discriminació intergrupal augmenta l'autoestima. Vertader. Fals.

Qui eren els "petits blancs" de la Teoria del racisme dels petits blancs de Max Weber?. Els blancs que estaven per sota de l'escala econòmica dels negres. Els blancs que s'apropaven a la categoria dels negres per estar a sota de l'escala econòmica dels blancs. Els blancs que es veien cohibits pel tamany corporal dels negres. Els blancs de classe mitja-alta amb problemes d'autoestima, que es comparaven amb els blancs de classe més alta.

Tafjel diu que els individus amb identitat social negativa o inadecuada generen reaccions socials. Es veu palès amb. el Test de la nina. el Test TAI. l'Experiment de Zimbardo. l'Experiment de Muzafer Sherif.

Quina d'aquestes opcions són estratègies quan el grup amb el que ens identifiquem no és ben valorat?. Tancar-se al grup (subcultura). Mobilitat individual (Canviar-se de grup). Creativitat social (redefinir les comparacions). Competició social (lluitar).

Quan no es perceben alternatives al status quo, es diu que hi ha una Identitat social insegura. Vertader. Fals.

Quina d'aquestes opcions no és una estratègia de creativitat social?. Reavaluació positiva de certs atributs. Canviar la dimensió de la comparació. Canviar el grup amb el que et compares. Lluitar contra el grup dominant.

Quina d'aquestes afirmacions sobre la identitat social és falsa?. Pot existir la interacció interindividual pura. Pot existir la interacció intergrupal pura. La conducta interindividual es lliga amb la identitat personal. La conducta intergrupal es lliga amb la identitat social.

La despersonalització és el fenomen on. deixem de banda la part intergrupal i es dona pes a la identificació individual. deixem de banda la part interindividual i es dona pes a la identificació social. deixem de banda la part interindividual i es dona pes a la identificació individual. deixem de banda la part intergrupal i es dona pes a la identificació social.

La polarització social provoca els fenòmens de. percepció selectiva. biaix confirmatori. efecte autocinètic. efecte centre de l'univers. efecte del dorment.

L'exageració sistemàtica de l'extremisme del punt de vista contrari es diu. Falsa polarització. Paradigma del grup mínim. Efecte centre de l'univers. Justificació insuficient.

L'exemple del nazi que s'estava banyant i que, sense saber que el veien, va cantar una cançó de la juventud de l'assassí de l'altre bàndol, que finalment no va ser capaç de matar-lo, va ser un pas. de conducta intergrupal a conducta interindividual. de conducta interindividual a conducta intergrupal.

A la "Fusió de la identitat" (quina és falsa). Incrementa la sensació de vulnerabilitat. els altres membres es consideren com germans, encara que no es coneguin. s'activa l'autosacrifici, es pot donar la vida pel grup però també matar pels teus. l'individu no s'entèn a si mateix fora del grup.

L'actitud és una avaluació d'un aspecte del món social amb un determinat grau de favorabilitat o desfavorabilitat. Vertader. Fals.

Quin no forma part del Model tridimensional de les actituds?. Respostes cognitives. Respostes afectives. Respostes conductuals/connatives. Respostes impulsives.

L'actitud genera una conducta, però la conducta no pot modular l'actitud. Vertader. Fals.

En el cas del Batalló 101, la brutalització (actitud inhumana) va ser la causa, i no l'efecte de la seva conducta. Vertader. Fals.

La correlació entre actituds explícites i implícites és ______ en temes socialment sensibles. més débil. més forta. total. nula.

El Test TAI mesura. l'actitud explícita. l'actitud implícita. la diferència percebuda en un punt projectat a la paret. la llargada d'unes linies.

L'efecte del dorment té a veure amb. la persuasió. l'acceptació. la identitat social. el prejudici.

Sobre la persuasió, en relació al missatge, quin d'aquestes afirmacions és incorrecte. l'emoció és més efectiva que la raó pel public general. associar bons sentiments al producte facilita la persuasió. quants més arguments més força persuasiva té el missatge. l'excés de por és perjudicial en un missatge.

L'efecte de recència diu que un missatge que ha sigut exposat en primer lloc és més acceptat. Vertader. Fals.

Segons el model probabilístic d'elaboració, un processament heurístic de la informació és una persuasió que ha pres... una ruta central. una ruta perifèrica. una ruta alternativa. una ruta holística.

El tipus d'elaboració del receptor d'un missatge, en el tema de la persuasió, depèn de. la motivació. la capacitat per entendre el missatge. l'estat emocional. el nivell d'arousal.

L'experiment de Festinger y Carlsmith (1959) de la "Jusitificació insuficient", que explica l'autoengany, parla de. la dissonància cognitiva. la normalització. la conformitat. l'obediència a l'autoritat.

Com es pot reduir la dissonància post-desicional? (quina és incorrecta). Mantenint la decisió. Autopersuadint-se de que les altres opcions eren semblants. magnificant les avantatges de la teva elecció i desavantatges de les altres. fent una recerca activa d'informació.

