Psicologia social - UB temes 1, 2, 3, 4

profe - La psicologia positiva posa l'èmfasis en. corregir les debilitats personals. potenciar les fortaleses personals. aprenentatges socials. els significats compartits socialment.

profe - És un principi bàsic del sociocognitivisme que la interpretació dels estímuls depèn. únicament de les característiques propies de l'estímul. dels aprenentatges socials de la primera infància. de les forces inconscients. cap és correcta.

profe - és un principi bàsic del construccionisme social. la importància del llenguatge. el realisme. l'essencialisme. totes són correctes.

El sociocognitivisme va accentuar. l'antihistoricisme. l'individualisme. l'experimentalisme. totes són correctes.

profe - el construccionisme social emfatitza. l'objectivitat del coneixement científic. que en els fons, només hi ha una veritat. que totes les coses tenen una essència difícil de modificar. cap és correcte.

profe - El síndrome etnometodològic apareix quan. la situació és altament estructurada. es desestructura la situació. l'autoritat abdica de les seves responsabilitats. la persona no rep cap feedback immediat.

profe - La percepció és un aspecte del procés d'interacció social que ha estat investigat sobretot per. el conductisme social. l'interaccionisme simbòlic. el sociocognitivisme. cap és correcte.

profe - el sociocognitivisme emfatitza (quina és incorrecta). la especificitat històrica i cultural del coneixement. l'anti historicisme. la perspectiva individualista. l'experimentalisme.

profe - L'interaccionisme social emfatitza. l'aprenentatge social. les variables personals de l'individu. la visió evolucionista de la conducta humana. cap és correcta.

profe - l'homo invictus és el model de ser humà subjacent al. sociocognitivisme. interaccionisme simbòlic. construccionisme social. cap és correcte.

profe - la facilitació social. és un fenòmen que només es dona després d'un periode d'aïllament. es dona davant de respostes noves. apareix si l'altre es troba en la mateixa situació d'incertesa. incorrectes totes les altres respostes.

profe - una estratègia eficaç per reduir la ganduleria o mandra social és. apelar a motius ètics. confiar en la bona voluntat de la gent. avaluar el rendiment individualment. en el nostre entorn cultural individualista, no hi ha cap estratègia que funcioni.

profe - L'antonia està aprenent a conduir. El professor de l'autoescola li diu que aparqui en una petita plaça que ha quedat lliure. En aquest moment, surt un grup de gent del restaurant de davant i es queden mirant com aparca. D'acord amb els supòsits de la facilitació social, l'execució de l'Antonia. es veurà entorpida. resultarà afavorida. no es veurà influenciada. portarà a l'efecte Pigmalió.

profe - una de les conclusions de l'experiment de la presó de stantford de Zimbardo és. la facilitat amb que les persones normals poden traspasar la linia del mal. l'anonimat no és una variable rellevant per explicar la conducta. la poca importància dels rols que adoptem. totes son correctes.

profe - amb quina aproximació teòrica podem vincular més clarament la següent frase: el relato que se hace de lo que ocurre es determinante porque contribuye a construir el marco conceptual que servirá de referencia a la hora de valorar lo que ocurre. interaccionisme positiu. conductisme social. construccionisme social. psicologia positiva.

profe - "Els éssers humans actuen respecte de les coses sobre la base dels significats que tenen per a ells" és un principi bàsic de. l'interaccionisme simbòlic. la psicologia positiva. el sociocognitivisme. cap és correcte.

profe - En el construccionisme social es considera que. l'objectivitat i la veritat són elements inqüestionables. totes les coses tenen una essència inalterable. les dades són sempre més que dades. totes són incorrectes.

profe - La tendència a subestimar la influència de la situació i a sobreestimar la influència disposicional a l'observar la conducta dels altres s'anomena. efecte del fals consens. biaix a favor d'un mateix. error fonamental d'atribució. heurístic de disponibilitat.

profe - L'equip docent d'un centre valora el baix resultat de l'alumnat en la prova de selectivitat per la dificultat dels exàmens. Això està explicat en termes de. autoatribució externa. heteroatribució interna. heteroatribució externa. autoatribució interna.

profe - En la formació d'impressions. els trets perifèrics tenen un paper clau. cap característica és molt més important que les altres. generem una impresió global sobre la presona. tardem molt a formar-nos una impressió de l'altre.

profe - El "biaix a favor d'un mateix" és la tendència. a subestimar la influència de la situació. a fer heteroatribucions internes i autoatribucions externes. al favoritisme exogrupal. cap és correcte.

