CREAR TEST

TEST BORRADO, QUIZÁS LE INTERESE: TEMA 8 Etologia i Evolució de la Conducta - Psicologia UB

COMENTARIOS	ESTADÍSTICAS	RÉCORDS

REALIZAR TEST

Título del Test: TEMA 8 Etologia i Evolució de la Conducta - Psicologia UB Descripción: Conducta sexual i parental. El joc. Preguntes no oficials. 2025 Autor: Clalac OTROS TESTS DEL AUTOR Fecha de Creación: 13/01/2025 Categoría: Universidad Número Preguntas: 26

COMPARTE EL TEST

Comentar

No hay ningún comentario sobre este test.

Temario:

Sexe i reproducció és el mateix? Sí No. La diversitat en reproducció sexual pot ser Interespecífica Intraespecífica. Hermafrodites simultanis Primer tenen un sexe i després es transformen a l’altre Són dos sexes a la vegada Són infèrtils per tenir característiques sexuals mixtes i poc desenvolupades Són animals capaços de quedar embarassats diversos cops seguits tot i ja estar embarassats. Hermafrodites en sèrie Primer tenen un sexe i després es transformen a l’altre Són dos sexes a la vegada Són infèrtils per tenir característiques sexuals mixtes i poc desenvolupades Són animals capaços de quedar embarassats diversos cops seguits tot i ja estar embarassats. Protandria Hermafroditisme que comença sent mascle i després es fa femella Hermafroditisme que comença sent hembra i després es passa a mascle Organismes amb cèl·lules primitives, poc desenvolupades, que no compten amb més que les conductes primàries Organismes amb cèl·lules més avançades, capacitats cognitives més desenvolupades i un ventall de conductes més ampli. Protogínia Hermafroditisme que comença sent mascle i després es fa femella Hermafroditisme que comença sent hembra i després es passa a mascle Organismes amb cèl·lules primitives, poc desenvolupades, que no compten amb més que les conductes primàries Organismes amb cèl·lules més avançades, capacitats cognitives més desenvolupades i un ventall de conductes més ampli. Dimorfisme sexual primari Característiques d’òrgans sexuals Característiques conductuals Característiques fisiològiques i morfològiques Característiques conductuals, fisiològiques i morfològiques. Dimorfisme sexual secundari Característiques d’òrgans sexuals Característiques conductuals Característiques fisiològiques i morfològiques Característiques conductuals, fisiològiques i morfològiques. El dimorfisme sexual és resultat de Selecció natural Selecció sexual Relacions endogàmiques que han reforçat mutacions Atzar (bé, determinat pel predomini de gens dominants que han anat eliminant-ne els recessius). Selecció sexual intrasexual: Trets d’individus del mateix sexe per competir entre ells (habitualment mascles). Trets que serveixen per atreure parella. Selecció sexual epigàmica: Trets d’individus del mateix sexe per competir entre ells (habitualment mascles). Trets que serveixen per atreure parella. Mida del nas del mico narigut: Selecció sexual intersexual o epigàmica. Selecció semànticosexual. Selecció intrasexual. Selecció endogàmica. Un mascle amb moltes femelles copula amb totes i acaba cansat. Si després una li demana sexe, s’hi negarà, EXCEPTE si la femella és nova i no han tingut sexe encara. Això és… Efecte Coolidge. Efecte Bruce. Efecte Whitten. Paradoxa del mascle. Fases conducta sexual Atracció, festeig, fecundació, cures parentals Atracció, festeig, sexe, vinculació, cures parentals Socialització, festeig, fecundació, cures parentals Socialització, fecundació, vinculació, cures parentals. Hipòtesi selecció desbocada de Fisher diu que La selecció de trets exagerats en els mascles és resultat preferències sexuals de femelles. El percentatge de mascles en una comunitat depen del grau d’agressivitat de la resta de mascles. Els mascles que tenen més cries són més desitjats per les femelles. Els mascles “verges” o amb menys cries són més desitjats per les femelles. El festeig NO… Redueix la distancia amb la possible parella Avalua la possible parella en aspecte, conducta i recursos Contribueix a trobar parella És exclusiu de les relacions heterosexuals. Relaciona Poligamia Poliginia Poliandria Poliginàndria o promiscuitat. Monogàmia permanent Dura més d’un període reproductor, potser fins la mort de la parella Forçada degut a que el mascle aparellat assassina o força la fugida de tots els competidors És inexistent Forçada perquè la femella queda fora de l’edat reproductiva i es retira a compartir la vida només amb un mascle. Només els humans fan us social del sexe Si No. Estratègies reproductores: R K. Teoria inversió parental de Trivers Sospesar el cost d'invertir a les cries amb el cost associat al fet d'ajornar o renunciar a tenir altres cries Fenomen d’inversió de rols femenins i masculins un cop la cria neix (mare més lliure, pare cuida cria) Canvi de sexe en espècies hermafrodites un cop neix la cria Canvi de sexe en espècies hermafrodites per fomentar la possibilitat de reproducció. Hipòtesi de l’associació Aporta més cures parentals l’individu present en el moment del part (mare) Aporta més cures qui estigui més segur que la cria es seva (la mare) Femelles prefereixen menys cries per assegurar la seva supervivència Lactància, per exemple, és previsible que la mare sigui qui pugui i doni aquestes cures. Hipòtesi de la certesa parental Aporta més cures parentals l’individu present en el moment del part (mare) Aporta més cures qui estigui més segur que la cria es seva (la mare) Femelles prefereixen menys cries per assegurar la seva supervivència Lactància, per exemple, és previsible que la mare sigui qui pugui i doni aquestes cures. Hipòtesi dels condicionants fisiològics Aporta més cures parentals l’individu present en el moment del part (mare) Aporta més cures qui estigui més segur que la cria es seva (la mare) Femelles prefereixen menys cries per assegurar la seva supervivència Lactància, per exemple, és previsible que la mare sigui qui pugui i doni aquestes cures. Cures aloparentals Acostuma a incloure l'alletament, són cures només proporcionades per femelles familiars de la femella mare (mare de la mare, germana, tieta..) Cures fetes per individus que no són pares ni mares de les cries i que aporta més possibilitats de supervivència a la cria i possible estatus a l’alopare/mare Prevenció i protecció de les cries per part dels pares per evitar que altres mascles les assassinin i reclamin tenir la seva pròpia reproducció Conducta interespecífica, un animal no emparentat amb una cria la cuida com a pròpia (per exemple, un ocell a qui li han col·locat un ou d’altra espècie d’ocell). El joc NO… Té un cost elevat, tant energètic com temporal. Comporta riscos per l’individu. Té una funcionalitat, com practicar conductes que la cria haurà de fer d’adulta. És exclusiu de les cries humanes.

Denunciar Test