La normalització és. el procés de creació de normes que guien la conducta, percepció, pensament o desitjos en situacions concretes. el procés d'habituament a situacions inoportunes, sorprenents o desagradables en el nostre entorn. el procés pel qual s'accepten i s'obeeixen les ordres d'una cultura concreta. totes les altres respostes són correctes.

A l'experiment de Muzafer Sherif del punt de llum,. la norma individual convergeix cap a una norma grupal. els subjectes modifiquen el seu judici previ. els subjectes continuen mantenint la norma grupal en els judicis individuals després d'haver estat en grup. totes les respostes són correctes.

Selecciona l'afirmació incorrecte, sobre l'experiment de la influència social de Muzafer Sherif. Davant situacions noves o ambigües, apareixen patrons de resposta col·lectius. Les normes, una vegada creades, tendeixen a persistir. les percepcions individuals són invulnerables a les percepcions grupals. no hi ha cap afirmació incorrecte.

Quin experiment va utilitzar l'efecte autocinètic?. L'experiment de Muzafer Sherif. L'experiment de Zimbardo. L'experiment de Milgram. L'experiment de Solomon Asch.

En quin experiment, la gent va acabar canviant d'opinió a una a la que creia explícitament errònia?. L'experiment de Muzafer Sherif. L'experiment de Zimbardo. L'experiment de Milgram. L'experiment de Solomon Asch.

Assenyala l'afirmació falsa sobre l'experiment de Conformitat de Solomon Asch. Ningú va ser capaç de viure la situació sense tensió. Si s'exagera la diferència de longitud de les línies, augmenta la tensió però no canvia la resposta. Els subjectes que s'havien conformat, van sobrevalorar la pressió de grup. una cosa era la conformitat pública i una altra la privada (sabien distingir la realitat).

Amb quin experiment es pot relacionar l'Estudi de tast de vins (ronda holandesa)?. L'experiment de Muzafer Sherif. L'experiment de Zimbardo. L'experiment de Milgram. L'experiment de Solomon Asch.

La unanimitat i la cohesió són factors que afecten. la conformitat. la obediència a l'autoritat. la influència de la minoria. els prejudicis.

Quants van arribar al final de l'experiment de Milgram (300v)?. 2 de cada 3. 9 de cada 10. 1 de cada 2. 1 de cada 5.

La reactància és: la motivació de protegir i restaurar el sentit de llibertat d'un mateix enfront la conformitat. un alt nivell emocional en l'actitud, que s'expressa en manifestacions negatives o destructives. una tendència natural a mostrar prejudicis enfront situacions extremes de forma involuntària. un procés de reducció del prejudici.

Quina d'aquestes descripcions sobre els "factors explicatius" de la obediència a l'Experiment de Milgram és erroni: Intensificació gradual de les ordres: s'intensifica progressivament el dil·lema moral i al final es queda atrapat. Al subjecte se li carrega amb un excés de responsabilitat, que canvia la seva autonomia a un Estat agèntic. Els signes d'autoritat són visibles (bata blanca). L'individu està sol i tot passa amb molta rapidesa.

Quins són missatges centrals de l'experiment de Milgram?. La importància de la situació. La gent pot fer mal sota la pressió de l'autoritat. La importància de la pressió de grup. Tothom té prejudicis subtils (racisme aversiu).

Milgram va fer 18 variants del seu experiment. Quina no era una d'aquestes variacions?. La proximitat de la víctima. Variacions amb l'autoritat. Canvis de rol amb la víctima, amb autoritats enfrontades... Fer l'experiment en grup. Augment de les descàrregues màximes.

A l'experiment de Serge Moscovici, amb la identificació d'un color d'una cartulina blau verdós, es posava a prova... la influència de la minoria. les tècniques d'acceptació. la normalització. la conformitat.

Quan és efectiva la influència de la minoria (escull la incorrecta). Quan és consistent. Quan és flexible, no dogmàtica. Quan concorda amb l'esperit de l'època. Quan és coherent.

Fer una demanda fàcil, i una vegada ens han dit que si, demanar una qüestió més difícil, és. La tènica del peu a la porta. La tècnica de la porta a la cara. La tècnica de Això no és tot. La tècnica del peu a la cara.

La tècnica de la bola baixa. fa una oferta i després afegeix algún element no presentat que s'ha amagat fins aleshores. demana una cosa molt més elevada del que es vol i després de que es digui que no es presenta la petició real. expressa la bona oportunitat davant la dificultat d'aconseguir cert bé, l'escassedat. juga amb la validació social.

L'experiment de les monedes de cabines telefòniques va constatar que quan es preguntava si s'havien trobat monedes a la cabina, fent un toc al braç. hi ha una influència positiva, i les tornaven un 90% de la gent. hi ha una influència positiva, les tornava tothom degut al sentiment de culpa. hi ha una influència negativa, es genera un rebuix per la invasió de l'espai personal. el resultat era nul comparat amb fer un toc al cap.

Una vegada ens hem compromès lliurament amb una postura o acció estem més disposats a fer conductes coherents amb ella. Veritat. Fals.