profe - de l'efecte de perseverança es desprèn que. la ganduleria social és un concepte erroni. els esquemes són molt resistents al canvi. som molt sensibles a la informació contradictòria amb els nostres esquemes. és relativament fàcil modificar els esquemes.

profe - En una relació cada part tendeix a recordar els seus esforços i contribucions individuals amb més claredat que els de l'altre. Aquest fet el podem explicar a partir de l'heurístic de. atribució. intel·ligència emocional. representativitat. disponibilitat.

profe - el biaix cap allò negatiu s'explica fonamentalment. per les avantatges evolutives que ha comportat. com una característica de la societat actual que tendeix a generar altes expectatives. com una cultura que tendeix a infantilitzar a les persones i provoca transtorns narcisistes. aquest biaix no existeix.

profe - Els esquemes controlen els nostres records. Això implica que allò que recordem. ho adaptem als nostres interessos. és molt exacte. porta a generar correlacions il·lusòries. totes són incorrectes.

La psicologia social emtatitza sobre tot. el "què" (circumstàncies). el "qui" (subjecte). el "quan" (història). el "on" (lloc).

"Disciplina científica que estudia com els fenòmens psicològics estan determinats i conformats per processos socials i culturals" és una definició de. psicologia social. psicologia positiva. psicologia cognitivista. etnometodologia.

La tendència a interpretar com a específiques i detallades descripcions sobre nosaltres que son vagues, generals i que podrien aplicar-se a la majoria de persones se'n diu. Efecte Forer. Il·lusió de focalització. Efecte espectador. Efecte Rosenthal.

La il·lusió de focalització (o focalisme). és la tendència a sobreestimar o sobredimensionar el benestar o malestar. és la influència dels altres quan ens observen fer una activitat. es va descobrir a l'experiment del Macacos rhesus de Harlow. té relació amb la difusió de la responsabilitat.

Quan a un velòdrom hi havia més gent, la gent que anava en bicicleta anava més ràpid que si estava sola. És un fenòmen de. la facilitació social. l'efecte actor-observador. l'efecte Pigmalió. biaix a favor d'un mateix.

Factors explicatius de la facilitació social (indica si alguna és falsa). por a l'avaluació. distracció. activació fisiològica en presència d'altres membres de l'espècie. cap és incorrecte.

Els homes han tendit a tenir més ganduleria social, perquè històricament han sigut més individualistes que les dones. Vertader. Fals.

La pareidolia és. l'efecte de veure cares on no n'hi ha. el significat compartit generat amb els processos de negociació interpersonal. l'efecte dels experiments etnometodològics. el qüestionament de la veritat.

Allò intrapsicològic és previ a allò interpsicològic. Veritat. Fals.

L'efecte espectador té a veure amb. la difusió de la responsabilitat. l'efecte Rosenthal. l'efecte Llucifer. el síndrome etnometodològic.

A l'efecte Pigmalió. es transmeten senyals conscients que afecten al grup. les expectatives generades afecten als professors. es generaven diferències en dos grups inicialment idèntics (mateixes capacitats). totes són incorrectes.

A l'Efecte Rosenthal els subjectes eren. nens. rates. micos. estudiants universitaris.

L'experiment de la presó de Stanford és de. Zimbardo. Garfinkel. Seligman. Enric Pol. Messi aka "La pulga".

Els presos de l'experiment de Stanford van patir sobre la seva conducta. una indefensió apresa. un síndrome etnometodològic. una reificació. un creixement posttraumàtic.

Relaciona les teories amb el model d'ésser humà. Psicoanàlisi social. Sociocognitivisme. Conductisme social. Interaccionisme simbòlic i construccionisme. Psicologia humanista.

__________ posa èmfasi en la construcció personal, i __________ en la construcció social. El cognitivisme / l'interaccionisme. El construccionisme / cognitivisme. El construccionisme / l'etnometodologia. La psicologia humanista / la psicologia social.

L'etnometodologia és una escola dintre de. el cognitivisme social. l'interaccionisme simbòlic. la Gestalt. el construccionisme social.

El "Síndrome etnometodològic" és el desconcert, ansietat i irritació davant el trencament de regles que estructuren la situació. Vertader. Fals.

Gergen diu “Ya no se trata de saber cuáles son “los hechos”, sino para quién son “los hechos”. Aquesta afirmació és propia de. el construccionisme social. l'interaccionisme simbòlic. el sociocognitivisme. la psicoanàlisi social.

El concepte de "Indefensión aprendida" (desesperança apresa) és un concepte de. la psicologia positiva. el sociocognitivisme. la psicologia de la Gestalt. l'interaccionisme simbòlic.

