TEMA 2- DESCARTES
|
|
Título del Test:
![]() TEMA 2- DESCARTES Descripción: DESCARTES |



| Comentarios |
|---|
NO HAY REGISTROS |
|
La navalla d'Occam consisteix en que. En igualtat de condicions, l'explicació més senzilla sol ser la més probable. En igualtat de condicions, l'explicació més complexe sol ser la més probable. Si pots dir que ho ha fet un dimoni, fes-ho. Sempre guanyes. En rajar-li el coll a qui et dugui la contrària. Descartes pertany a la corrent del racionalisme. Vertader. Fals. Relaciona les idees amb la corrent filosòfica. Racionalisme. Empirisme. Per Descartes, la importància de les matemàtiques rau en. En el seu mètode (deductiu). En el seu caràcter axiomàtic. En que serveixen per a tot. En què reflexen perfectament la realitat. La filosofia cartesiana és una resposta front a l'escepticisme que s'estengué arreu d'Europa. Vertader. Fals. Quina d'aquestes NO és una obra de Descartes. Discurs del mètode. Meditacions metafísiques. Investigació sobre els principis de la moral. Regles per a la direcció de l'esperit. Els quatre preceptes del mètode són, per ordre: Evidència, anàlisi, síntesi, comprobació. Anàlisi, evidència, síntesi, comprobació. Evidència, inducció, exemples, recontrucció. Exemples, anàlisi, inducció, resultat. Quantes meditacions fa Descartes?. Sis. Dues. Quatre. Vuit. Dubte metòdic. Sentits, món extern, propi coneixement, geni maligne. Raó, món extern, religió, déu benèvol. Raó, món extern, propi coneixement, déu benèvol. Sentits, món extern, religió, geni maligne. Per què és xocant, per l'època, la tesi del geni maligne?. Per que posa en dubte que el món sigui creació d'un déu benèvol. Per que la figura del djinns és oriental i fins l'època no era coneguda pels europeus. Per que demostra que les germanes Wachowski (creadores de Matrix) són viatgeres del temps. Per que demostra que Descartes és en realitat Morfeo i que la humanitat es troba sotmesa per les màquines. El ''descobriment'' del Cogito es troba explicat a. La primera meditació. La vuitena meditació. La segona meditació. La tercera meditació. El ''Cogito, ergo sum'' vol dir que. Si dubto de que dubt puc tenir la certesa de que almenys estic dubtant, i per tant, pensant, i això significa que, almenys com a pensament, existesc. Si dubto de que dubt significa que soc molt intel·ligent, i només els intel·ligents mereixen viure. Primer pens i després actuo. Si dubto de que dubt puc tenir la certesa de que almenys estic dubtant, i dubtar és el principi d'existència. Posat que per Descartes tota idea ha de tenir una causa igual o superior a ella. Significa, en relació a les idees de perfecció, eternitat i infinit, que la seva causa ha de ser l'existència d'un ésser perfecte, etern i infinit (demostració de l'existència de Déu). Significa, en relació a les idees de imperfecció, mortalitat i finitud, que la seva causa ha de ser l'existència d'un geni maligne (demostració de l'existència del geni maligne). Significa, en relació a les idees de imperfecció, mortalitat i finitud, que el seu efecte és l'existència d'un ésser perfecte, etern i infinit (demostració de l'existència de Déu). Significa, en relació a les idees de pensament, filosofia i dubte metòdic, que la seva causa ha de ser l'existència d'un ésser suprem (el filòsof d'origen platònic). Descartes distingeix tres tipus de idees. Adventícies, factícies, innates. Racionals, irracionals, mitològies. Perfectes, imperfectes, divines. Adventícies, racionals, divines. Descartes distingeix tres substàncies: res cogitans, res extensa, res maligna. Vertader. Fals. Les dues causes principals que generen errors són. Enteniment finit i voluntat infinitat. Enteniment infinit i voluntat finita. Enteniment finit i divinitat infinita. Estupidesa infinita i voluntat fèrrea. Descartes creu que un Déu imperfecte és. Un sense-sentit. Una obvietat. No opina sobre el tema. Lo ideal. Marca l'opció FALSA. Descartes creu que. Quan imaginam ens formam una imatge de l'objecte. Quan pensam intel·lectualment ens formam una definició de l'objecte. No podem imaginar una fgura de quaranta-mil costas pero si podem conèixer-la a través de la definició. La imaginació és un concepte erròni. L'ésser humà només pot pensar ja que les matemàtiques són el més important. |