La glotofòbia és un prejudici en funció de. l'accent. la glotoneria. el pes corporal. l'ètnia.

La definició "una actitud hostil o prevenida cap una persona que pertany a un grup, simplement per pertànyer a aquest grup, suposant-se que té les qualitats no desitjables atribuides al grup" pertany a. el prejudici. la normalització. el racisme. la identitat bèl·lica.

L'estereotip és la dimensió _________ del prejudici. cognitiva. emocional. conductual. prohibida.

Alguns autors parlen de "presons inferencials" per parlar de. els estereotips. els instituts. els criteris de conformitat. les dissonàncies cognitives.

A l'experiment de Snyder et al (1977) sobre els homes que creien estar parlant amb dones atractives per telèfon, la sorpresa va ser que. els homes van tractar millor les dones suposadament atractives però aquestes també van tractar millor els homes. els homes que van tractar millor les dones suposadament atractives valoraven les converses com menys profundes. les dones que van tractar millor als homes van ser considerades més divertides i properes pels homes independentment del seu suposat atractiu. les dones que van tractar pitjor als homes però que eren considerades més atractives van rebre la mateixa valoració positiva pels homes que la resta.

Per quins motius és difícil canviar els estereotips?. perquè tenim una deficiència cognitiva anomenada "estereotipia aguda". perquè ens tendim a fixar en allò que confirma els nostres estereotips. perquè tenen una funció ideològica i ajuden a justificar situacions. perquè no permet crear excepcions quan trobem un cas que no concorda amb ell.

El caràcter autopropulsor dels estereotips són un tipus de. biaix confirmatori. biaix de correspondència. biaix d'autobenefici. biaix del coet espacial.

El prejudici subtil és... fruit del canvis del que és social i personalment inacceptable. directe, groller, obertament hostil i públic. totes són correctes. un tipus de racisme aversiu.

El racisme tendeix a manifestar-se en les següents situacion (quina és incorrecte). quan les normes son fortes. quan existeixen arguments no ètnics per justificar les seves actituds negatives. en respostes espontànies, no pensades. en situacions de tensió o estrés.

Quan les persones es senten amenaçades o insegures, els prejudicis subtils s'amaguen. Fals. Cert.

Biaixos cognitius de les arrels del prejudici (quin és erroni). homogeneïtzació de l'endogrup. biaix d'atribució etnocèntric. correlació il·lusòria. profecia autorrealitzada.

L'estudi de Minard, sobre l'aprenentatge social del prejudici, va trobar que la relació entre negres i blancs. era millor a la ciutat que a la mina, degut a la millor qualitat de vida. era millor a la mina que a la ciutat, degut a les dures condicions de treball. demostrava que el prejudici s'expressava en funció del context i la situació. demostrava que el prejudici era un aprenentatge fix que no canviava.

Quan la societat pateix, experimenta la necessitat de trobar a algú a qui atribuir la culpa del seu patiment i sobre ell es venja de la seva decepció. A aquesta idea se l'anomena. "Boc expiatori". "La caça de bruixes". "Correlació il·lusòria". "L'efecte nosaltres-ells".

Entre 1882 i 1930 a USA, quan el preu del cotó vengut pujava, els cotoners esclavistes linxaven més als esclaus. Vertader. Fals.

La teoria d'Adorno de la Personalitat autoritària diu que el prejudici no és un tret aïllat sinó que està lligat a una determinada personalitat, amb certes característiques (quina NO és una de elles). Convencionalisme (costums rígids). Orientació al poder (es mostra submís cap al que té per sobre, abusa del que té per sota). Excessiva capacitat d'introspecció. Forma de pensar estereotipada. Hostilitat generalitzada cap el mon. Projecta cap els altres els seus defectes.

El conflicte d'interessos com arrel del prejudici, que necessita justificar la dominació, té relació amb l'experiment. de Zimbardo. de Milgram. de Doraemon. de Tafjel. de Muzafer Sherif.

La Teoria del Conflicte realista de grup. va formar dos grups de nens i va generar un conflicte intergrupal per després reduirlo amb un objectiu comú. va demanar a un grup que digués que la tasca era interessant i li va pagar 1$, i a un altre grup que digués que la tasca era interessant i li va pagar 20$. va formar dos grups i va demanar als integrants que distribuissin uns cèntims al seu grup o a l'altre grup. va trobar que hi havia dos tipus de persones: uns amb una mentalitat de creixement, que no es desanimaven davant de la dificultat, i un altre amb mentalitat fixe, que es bloquejaven i no trobaven força per resoldre res.

Com es redueix el prejudici? La hipòtesi del contacte diu que (quina és falsa). el simple contacte ja disminueix els prejudicis. necessita del suport explícit d'autoritats i institucions. necesita de relació interdependent entre integrants per assolir una meta en comú. s'ha de recategoritzar en un grup únic (trencar barreres). s'ha de minimitzar la pertinença grupal.

Amb la individuació per descategorització, es minimitza la identitat personal i es posa l'èmfasi en la identitat social. Fals. Vertader.