El creixement posttraumàtic diu que les experiències negatives (quina és incorrecte). ajuden a canviar les prioritats de la vida. desperten major gratitud cap a la vida, desdramatització de petits problemes quotidians. donen la capacitat de centrar-se en el futur. milloren les relacions personals.

________ és el procés pel qual intentem trobar per què ha passat una cosa. L'atribució. La percepció. L'efecte actor-observador. Un heurístic.

El biaix de correspondència és una altra forma d'anomenar a. l'error fonamental d'atribució. el biaix d'autobenefici. la proxèmica. l'error d'Otelo.

Les heteroatribucions tendeixen a ser ______ mentre que les autoatribucions tendeixen a ser _____. internes / externes. externes / internes.

"La gente normal exagera lo competente que es, la gente deprimida no" Taylor, Positive Illusions, és la descripció de. Realisme depressiu. Error d'Otelo. Biaix a favor d'un mateix. Principi d'accentuació.

Cuándo tendemos a ser deshonestos? (motivo falso). Cuando implica un beneficio personal o para otros. Cuando ya hemos sido deshonestos antes. Cuando estamos muy activos cognitivamente. Cuando podemos racionalizar el engaño que perpetraremos.

La precisión para detectar el engaño no correlaciona con la edad o el género, pero sí con el nivel educativo o la capacidad cognitiva. Falso. Verdadero.

¿Cuál de estos no es un método de detección de mentiras?. Comunicación no verbal. Comunicación verbal. Respuestas fisiológicas. Todos los otros pueden serlo.

El miedo a que el otro no te crea aunque estás diciendo la verdad puede mostrar indicadores de estar mintiendo. A esto se le conoce como. Error de Otelo. Error de atribución. CBCA. Preactivación ("priming").

El sesgo de correspondencia es la tendencia a atribuir la conducta de los demás a. cómo son, en vez de a cómo están. cómo están, en vez de a cómo son.

Modelos teóricos que explican cómo combinamos la información social de una persona y las inferencias de sus características en una primera impresión. Modelo de configuración. Modelo de combinación lineal. Modelo continuo de formación de impresiones.

¿Cuál de estos factores sobre la influencia del peso de la información al formarnos una impresión, es incorrecto?. Sesgo positivo: damos más peso a la información positiva. Efecto de primacía: más peso a la información presentada en primer lugar. Información inusual: más peso en conductas extremas. Fuente de información: más peso a la información de confianza.

El principi d'accentuació diu que. la categorització accentua les similituds percebudes dintre del grup, i les diferències entre aquest i els altres. la categorització accentua la diferenciació intercategorial i l'assimilació intracategorial. la categorització genera homogeneïtat de l'endogrup i la diferenciació de l'exogrup. totes són correctes.

"Tenim una pulsió avaluativa, ens comparem automàticament amb els altres per veure si ens va bé o malament, les persones valoren les seves pròpies característiques per comparació als altres.". Teoria de la comparació social. Heurístic d'ajust i ancoratge. L'efecte de perseverança. Heurístic de representativitat.

Les eleccions que involucren guanys acostumen a assumir riscos i les eleccions que involucren pèrdues tendeixen a ser evitar riscos. Vertader. Fals.

El Biaix de confirmació és la tendència a interpretar com a cert la informació consistent amb el marc personal i a ser escèptics davant d'allò que és inconsistent amb el nostre marc. Vertader. Fals.

Els processos aleatoris produeixen moltes seqüències que fan que les persones creguin que el procés no és del tot aleatori. Això es pot explicar amb l'heurístic de. representativitat. disponibilitat. d'ajust i ancoratge. no és pot explicar en termes heurístics.

Presentem paraules agradables a un grup, i després hi ha algú impedint-los el pas. Aquests tracten millor a la persona que un altre grup que ha rebut paraules desagradables. És un exemple de. preactivació. pensament contrafàctic. efecte de perseverança. efecte marc.

Si les estadístiques diuen que un cotxe és molt fiable però un amic va tenir un accident amb ell, tindrà més pes l'amic. Això és un exemple de. biaix de la taxa base. pensament contrafàctic. correlació il·lusòria. efecte Forer.

El pensament contrafàctic és. la tendència a imaginar uns resultats diferents als obtinguts en la realitat, ja siguin millors o pitjors. subestimar la informació que descriu la majoria de casos i ser més influïts per les característiques de casos concrets. un procediment simple de funcionament cognitiu que ens permet l'accés ràpid a esquemes mentals sobre el comportament social. la tendència a interpretar com a certa la informació consistent amb el nostre marc i ser escèptics davant allò que sembla inconsistent.